El Blog d´en P. G.

Què hem de deixar nosaltres? Potser no ho entenc bé, però no comparteixo moltes expressions: buidar-se d’un mateix, donar-se totalment, viure pels altres.

No tenim perquè imitar els apòstols ni fer com els primers cristians que, donant per res els bens terrenals, els venien i els repartien, dedicant-se a pregar molt i treballar poc.

Jo no tinc ni la missió dels apòstols, ni la dels anacoretes i religiosos dedicats a la pregària; ni la immensa majoria dels creients tenen aquesta missió o vocació.

El que jo penso és que haig d’estar obert a les germanes, als germans amb plenitud, per compartir, idees, amistat, criteris, bens materials i dons naturals, des d’un criteri humil, d’un raonament personal sense orgull. Però també des de la plenitud de la meva persona. No m’haig de buidar per omplir-me dels altres, sinó admetre’ls ampliant el cor i el pensament, amb preferència respectuosa envers elles i ells.

Francesc.

Pregària

Senyor Jesús, la gent de l’entorn del llac de Genesaret, podien escoltar-te, volien escoltar-te, i tu els parlaves. Avui, germà, encara ens parles en l’evangeli, i en la teva vida que el fonamentava, però no som gaires els qui t’escoltem.

Senyor i Déu en qui creiem, el teu evangeli, explicat per altres, es pot posar en dubte; però allò que vivies, allò que et va dur a la mort, no accepta interpretacions, només vida i fruits bons.

Tu, Jesús, ho vas entendre perfectament, i vas sentenciar: “pels fruits els coneixereu” Pels fruits, d’alliberament, d’acompanyament, de compartir, d’amistat, servei; els que tu vas viure, els que tu vas realitzar.

Jesús de Natzaret, dóna’ns el teu Esperit de discerniment, perquè ens faci notar i comprendre els signes dels temps, si la figuera poncella, la cardina canta, o el corb gralla. Que si la veu que sentim és veu de llop o veu de profeta i ressò de la teva. Que el teu Esperit ens faci veure a través de les disfresses d’uns i altres.

Repeteix-nos: ”no tinguis por”, no perquè pensem ser pescadors d’homes ni de dones, sinó perquè viure el teu evangeli, avui, també és camí cap al calvari de les incomprensions, de les renúncies, de les ingratituds, del perdó incondicional, de les trepitjades.

Germà, Déu i Senyor, puja a la nostra barca, parla’ns des de dins a nosaltres, perquè, parlem, siguem la teva veu de pau i d’amistat al nostre entorn.

This entry was posted on Monday, February 1st, 2010 at 12:30 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.