El Blog d´en P. G.

No s’hi val que el Papa es consideri pobre perquè res és seu, si frueix de les comoditats del Vaticà. No s’hi val dir-se servidor dels servidors si és rei d’un estat, si té ambaixadors, legats, fa bisbes i cardenals i mana milions de consciències.

No s’hi val que jo em consideri pobre perquè n’hi ha tants i tants que tenen més jo. No puc donar lliçons de pobresa mentre tingui plat a taula tres cops al dia. No puc declarar-me servidor si no tinc ningú a qui manar..

No són les paraules que fan la realitat, sinó la forma de viure, la forma de ser en el cor, en els desitjos, i en els fets. Jesús ens ha estat desfigurat, l’han fet Jesucrist, l’han presentat el Crist, l’home Déu, no la persona plenament humana.

Perquè Jesús de Natzaret fa por, és massa nítid, la seva cara massa clara, la seva conducta massa conseqüent amb el què creu, amb el què diu. No es pot fer trampa perquè no té llei, sinó només amor.

Aparentment a Déu és fàcil fer-li trampa, al Crist se li pot fer el que es vulgui, perquè no té el vigor de la persona de Jesús trepitjant la terra, vivint en la terra, persona humana entre persones humanes,

Des del cel es pot ser generós, perdonar, compartir. Però pels que vivim en la terra tot és diferent i cal molta generositat per compartir, per privar-se un plat perquè un altre pugui fer almenys un àpat .

Si l’Església prediqués Jesús de Natzaret, la persona humana del Natzarè, tot seria diferent, seria l’església dels pobres. Però Jesús no va fundar l’Església de Roma, no va predicar cap religió. Va ensenyar a viure agermanats.

P. G.

pregària

Senyor Jesús, més germà que Déu i Senyor nostre; volem ser deixebles teus amb totes les conseqüències.

Estar en el món sense ser del món, però viure realment en el món sense fugir-ne per una falsa espiritualitat, trepitjar amb coratge aquesta terra que és el lloc de la nostra salvació.

Dóna’ns l’ambició de ser la persona ideal que el Pare vol de nosaltres; de voler ser la persona humana integral que ell va pensar i que tu vas ser. Dóna’ns de ser el pagès que conrea la seva terra, les nostres capacitats, els nostres dons, amb confiança, amb esperança i amb decisió.

Ajuda la nostra feblesa, però no ens la treguis, no fos que ens enorgulléssim dels dons que hem rebut i no els poséssim al servei dels germans. Ajuda la nostra inconstància no fos cas que després d’haver agafat l’arada miréssim enrera.

Esperit de la Saviesa, il·lumina la nostra ment, enardeix el nostre cor, reforça la nostra voluntat, volem ser fills del Pare creador, dur a la terra la pau als homes que Déu estima i que Jesús va introduir en el món duent-hi el teu Regne en aquesta terra que ens has donat per viure-hi com germans i germanes.

Vine Esperit d’amor.

El jove anava ben encaminat cap a la salvació, complia el que Jesús li diu que ha de fer i Jesús li pren afecte. Per això li vol evitar “caure en temptació”, la temptació de la riquesa i del poder que dóna.

Li ofereix fer-se pobre, formar part del Regne de Déu, aquí en la terra. El regne de la pau, de l’amor i el servei, que la pobresa propicia quan es viscuda en esperit de llibertat.

Però res de tot això no ho podria obtenir la persona sense que Déu hagués fet el primer pas, un pas que només Déu té poder per fer, només Ell que ho pot tot, només l’Amor infinit en té la capacitat.

La persona creada en el temps i l’espai, per ella mateixa està impossibilitada a participar de l’eternitat del Déu increat i sense temps. L’amor, Déu que es dóna, es fa criatura en el temps i en l’espai, fent possible l’impossible, a la humanitat.

Aquest pas fet permet a la persona col·laborar en la seva pròpia salvació a través de l’amor que es dóna, l’amor que serveix, l’amor sorgit del mateix amor diví, instal·lat en el Regne de Déu en la terra.

La riquesa i el poder no impedeixen viure el Regne, però l’entorpeixen fortament, fomentant l’egoisme, l’orgull, la insolidaritat, i l’esclafament de les germanes i dels germans. Tanmateix la salvació no els és negada perquè també han estat redimits.

P. G.

pregària

Senyor Jesús, tots els aquí present et volem seguir; perquè, a més de ser Déu Bo, ets el nostre camí, la nostra veritat i la nostra vida, per reconeixement propi, per voluntat pròpia, per decisió lliure.

Mira’ns amb amor, però no ens demanis de donar-ho tot; tant sols ajuda’ns a repartir, a compartir, que no som capaços de confiar plena i únicament en la Providència del Pare.

Converteix-nos, Germà, ajuda’ns a seguir-te amb fidelitat, amb amor i esperança. Ajuda’ns a desenganxar-nos dels bens terrestres, però els necessitem. Dóna’ns la saviesa de saber distingir el necessari del superflu.

Dóna’ns, l’Esperit de la veritat, perquè coneguem la glòria a la hem estat cridats servint els germans, fent-nos tot per a tots, germans i germanes entre germanes i germans, entre amigues i amics, gent que estimant-se anuncia la Bona Nova del Regne.

Esperit d’Amor, Saviesa de Déu, eficàcia de l’Amor diví, acompanya el Pare i el Fill en el nostre cor, pren possessió de la nostra ment, dirigeix la nostra voluntat; volem seguir les petjades de Jesús de Natzaret fent la voluntat del Pare Déu, del nostre Pare del cel.

Trinitat Amor, Jesús ens ha salvat, Jesús ens ha redimit, acull-ens quan sigui l’hora.