Feliç tu que has cregut…
Una pregunta que em faig, i que ara us transmeto, amigues i amics, la fe que tinc, em fa feliç? La fe que teniu, us fa feliços? Em, us dóna, us dóna, la confiança que se complirà la promesa rebuda?
Sovint se’ns defineix la fe posada en la ment, creure…i l’omplen de misteris de dogmes, d’ensenyances, de credos i una llarga tirallonga de coses que hem de saber, que em de creure.
Si mirem l’evangeli, tot sovint Jesús diu al malalt guarit, la teva fe t’ha salvat, quina era aquesta fe?. No creien que Jesús fos Déu, però sí que confiaven plenament en ell
Confiaven en el seu poder, confiaven en la seva bondat. I aquesta confiança permetia l’acció guaridora de Jesús. I també amb el dubte, la confiança persistia. “si vos voleu …” diu un malalt.
L’expressió conté un dubte clar en el pensament, però en el cor la confiança hi és ferma. Potser si no la poséssim en el pensament, en la raó que d’ajupir, s’ha.
sovint de coartar, i la situéssim en el cor seria més senzill.
Perquè en el cor hi viu l’esperança, la confiança en l’amiga, en l’amic, en el mestre. Perquè en el cor hi nia l’amor que dóna l’alegria d’estimar i de sentir-se estimat, l’alegria dels fills de Déu.
Francesc
Pregària
Decisió valenta, la de Maria , arriscar-se pels camins de muntanya i de bandolers de Galilea, Samaria i Judea, per anar a fer companyia i ajudar a la seva parenta, Senyor. I pensar que nosaltres més d’un coip no tenim ni la valentia de parlar en defensa de la nostra fe!. Compadeix-te de nosaltres, Senyor.
Maria no va esperar que sortís una caravana cap a Jerusalem per estar més segura; l’amistat la du al servei amb valentia, Senyor. I nosaltres no en tenim prou ni per arriscar-nos a haver de privar-nos d’algunes coses no del tot necessàries. Ajuda la nostra feblesa, Senyor.
Esperit, ajuda’ns a discernir les nostres capacitats reals i ajuda la nostra voluntat a desenvolupar-les plenament a favor de les germanes i dels germans. Ajuda’ns a unir-nos als altres perquè moltes petites accions poden fer una gran acció. Vine, Esperit Déu, a nosaltres.
Germà, tu ens manes d’estimar-nos com tu ens has estimat. No ens exigeixes, Jesús, més del que estem capacitats, ho sabem, Senyor, però dóna’ns la força per fer créixer els dons rebuts i els dons adquirits amb el nostre esforç i a posar-los als peus dels pobres, dels malalts, dels esclafats.
Pare, ajuda’ns a veure els signes dels temps amb claredat en la ment, amb resolució en la voluntat, i sobretot amb un cor inflamat d’amistat. Amb uns ulls esbatanats per la visió de les teves meravelles, amb una ment oberta a la Bona Nova, amb la senzillesa de l’infant i la maduresa de la vellesa.
Amor Déu, hem acceptat la fe, ajuda’ns a viure-la, ens hem compromès a estimar, ajuda’ns a fer-ho en plenitud , estem cridats a l’acció i volem actuar, ajuda’ns a discernir i a obrar amb la plena capacitat d’amor que tu has posat en els cors humans.
Trinitat Déu, gràcies per aquesta pregària.