El Blog d´en P. G.

Què sentim dir, avui, de Jesús? Què diem nosaltres, en el boca a boca, de Jesús? Dues qüestions d’avui, dues preguntes que, cadascuna i cadascú s’hauria de fer en profunditat.

Dins l’Església nostra, el nom de Jesús, la seva doctrina, està a la boca de tothom; des del Papa als clergues, passant pels cardenals, bisbes i teòlegs, sense oblidar-nos a nosaltres mateixos.

Entre tots, potser escrivim més d’ell que no en parlem, en parlem més que no el reflexionem. Potser, l’amaguem en el silenci més que no l’anunciem amb la nostra vida.

El Natzaret d’avui és el món sencer però, potser més l’Església, i els natzarens els qui anem a missa. I entre els qui segueixen el papa i els que no estan d’acord amb ell, entre tots porten Jesús al precipici.

Però Ell s’escapa una i altra vegada, perquè no tots els natzarens intentaren matar-lo, alguns dels que estaven a la sinagoga no es van afegir a la comitiva. Nosaltres, penso que no hi estem.

Paco

Pregària

Senyor, si no haguessis sortit de Natzaret, si t’haguessis quedat fuster, no t’hagueren perseguit i voler matar. Però Tu no hauries complert la Missió i nosaltres no hauríem conegut l’existència del Regne.

El Regne, Jesús germà, ja és aquí, en aquest món, malgrat hi regni potser més el diable. Tanmateix, el Regne del Pare és més present del que sembla, perquè està més en els cors que en les aparences. Però el teu Regne té vocació de transformar el món, des de dins de cada persona, com des de dins de cada persona el mal també està en el món i es fa visible.

Pare Déu, per l’Esperit Déu i la nostra voluntària acceptació, aquest Regne teu ja està instal·lat en nosaltres, en cadascun personalment i en aquesta comunitat que malda per viure en aquest Regne com ciutadans d’aquest teu Regne.

Senyor, tenim un desig, que el Regne s’estengui més i més, no tan sols en els cors, cosa primera i obligada, sinó també en la societat perquè s’hi estengui l’amor. Aquest amor que és compassiu i no egoista, no és presumit ni orgullós, que ho suporta tot i no perd mai la confiança ni l’esperança.

Ajuda’ns, Déu i germà, Jesús de Natzaret, a qui amb bona voluntat seguim, a tenir dins nostre aquest amor i així siguem, pels altres, portadors de pau, de convivència, de tolerància i més que res més d’amor.

This entry was posted on Monday, January 25th, 2010 at 11:16 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.