El Blog d´en P. G.

El qui és la paraula….i EL QUI ÉS LA PARAULA es va fer home. Colossal expressió, amb paraules humanes de la realitat històrica del “DÉU entre nosaltres”

Jesús és la PARAULA DÉU i només les paraules que van sentir els qui el seguiren van ser “PARAULES DE DÉU”. És, al meu entendre, un error dir-ne, de l’Escriptura, fins i tot de l’Evangeli, “paraula de Déu”.

Tots els escrits, són paraules d’home, més o menys fidels, a les que realment va pronunciar Jesús. Tota l’Escriptura, antic i nou testament, ha de passar pel sedàs de la VIDA de Jesús de Natzaret, la PARAULA DÉU feta persona humana.

No trobem la història de la seva vida en els evangelis, però si, clares pinzellades de com va viure. I aquestes han d’aclarir i justificar les paraules escrites.

Al meu entendre, en la història de la salvació, el punt inicial, és la ENCARNACIÓ, la concepció de Jesús. Com en tota vida humana la concepció és prèvia, i necessària, al naixement, la vida i la mort.

I, en el cas de Jesús a la seva RESURRECCIÓ. Sempre, en el meu pensament, la gran FESTA, és el dia que Maria va dir “SÍ”. El dia que es va fer realitat la “SALVACIÓ” amb el Déu fet carn.

P. G.

pregària

La paraula, Senyor, és expressió del pensament, per això, Pare, el qui és la paraula és alhora el Fill Déu, el nostre germà Jesús de Natzaret. Pare, ajuda la nostra fe en ell.

Jesús, Mestre i Gemà, ensenya’ns a estimar al teu estil, perquè no podem estimat com tu estimes, amb la mateixa generositat i entrega. Ajuda la nostra voluntat de ser deixebles teus, fidels imitadors del teu amor.

Esperit del Pare i del Fill, amor diví com ells, ensenya’ns tota la nostra capacitat d’estimar, ajuda’ns a estimar amb tota la nostra capacitat, ajuda’ns a ser clar mirall de l’amor del Pare.

Amor Trinitat, família Déu, unitat en l’amor, trinitat en el treball a favor nostre, ajudeu-nos en la nostra fe, el nostre amor i el nostre servei. Ajudeu-nos a ser comunitat i família mirall del Regne que anunciem..

No hem de buscar a Déu, nom hem d’anar a Déu, no ens hem de lligar a Déu, és Déu que ha vingut a buscar-nos, ell s’ha lligat a la persona humana. Ell té per Religio la persona humana

Sovint no tenim gaire clar l’home Jesús de Natzaret, i el Crist, el Déu home. Sovint parlem que Jesús està en nosaltres, lo que és veritat en la seva naturalesa divina, junt amb el Pare i l’Esperit.

Però només en el pa i el vi Jesús amb la seva naturalesa humana glorificada es fa present en nosaltres, en la comunió i només en el temps que triga el pa a ser paït.

Per això no entenc que en els curts moments que tenim per parlar-li, per sentir-lo en nosaltres ens dediquem a cantar frases boniques però no senti les que pot esperar un germà que arriba a casa nostra.

Si el pessebre ens distreu tant de la realitat del Déu etern fet nadó en el temps, del Déu infinit reduït en el volum d’un nadó; i la presència de Jesús en el pa i el vi a una visita sense bes ni abraçada, on és la fe?

P. G.

pregària

Pare, si de les pedres podies fer-ne fills d’Abraham, perquè posem en dubte la concepció especial de Jesús? Ajuda, Pare, la nostra fe contra els embats de la feble raó humana.

Jesús de Natzaret, creiem en tu, posem la nostra fe al teu servei i al de les nostres germanes i germans. Enforteix la nostra fe en la teva presència en el pa i el vi.

Esperit Déu, per la Paraula vas crear l’univers, encara ara en formació. Per la Paraula vas fer d’uns animals la persona humana que té paraules per a dir. Ajuda’ns a explicar la nostra fe.

Déu Amor, perquè ets Trinitat, la Paraula es va poder fer carn com nosaltres, sense morir com a Déu etern i infinit, en un racó de Judea. Accepta’ns en el Regne que Jesús va dur a la terra.

Difícil  d’entendre  la comparació que fa Jesús després de lloar a Joan el Baptista, perquè què és ser petit en el Regne de Déu? No són, en ell,  els petits els més grans ?

Perquè, si el Regne ja està en aquesta terra, encara que Joan fos un profeta del  vell testament, era una persona que ja vivia el Regne que Jesús anunciava, perquè era pobre, era…

Jesús fa conèixer el Regne, però el Regne de Déu ja existia abans de Moisès, abans d’Abraham, des de que hi ha persones humanes en aquesta terra. Sempre hi ha hagut persones vivint les benaurances.

És un privilegi que tenim els coneixedors de les ensenyances de Jesús, és un do que hem acceptat els que intentem seguir-les, però només en les obres, en la nostra vida demostrem ser en el Regne de Déu.

I aleshores no importa ser gran o petit, conegut o desconegut, perquè la pau, la llibertat i l’alegria no tenen preu ni estan només a disposició d’alguns privilegiats per Déu.

P.  G.

pregària

Pare, ajuda’ns a ser conseqüents a la nostre fe; ajuda’ns a viure d’acord amb la fe que hem acceptat i que les germanes i els germans vegin en la nostra conducta el resplendor de la teva mirada.

Jesús de Natzaret, no esperem la teva vinguda. Ja estàs aquí, entre nosaltres sempre que ens reunim per la nostra fe. Ajuda’ns a viure aquesta fe no tan sols en aquestes festes sinó la resta de l’any i en tota la nostra vida.

Esperit, inspiració del Pare i del Fill, guia que Jesús ens ha donat per entendre l’evangeli i la seva vida, ajuda’ns amb la teva força a ser conseqüents amb la nostra fe, i així fer present a teva llum en el món d’avui.

Déu, Amor de Pare, Amor de Mare i Amor de Germà. Ajuda la nostra fe, ajuda’ns a fer-la més eficaç en la nostra forma de pensar, de parlar i d’actuar. Ajuda’ns a ser deixebles de Jesús el pobre, el generòs, disposats a servir a totes les germanes i germans que ens necessitin.