El Blog d´en P. G.

Després de la tempesta sobre els caps religiosos i civils de Jerusalem. Després dels improperis, critiques i reprovacions, arriba la tranquil·litat i la reflexió per a nosaltres, i també per la Jerarquia actual.

Desperteu-vos, desvetlleu-vos, crida Jesús. S’ha acabat el temps de rutina, no tant sols ha canviar el segle, s’ha canviat d’època. Ja no valen les respostes d’abans, perquè les preguntes d’ara són unes altres.

La societat ja no pregunta on està Déu, ni qui és Déu o com és Déu. La pregunta que es fa és, si hi ha Déu. La jerarquia continua responent que la persona necessita Déu, quan aquesta ja ha après a viure sense Déu.

Actualment, no són les persones qui necessiten de Déu, sinó les religions que, sense Ell, no tenen raó d’existir ni poder per a dominar, dirigir o influir tant sols, una societat cada dia més laica.

El Déu d’abans, el Déu Pare i Mare d’avui, ja no donen resposta. El Déu que proveeix, el Déu que fa, el Déu que dóna, el Déu que mou els fils de la història ja no respon a la pregària ni a les necessitats humanes d’avui.

Només queda el Déu que És, el Déu pobre, impotent, que necessita la persona humana. El Déu que ha renunciat a tot per Amor, a qualsevol privilegi, a dirigir l’Univers, a posar traves a la llibertat. humana.

Queda el Déu que confia encara en la persona, en l’amor humà perquè hi hagi un món més just, un amb pau, un món on tota persona hi té lloc per a viure amb plenitud. I tothom està cridat a la tasca, amb Déu o sense Déu.

P. G.

pregària

Pare, en el teu Regne, que més que teu, és realment nostre, no hi entren els despistats. Ni s’hi entre sense buscar-lo. Ajuda’ns a trobar la porta estreta que hi condueix.

I no cal, Pare preocupar-nos del Regne del més enllà, si entrem en el teu Regne d’aquí mateix, perquè la fraternitat i el servei són camins d’aquí que condueixen al allà.

Jesús, on és el aquí? On és el allà? Si Déu ÉS aquí, allà i més enllà? Germà, en Tu, Déu es va fer d’aquí, un de nosaltres. Ajuda’ns a entendre-ho.

El Regne del que tu parles, és allà on hi pau, on hi ha germanor, on hi ha servei, amor compassiu que tot ho perdona que tot ho suporta, i això només és d’aquí. Acompanya’ns.

Esperit Déu, Amor que ets la vida de Déu mateix, ajuda la nostra bona voluntat, acompanya’ns en aquest regne de Regne, el nostre regne de pau i de fraternitat d’ara i aquí.

Però és que, a més, sovint diuen el que no han de dir. ”No digueu pare a ningú….” i ells s’omplen la boca de sants pares, tot i sabent que només “Déu és sant”.

“No digueu Mestre…” i ells tenen un Mestre i a més infal·lible, quan només La VERITAT Déu no es pot equivocar. “No es feu dir :guies…” i ens donen guies a “tuti ple” escollits des de Roma..

I no oblidem que cap Apòstol es va considerar representant de Jesús, només predicadors de les seves ensenyances, i Pere un més entre tots amb un carisma de més, ser servidor de tots, no comandant de la tropa.

Bisbes, cardenals i papes tots es declaren servidors, però tots es fan servir i manen. No es mostren realment germans ni dels mateixos sacerdots, i no parlem dels qui anem a peu en la fe.

“Compliu tot els que us demanen, però no feu com ells”. Renoi com fer-ho? Podem seguir-los, sense deixar de seguir l’evangeli? Podem fer cas del que ells demanen, sense sovint mancar a les ensenyances de Jesús?

Actualment, per seguir Jesús de Natzaret, no n’hi prou en no ”fer com ells”, cal també discernir què podem fer del que demanem i què hem de retornar als homes del que Déu els ha donat i Roma els ha robat.

La llibertat de consciència, la igualtat i germanor sense diferències pel sexe, la pell ni la llengua, és essencial en l’evangeli. Una altre cosa són els carismes, però aquests els dóna l’Esperit, no Roma i no creen diferències.

P. G.

Pregària

Pare i Mare nostre, tu ets el cel i ets aquí en la terra, en l’aire que respirem, l’aigua que bevem i en nosaltres. Ets Amor, ets amistat, ets compassió. Sigues també la nostra força.

Amor Déu, estem en lluita, estem encerclats pels poders de la terra, temptats de totes bandes, ajuda’ns a discernir el nostre camí recte en tota ocasió, i reforça’ns la voluntat.

Jesús de Natzaret, el teu Esperit de l’evangeli, no ha canviat, però la societat actual sí. La pobresa i el dolor s’hi ha multiplicat i els poders dels Cèsars han augmentat. Acompanya’ns.

Jesús, Germà, germà dels pobres, dels sense sostre, dels que passen gana; germà dels nens i nenes amb cames destrossades, o honor destruït, ensenya’ns a lluitar a favor seu.

Esperit Déu, creiem en tu, guia i conservador de la fe, més que mai et necessitem, ajuda’ns, inspira’ns, empenta’ns, volem treballar amb tu, volem fer una Església nova. Vine a nosaltres

“Feta la llei, feta la trampa”, diuen. Però els fariseus van més enllà i utilitzen la Llei per posar una trampa a Jesús. Encara que sembla una pregunta infantil. O potser dubtaven que Jesús conegués la Llei?

Tanmateix sí que la resposta de Jesús a estat utilizada per fer trampa a les seves ensenyances. Jesús respon a una pregunta sobre la Llei de Moisès, i no sobre el seu manament únic i posterior.

Tanmateix he sentit dir, com paraula i doctrina de Jesús “estimaràs l’altre com a tu mateix”, moltes i moltes més vegades en els sermons que el seu manament únic:”Jo dono la meva vida per vosaltres, estimeu-vos com jo us he estimat”.

Aquest és el seu manament, i el seu compliment és la proba dels seus deixebles “en això coneixerant que sou deixebles meus, si us estimeu els uns als altres”. Quanta falta d’amor se nota en la fredor moltes misses.!

Si el temple és la casa del Senyor, també és la casa de tots; no hi pot haver-hi moments de xivarri entre moments de silenci? Quan s’entre a casa conversant hi ha ningú que mani callar?

Sí, el temple no és una discoteca.  Es un lloc per a pregar-hi, però no amb exclusitat silenciosa. S’hi pot pregar cantant, ballant, abraçant-se i desplaçant-se. El Pare i Mare en té prou amb la presència de les filles i dels fills.

I els capellans, no tots per sort, han fet dels temples, llocs freds, de les misses, rituals eixorcs, dels semons, toxos pesats, i desrpés es queixen que no tenen jovent! Però si molts adults encara s’hi troben pitjor i tampoc hi van!

P. G.

Pregària

Déu i Pare, amb amor de Mare, tu no exigeixes de nosaltres correspondència al teu amor però demanes que ens estimem els uns als altres perquè tots som germans i fills teus.

Déu Amor, família divina, Amor generós i sense límits ajuda el nostre cor a estimar, la nostre ment a entendre que tot l’amor que et mereixes l’hem d’oferir als humans.

Jesús, Mestre i guia nostre, ensenya’ns a estimar al teu estil, perquè mai ho farem com tu ens has estimat, la nostra capacitat no arriba a tant. Ajuda la nostra bona voluntat.

Jesús de Natzaret, Germà nostre, germà dels pobres i dels dissortats, ajuda’ns en els nostres esforços a estimar al teu estil, amb generositat i constància en l’entrega i servei.

Esperit Déu, indueix en els nostres cors la flama de l’amor diví perquè reforci el nostre amor humà i li doni forces, constància i generositat.

La VERITAT, així en majúscules, és Déu mateix i ningú té, ni pot tenir, ni conèixer. la Veritat plena en aquesta terra. Però sí que tots hem de buscar, la veritat imperfecta en aquesta terra.

El problema de totes les religions, i la nostre no se’n escapa, és que es creuen tenir-la, posseir-la i expressar-la en exclusivitat i, en conseqüència, si poden, imposar-la per la força.

Per això Jesús no va ensenyar una religió o, si voleu, un seguit de creences, rituals i obligacions, cosa que és lo primer que fan totes les religions sense excpció, perquè sinó no podrien imposar-se.

Una veritat a creure, Déu és Amor, un ritual a complir “feu això en memòria meva”, un manament “Jo dono la meva vida per vosaltres, estimeu-vos com jo us he estimat”, un forma de vida “si m’estimeu complireu les meves paraules”

I és que la veritat és més que paraules, és una forma de viure, de pensar, de jutjar i d’actuar. La veritat, aquí en aquesta terra i en aquesta vida humana, és i serà sempre, per a buscar-la per adonar-se que mai s’arriba a la plenitud.

Per això l’amor que Jesús ensenya està fet d’acceptació a l’altra, de tolerància a les opcions del altres però no a la indiferència amb els altres, al menyspreu amb ningú, ni per la pell, ni la llengua, o les creences.

La tolerància és respecte però no claudicació, és reflexió i generositat tant en les idees com en la cultura. Però Jesús ensenya que cap llei ni religió, no passa per sobre de la persona humana.

P. G.

pregària

Pare, Déu de la Veritat, ajuda’ns a conèixer-la en plenitud de les nostres capacitats i a expressar-la amb paraules i conducta de vida.

Déu, Pare i Mare, l’amor és plenitud en la Veritat divina. Ajuda’ns a viure un amor fraternal sense fissures, l’amor humà en plenifud.

Jesús de Natzaret, vas viure en veritat i, per la veritat, vas condemnat a mort. Ajuda’ns en el nostre viatge per la vida a ser fidels a la veritat i a respectar-la sempre.

Jesús, Mestre a qui intentem seguir lo millor que podem i sabem, ajuda’ns a entendre la teva vida, les teves ensenyances i ser fidels a elles.

Esperit Déu, guia’ns cap a la plena veritat, ajuda’ns a viure la veritat imperfecta d’aquest món en consonància amb la Veritat divina.

Els “dignes” no foren “dignes”, però els “indignes” acabaren sent “convidats a la festa” Tothom està convidat a viure la vida en plenitud, però no tothom sap viure-la amb intensitat i plenitud.

Molts, tenen massa preocupacions per viure la vida. En lloc d’ocupar-se del present s’estan preocupant del futur, oblidant que el futur el preparem en el present, en el dia a dia.

Molts altres viuen en el passat, la memòria, el rancor, en lo que s’ha perdut , en el que hauria sigut si… Oblidant que el passat és el passat i que no tornarà. Mentrestant s’estan fent malbé el present.

Prendre’s seriosament la vida no vol dir cares tristes, ni privar-se de les diversions. Senzillament és allò tan antic de “quan menjo, menjo; quan passejo, passejo; quan treballo, treballo”..

No queda espai per les cavil·lacions, les preocupacions, els maldecaps. Però sí per a ocupar-se de la vida pròpia, per la vida dels altres, començant pels de casa, pels amics, i amb tots ells compartir la vida.

I, en realitat, és fer Regne aquí en la terra, el Regne de Déu que Jesús predicava i vivia plenament, perquè ell era home, era persona humana, el Fill de l’home que ensenyava a viure la vida humanament.

El seu evangeli és ple d’humanisme. És una enciclopèdia per saber viure plenament la vida, per tenir-la con diu ell “a desdir” per tenir pau en les dificultats i alegria malgrat les contrarietats.

P. G.

Pregària

Déu Pare i Mare, ens sabem convidats al teu Regne d’aquí a la terra. Ajuda’ns a viure amb pau i germanor amb el nostre entorn, família, amics i companys de treball o d’escala.

Amor Déu, ensenya’ns a estimar sense egoisme, a estimar a l’estil de Jesús el nostre mestre i així ser imatge teva i fidels deixebles d’ell.

Jesús de Natzaret, volem ser fidels a les teves ensenyances d’amor compassiu, de fraternitat

i generós amb els dissortats. Ajuda’ns en les nostres febleses.

Esperit Déu, conservador de la vida, guia de la nostre fe en Jesús, acompanya’ns en el dia a dia de la nostra existència, dóna’ns força en les dificultats i valentia en les adversitats.

Amor Pare, Fill i Esperit, família divina, per Jesús i en Jesús som filles i fills del teu amor generós. Ajuda’ns a ser fidels a la nostra dignitat i respecuosos amb la dignitat dels altres.