Feu tot el que ell us digui..
No és molt corrent, avui, fer tot el que el Mestre diu. Fa ya anys i anys que la gent a après a raonar per ell mateix. Bé, encara n’hi ha molta que raona molt poc.
Les religions tendeixen a afermar-se en Déu. El llibre és “Paraula de Déu” oracle infal·lible. Els ministres parlen en nom de Déu, inspirats per l’Esperit de Déu. Tot s’ha de fer com ells diuen, i acceptar tot el que ells ensenyen.
Creure en Jesús, acceptar-lo per mestre, no és ben bé, acceptar a ulls clucs el que diu la Jerarquia de la nostra Església, i no acceptar-ho tot el que ella diu, no és estar fora de la comunió del poble de Déu.
“Només teniu un mestre”, diu Jesús; aleshores i avui. Ell i la seva forma de viure. L’evangeli llegit en la mentalitat del temps passat i practicat en la realitat i coneixements del temps present..
Llegir l’evangeli amb la mentalitat actual és tan erroni com voler-lo viure segons la lletra del passat. Maria diria ara “Feu tot el que ell us diria avui”. El mateix que fa dos mil anys, però amb paraules i accions d’avui.
Paco
pregària
Senyor, tots tenim mancances, moments de debilitat, de dubtes, de cansament. Però en lloc de fer, com els servidors l’esforç de carregar amb la feina de sortir-nos-en senzillament et preguem que ens donis força, fe, consol, voluntat i constància.
No solem fer com Maria, exposar-te les mancances i demanar-te ajuda per fer la nostra part; de posar-nos al treball, a posar-nos dempeus, a reflexionar l’evangeli, a meditar la teva manera de viure i comprendre com viuries avui la teva missió.
El triangle complet per a l’èxit de la pregària, Senyor, és reconèixer les nostres limitacions i les nostres possibilitats perquè ni som nuls ni ens has creat desarmats. Posar-nos al treball decididament i finalment demanar ajuda abans que el cansament ens aclapari.
I aleshores, Jesús, trobarem el vi de l’alegria, de la pau, d’aquella pau que tu vas dur a la terra per a tota persona de bona voluntat. Tu no vas acabar la feina, nosaltres tampoc l’acabarem, però tu no ens ho demanes, sinó que fem tot el que realment podem fer.
Senyor, vas deixar-nos l’Esperit per ser-nos far que guia, força que sosté, vent que empeny, amic que acompanya, consola i anima.. Fes-nos-el sentir. Creiem Germà en Tu i en Ell, però massa sovint nosaltres mateixos l’amaguem. Ajuda’ns Mestre i Senyor.