El Blog d´en P. G.

Déu és comunicació, és intercanvi, però també és unicitat, és unió amb plena diversitat, perquè és amor. L’amor és U però és pare, és mare, és germà, és germana, és amiga i és amic.

Només Déu és constant, però no estancat ni inamovible, també és renovació, és novetat de cada instant, és un amor en espiral, infinit cap a més infinit, etern cap a més eternitat, sempre nou i renovat..

Però l’amor humà no té aquesta capacitat de renovació intrínseca, aquesta constància sense desgast, no és una espiral que, en ella mateixa, se revifa i se reforça constantment. L’amor humà és feble.

Però no, per això, no té permanència, no té durada; però, per això, necessita cura constant, alimentació subministrada diàriament, mimada amb voluntat de durada. I, si és amor de donació, amor d’entrega, amor real, té tot això.

Podem admirar la família de Natzaret, però viure aquell amor, que tantes famílies viuen i han viscut, en les penes i els treballs, en la malaltia i la salud, no podem exigir-ho a tothom.

És l’amor qui fa la família, no els papers. Perquè si són civils no hi ha família?, perquè si són d’una altre religió, no tenen valor? Perquè si no hi ha papers no hi ha família? Ells, potser, certifiquen l’amor permanent?

Déu és amor comprensiu, tinguem amor comprensiu. Perquè Déu és fort, entén les febleses humanes. Perquè Déu és pur amor, entén les impureses de l’amor humà. Qui té dret a jutjar o a tirar la primera pedra?

No estimem a. la.., no discutim per la… família retòrica. Estimem als membres de la nostra família de sang, als membres de la família ampliada, amigues, amics, membres de la comunitat de fe, estimem cada membre de la gran família humana.

Paco .

pregària

La teva activitat, Pare, és primordialment en tu mateix. Coneixent-te, estimant-te i estimant la persona del Fill, sentint-te estimat per ell, en l’Esperit acabes formant família, perquè l’Amor diví és donació, és entrega, és agraïment i felicitat.

Tanmateix l’Amor no en té mai prou, l’amor Déu, ha publicar-se, ha de fer-se conèixer, ha d’estimar sempre més i més, i es fa creador, per tenir més fills, més filles, amb qui compartir l’amor exuberant, l’amor que no té límits i que vol compartir.

Per això, arreu de l’univers vas creant humanitats, éssers amb capacitat d’estimar, amb capacitat de sentir-se estimats i ser feliços amb l’amor entregat i rebut, en aquest corrent d’amor que unifica la teva família en un únic Déu.

Ajuda’ns Pare a estimar, moderats amb nosaltres, generosos amb els altres. Fidels amb la família, amb les amigues i els amics. Amb la plena capacitat del nostre cor arribant fins als extrems del món. Ajuda’ns, però, a ser parcials en favor dels desvalguts i oblidats de la societat.

Déu Fill, per amor et vas fer un de nosaltres, per ensenyar-nos a estimar vas viure i anunciar el Regne. Un Regne sense armes, un regne sense llàgrimes, sense fam, sense sed, un regne que hem d’establit entre tots, el Regne de Déu aquí a la terra.

Esperit Déu, ajuda’ns, ja estimem, però volem estimar més, acreix la nostra capacitat d’estimar.

This entry was posted on Sunday, December 27th, 2009 at 21:35 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.