QUI DIEM QUE ÉS JESÚS?
Bé, parlar no costa gaire, sobre tot quan no som gaire conseqüents amb el què diem. Quan, en la nostra vida, som “politicament correctes”, quan la paraula no compromet.
Dir que Jesús és el Fill de Déu, si bé el realça, poca cosa represente quan Déu mateix és el gran desconegut en el pensament, en el cor i en la vida real, però no en les paraules i, que per molts, la paraula “se l’endú el vent”
Tot a l’inrevés de Déu en el qual la paraula és creadora, és l’altre ELL. Recordo de jove, en el mercat de bestiar a Girona, fer-se tractes amb la paraula, sense papers. I la paraula dada tenia més valor que un escrit.
Hem perdut el valor de la paraula com tants altres valors. Els cristians diem que Jesús és el Mestre, la seva paraula és la de Déu. Ens diem deixebles d’Ell, però ni reflexionem l’evangeli, ni vivim conscientment les seves ensenyances.
Creiem en un Déu irreal, en un Déu bo per alguns i padrastre per d’altres, però que estima a tothom. Li demanem la pau en el món i nosaltres critiquem i no acabem de tenir pau ni fer les paus amb segons qui.
En molts cristians tot és un bla bla bla paraules sense vida, rutina i celebracions on el cor i l’amor hi tenen poca presència. Per a sort del món el tresor de bondat, de pau i d’amor no depèn únicament dels cristians.
Però la pregunta clau és: Qui és per a mi, Jesús? No el Jesús en qui dic creure, sinó el Jesús que amb esforç i bona voluntat imito, el Jesús amic que m’acompanya i em fa company de tota persona. Però, és veritat?
P. G.
Pregària.
Pare, de tu hem rebut l’ofrena de la fe, que de tot cor hem acceptat, Ajuda’ns també a viure plenament segons la fe que tenim en Jesús de Natzaret.
Pare bondadós, ajuda la nostra fe quan en el teu silenci ens veiem desprotegits, dóna’ns esperança i constància quan el dubte ens envolta.
Jesús de Natzaret, Ets reconeixem Mestre i Senyor, però tot sovint oblidem les teves ensenyances, ajuda’ns en les nostres febleses.
Jesús, ajuda’ns a ser conseqüents en les nostres paraules, que sapiguem afirmar i viure aquesta fe en tu que diem tenir.
Esperit Déu, guia de la nostra fe i esperança ajuda’ns a ser senzills i humils de cor, oberts als altres i acollidors de les germanes i dels germans.