El Blog d´en P. G.

Jesús no tanca les seves ensenyances amb el que ja ha explicat. Li falta molt encara per a completar. No obstant lo principal que volia ensenyar, i sobretot el que volia viure, ja estava dit i fet.

Per això enviarà l’Esperit de la Veritat, per conduir-los a la Veritat sencera. Una Veritat que és Déu mateix i que ningú no viu prou per arribar a conèixer-la tota. Una veritat que ens donarà feina per la eternitat.

Una veritat parcial, que durant segles s’ha anat ampliant, amb altres veritats parcials, acompanyades de mentides, desviacions, supersticions, per part d’uns i altres, Un treball ingrat per l’Esperit de la Veritat.

No és per incapacitat de l’Esperit, sinó per incapacitat de la persona humana de captar-la plenament.. per això al llarg dels segles, en la mesura que la persona ha anat augmentant els seus coneixements hi ha hagut noves veritats.

Actualment existeix el problema de sempre, entre els que creuen tenir ja tota la veritat, i aquells oberts a noves il·luminacions de l’Esperit i, entre mig la munió de tots i totes aquelles i aquells que tresquen en esoterismes.

                                                                                                                                                P.G.

Pregària

Esperit Sant, Esperit de la Saviesa, fes-nos recordar tot el que Jesús va ensenyar. Destria, per a nosaltres, tota la pols que els segles, la tradició dels homes, i les seves falsedats ja incrustades, deformen el missatge de Jesús.

I, un cop l’evangeli nu, fes-nos-el entendre, i ajuda’ns a viure conforme a la simplicitat i a la llibertat de Jesús.

Déu Esperit, l’Església necessita, potser avui més que mai, convertir-se; el poble de Déu, més que mai, necessita que li retornis la Veritat que el farà lliure.

Déu Amor, allibera’m de l’orgull, allibera de l’orgull l’Església tota, ara que més que mai potser, des dels de dalt fins als de baix, volen tenir-te en propietat. Torna’ns el concili de Jerusalem, a la concòrdia, a la plena comprensió, a l’amor.

Esperit de Unitat, Esperit de Saviesa, Esperit de Veritat vine, t’ho suplico; vine per a mi, vine per a tots. Torna el Poble de Déu a la senzillesa de l’Evangeli.

Segons el text literal, potser no creiem. Perquè no fem miracles, d’acord al que diu Jesús? O, potser, en el que no creiem és en la possibilitat dels miracles? O, potser, és que no fan falta els miracles?

En certa manera en el poble de Déu ja s’hi fan miracles com la multiplicació dels pans i dels peixos, de guarició de muts per l’ensenyança a parlar ,als immigrats, de guarició de cecs al ensenyar a llegir al ignorants.

Però per aquests no cal haver cregut. Molts voluntaris fan aquesta mena de miracles per pur humanisme, algunes i alguns la fe en Jesús els esperona, també algunes i alguns els mou només l’altruisme. .

Possi8blement aquest do es va limitar als predicadors dels primers temps perquè deuria ser necessari per convèncer la gent. Tantmateix en els fets del apòstols i en les epístoles no s’e'’n parla gaire.

El més gran miracle va ser la conversió del poble al compartir, al servei. Aquest domini sobre l’egoisme, el tenir i el voler ser més, va conquistar l’imperi Romà, La reconversió de la gent a l’egoisme, al tenir i voler ser més, a provocat la CRISI.

Caldrà una canvi radical en la mentalitat del poble que faci el miracle d’imposar-se  al rics perquè aquests no acceptaran de bon grat repartir i compartir i lluitaran a mort contra el nou ordre a venir.

Malauradament, en l’Església institucional també hi ha la mateixa lluita per mantenir, al preu que sigui, l’ordre establert, el poder dominant que no és tant el del Papa, com el de la Cúria.
P. G.

Pregària

Senyor, la teva marxa “omplí d’alegria immensa” els teus deixebles, segons l’evangeli de Lluc; no fou, però, perquè te n’anaves, sinó per la fe que tenien en tu i la seguretat que les teves promeses  se  complirien.

Nosaltres, Senyor, som testimonis teus en aquesta societat d’ara; ajuda’ns a fer creïbles les teves promeses, les teves paraules; ajuda’ns a anunciar la Bona Nova. Només ho podem fer amb la nostra vida de cada dia; ajuda’ns a estimar plenament, al teu estil.

Esperem amb confiança, que en aquesta Pentecosta, ens donaràs l’Esperit; el necessitem tant!. Ajuda’ns a rebre’l amb el cor obert i l’esperit dòcil. T’ho supliquem, Senyor, sense ell res de durable podem fer.

Senyor Jesús, germà de tota persona i Déu nostre perquè creiem en tu, has marxat de la terra, però t’has quedat en nosaltres unit al Pare i a l’Esperit, ajuda la nostra fe; ajuda la nostra bona voluntat, si no arribem a més és perquè no sabem. Ajuda’ns quan et rebem amb fe i respecte en la comunió, obre’n els ulls del cor perquè et veiem.

“Estimeu-vos com jo us he estimat” . No val “estimar l’altre com a un mateix”. Aquest forma part de l’Antic testament, no del Nou, no de l’Evangeli, no és paraula de Jesús, no és el que Ell va viure.

Encara sento dir, de tant en tant::“!’estimaràs a l’altre con a tu mateix” com ensenyança de Jesús, qui, si bé les va dir va ser parlant de la Llei de Moisès. Estimar l’altre com Ell ha estimat, i no per amor a Déu, és el seu manament.

El seu únic manament, el manament que engloba el decàleg de Moisès i totes les lleis justes que es puguin fer. El manament que ens fa deixebles d’ell, que ens fa amics seus i ens manté en la seva amistat i en l’amor del Pare.

No és fàcil estimar a la seva manera, al seu estil, que no vol dir tant com ell. Si ell va donar la vida per nosaltres, només ens demana l’esforç d’intentar viure aquest amor, donar la vida a pessics als germans i a les germanes.

Quan hi ha autèntic amor, no hi ha sacrificis, ni se mesuren els esforços que s’han de fer, ni les privacions a què estem obligats. Quan hi ha amor autèntic només hi ha amistat.

Aleshores Jesús ens dirà, <amics>, i tindrem la seva alegria, una alegria ben plena. I Ell ens farà saber tot allò que ha sentit del seu Pare. Perquè Ell ens ha escollit i l’hem seguit amb fidelitat observant el seu manament.

Si les seves promeses només fossin dirigides als apòstols ningú, ni que complís el seu manament, podria confiar en aquestes promeses. Però si estan dirigides a tots aquells que compleixen el seu manament, tots ells poden rebre allò sentit del Pare.

P. G.

Pregària

Senyor, no estimem encara plenament, però fem cas de les teves paraules, intentem estimar al teu estil i, per això, sabem que el Pare ens estima i creiem, que amb tu i amb l’Esperit viviu tots tres en nosaltres. Fes-nos dignes de la Trinitat.

Senyor Jesús, necessitem més que mai que l’Esperit Déu ens faci comprendre l’evangeli, hi ha massa mestres. Necessitem que Ell ens ajudi a no acovardir-nos, a asserenar-nos, a mantenir la pau que ens has promès i dónes a qui amb coratge i bona voluntat estima al teu estil, compleix, amb esforç i com pot, el teu manament.

Dóna’ns, germà, l’alegria de saber que ja ets amb el Pare i de saber que, per la teva encarnació, som filsl d’Ell i que un dia estarem amb tu..

Vine Trinitat Santa, el nostre cor vol està plenament obert a l’Amor.