Cap profete és ben rebut … (evangeli)Sóc un membre del Crist (epÃstola)
A ningú li agrada que li toquin el crostó, que li cantin les veritats. Però el profeta no està per satisfer els egos de ningú; i menys els dels qui manen o dels rics.
Tanmateix no per criticar a tort i a dret, s’és profeta. Ni ningú es pot auto proclamar profeta, és una missió arriscada a la qual s’ha de sentir vocació.
En la nostra Església també hi ha, com a Israel, escola de profetes. Però Déu no triava els seus entre aquests, perquè eren simples portaveus dels qui manaven. I, ara, passa el mateix.
Per això tampoc avui, els profetes són ben rebuts a casa seva, l’Església de Roma, i han de trescar en els suburbis, en les missions, entre els pobres i els desposseïts de tot.
Ells també porten la Bona Nova amb el seu treball. No fan miracles, Jesús va deixar cecs, leprosos, malalts, tampoc no podia arribar a tots. Ells deixen, institucions, hospitals, dispensaris, escoles… i esperança.
No tenim la missió del profeta, anunciar la Bona Nova, però sà la de viure aquesta Bona Nova, de fer-la realitat en el nostre entorn, entre els qui tenim aprop. I això tampoc és una ganga..
Paco..
Sóc un membre del Crist (epÃstola)
Ben pensat, només sóc un à tom; però viu i actiu, amb reciprocitat, dono i rebo, rebo i dono, visc en ell i grà cies a ell, però animo la seva vida i contribueixo a ella.
Dues idees bà siques han configurat el meu retorn a la fe. Sóc i visc en l’infinit de Déu. Ell És en mi, jo sóc en ell, Ell és la Vida, jo visc en i d’aquesta Vida.
Déu no està allà i jo aquÃ. Si Ell se’n anés allà i jo erm quedés aquÃ, o jo pogués anar fora d’Ell, jo deixaria d’existir, ni à nima, ni ment, ni consciència ni un sol à tom de mi existiria a l’instant.La segona: Jo sóc i visc en la unitat de la humanitat. Quan jo en perfecciono, tota la humanitat ho fa amb mi, quan reculo ella faria un pas enrera si no fos compensada pel bé d’un altre.
La doctrina ensenya poc i mal la Presència de Déu, i la Comunió dels sants (i no sants) que és el Cos MÃstic de Crist. Utopies meves? Figuracions meves? Per a mi plenitud de vida espiritual i humana