…DESCANSEU….
No tot ha de ser acció, tràfec, fatiga. El cos necessita reposar de tant en tant, la ment calmar-se, assossegar-se, la fe trobar un espai d’amistat, i de reflexió. Jesús comprèn bé la persona humana, i ell mateix proposa el descans
No sempre, ni tothom troba temps per descansar; ni tothom sap fer-ho quan en té ocasió. Quanta gent torna de les vacances tant o més cansada que a la sortida? Han sabut distreure’s, però ben poc han descansat.
Actualment en la nostra comunitat , cada quart divendres, en el nostre petit temple, s’ofereix desconnexió per la ment, retrobament per l’amistat, silenci i quietud per descansar en la pregària i asseure’s al costat de Jesús. Aprofiteu l’ocasió.
“Els cansats fan la feina” diuen; hi ha error, estan cansats perquè han fet la feina; només aquells que no fan no es cansen. Fer tot el que hom pot i una mica més és bo, voler fer més del que hom pot fer és insà.
Sembla que m’estic contradient, però no és cert, perquè voler fer més del que hom pot fer és arriscar-se, és orgull, però si quan hom està cansat convé d’acabar la feina, sigui la que sigui, fer-la és voluntat de complir, generositat i amor.
La frase “qui fa el que pot, no està obligar a més” és certa i vàlida. El problema és que no és fàcil saber el nostre limit, que no es descobreix fins que hom va un pas més enllà del seu propi limit.
“Veniu a mi, els qui esteu cansats i afeixugats i descansareu perquè sóc humil de cor i el meu jou és suau”, diu Jesús, i és cert !
P.G.
Pregària
No és qui corre més qui arriba a temps, ensenya la faula. No és qui treballa més qui més fa pel Regne; és qui més treballa junt amb l’Esperit.
Dóna’ns Senyor, un just criteri que ens eviti bolcar-nos sense mesura i caure en l’activisme en lloc de l’activitat mesurada per el teu Esperit i dirigida per Ell.
Dóna’ns, Senyor, da saber alternar o conjugar el repòs amb el treball, la reflexió amb l’activitat, la pregària amb l’acció. Ajuda’ns a mantenir la calma interior quan veiem la gran tasca a fer; ajuda’ns a la indignació justa, quan notem el temple envaït pels mercaders; ajuda’ns a mantenir sempre l’amor, la caritat i el perdó.
Ajuda’ns a la reflexió, però ajuda’ns també en l’acció. Il·lumina’ns perquè sapiguem entendre quina és la tasca que ens tens preparada, i dóna’ns la força i la constància que necessitem per fer-la.
Esperit, venta’ns una xurriacada quan ens adormim en el nostre benestar i una dutxa freda quan ens acalorem. Ajuda’ns a mantenir la balança equilibrada.
Pare, que guiats per un sol Esperit totes les comunitats i grups conflueixin a fer néixer l’Església de l’Esperit, l’Església del tercer mil·lenni; t’ho supliquem, Déu Mare.