El Blog d´en P. G.

Santificar-nos, estimar per amor a Déu, no hem estat ensenyats a treballar per el jornal? No ens han ensenyat que hem de viure, d’actuar per a la salvació eterna? És, aquesta, la conducta de Jesús?

No és com dir: salvat i tan se val si els altres es salven o no? Bé no ho deien així de clar, no sé si encara l’ensenyament és encara semblant. Però em temo que no han canviat les expressions de sempre.

Em pregunto si, no tan sols no donen la vida per les ovelles, sinó si donen vida a les ovelles. Jesús diu conèixer les seves ovelles i que elles el reconeixen. No hi ha massa desconeixement de Jesús?

O, potser, no serà Jesús qui no reconeix ja el ramat, perquè no és ell qui el condueix? Pot Jesús ser rei de l’estat del Vaticà ni que sigui un representant seu que el regeixi?

Pot veure’s l’apòstol Pere muntant un papa mòbil, per ase? On està la separació del doneu al Cèsar el que es del Cèsar i a Déu el que és de Déu? No està el Vaticà servint dos amos?

Donar lliurement la vida, donar-la de cop o a pessics, dia a dia, acció de servei gratuït una i altra vegada, malgrat abusos, malgrat desagraïments, malgrat haver-se de privar del nostre per poder donar,

I per amor al germà, únicament amor gratuït, sense pensar en salvació, en recompenses ni cels. En tot cas quan això faci falta davant tanta ingratitud, tant cansament, tanta persecució que sigui únicament un consol.

P. G.

Pregària

Tu, Jesús, Déu Fill, ets ú amb el Pare i amb l’Esperit; però també per la teva naturalesa humana ets germà nostre i ets u amb la humanitat.

La persona humana, en tu, està implicada amb la Trinitat d’amor; i la Trinitat és part de la persona humana. La humanitat nos és tant sols el teu cos místic, Jesús de Natzaret, sinó que ho és també de la Trinitat; Déu Fill i germà nostre.

Meravellós misteri; grandiosa exaltació de la persona humana. Jesús fes-nos conscients d’aquest fet, gloriós per a nosaltres, prova d’amor infinit teu; fes-nos conscients que tu comparteixen la nostra humanitat; conscients que compartim l’amor Déu.

Som germans de Jesús i en Ell fills del Pare i de l’Esperit. Esperit ajuda’ns en la comprensió i recepció d’aquesta realitat tan impensable com incomprensible; ajuda’ns a viure en correspondència a aquesta realitat i a la responsabilitat que comporta. Ajuda la nostra fe.

No sentim una i altra vegada aquesta paraula ressonar en el món, en la ciutat, en el nostre barri?Jesús ens vol en taula compartida, ell es fa present allà on l’amor comparteix el que té.

La taula comuna de l’eucaristia només és virtual si no forma part d’una taula més llarga, amb gent de tota classe, tota religió, de tot color, menjant el tros de peix sobrer de la nostra petita economia.

La taula comuna on cadascú du el què té, potser pa, potser només gana, potser sons per aquells que no entenen la nostra llengua, potser paper on ensenyar a llegir, potser local on aixoplugar-se els sense sostre.

Segur que, amor, amistat i servei podem dur-hi tots i totes. Si ara no aprenem a ser frugals per poder donar al qui té gana, si no som capaços d’estalviar roba i sabates per als descalços i descamisats, quan ho farem? .

Perquè avui nio se sent dir: “mireu com s’estimen”? Perquè avui patim pel que potser serà i no pel que, sense potser, ja és? De raons n’hi ha moltes, la societat actual és insolidària, etc. Per+o, francament, són suficients?

En la pobresa global hi ha més compartir que entre nosaltres, si bé no podem generalitzar. Tanmateix, som caritatius amb el que ens sobra o malgrat el que ens manca?

.Benaurats els pobres perquè el Regne és per a ells. Benaurats els miserables perquè sabem compartir i conserv en l’esperança. Miserables són els rics, lladres i acumuladors del que pertanys als altres.

P. G.

pregària

Senyor, les explicacions en els evangelis, sovint contradictòries, de les teves aparicions, als savis d’avui, els repugna acceptar-les, i busquen explicacions més versemblants per fer-les digeribles a la gent d’aquest món. Però jo, Senyor, prefereixo tenir la credulitat del nen nascut de l’Esperit. Gràcies, Senyor.

Jesús de Natzaret, mestre i Senyor, no serà fent més accessible la fe negant part de l’evangeli que conquerirem més personal. Si desconfiem dels evangelistes, si comencem a discutir coses, negar-ne d’altres i acceptar algunes; com poder-ne dir “Paraula de Déu”?

Germà Ressuscitat, no tens capacitat de domini total sobre el teu nou cos? Podem creure que estàs present en l’eucaristia després de negar que podies presentar-te on i com volies als apòstols? Senyor m’han dit més d’una vegada il·lús i utòpic, no m’ofenc, perquè crec en el cel nou i la terra nova que no sabem com serà.

Esperit Déu, la fe que només accepta lo que els pretesos il·lustrats accepten, és la fe que tu ofereixes? És la fe que els apòstols ensenyaven i que, per ella, moriren?. Déu Esperit, m’has ofert una fe d’infant, que no infantil, una fe amb dubtes però ferma i raonable. Gràcies Esperit.

Pare Déu, crec en tu, però no et sento, crec en el teu amor, però no el copso, si no fos perquè estimo les teves filles i els teus fills, si no fos perquè faig el que puc i sé fer per ells i elles, podria saber que reps amor de la meva part? Podria tenir esperança en la teva abraçada eterna?

Déu Fill, Jesús de Natzaret, et crec ressuscitat, et crec viu no sé on, no sé com , però sé que cada diumenge et tinc a la mà, t’ador i et menjo. O crec, perquè no sé com ets ara, però si sabés com ets potser no podria creure en la teva presència. Germà, ajuda la meva fe.

Aquell Jesús que no sentim, que no fa miracles, que no veiem, que no hem vist ni veurem, tanmateix és el nostre Déu i Senyor, y seguint-lo, entre dificultats i dubtes, que no ens les treu, tanmateix ens fa feliços..

Aquell Jesús triomfant que veien els apòstols, traspassant portes i parets, ara només canvia pa i vi en ell mateix, i en aquest silenciós i invisible esdeveniment el creiem tant present com en el seu últim sopar.

Aquest Jesús, invisible als nostres ulls el veiem, però, en rostres femenins, en rostres d’homes, infantils i ancians. Uns pocs somrients i alegres, la majoria plorosos, dolorosos i esclafats.

Aquest Jesús, doctor en humanitat, catedràtic en servei, mestre en actuar, és el nostre dirigent, els nostre guia, el nostre company en el camí cap a la nostre plena humanització.

Aquest Jesús que ens espera allà, i ens acompanya aquí, que ens dirigeix sense consignes, que indica camins a seguir amb plena llibertat de fer-ho, és el meu Senyor i el meu Déu, i desitjo de tot cor sigui el vostre.

Aquest Jesús, a través nostre, continua fent miracles, resurreccions i curacions en i per la nostra comunitat. Fa veure als que no saben llegir, oir als que no ens entenen, multiplica pans i peixos pels que tenen gana.

Feliços amics i amigues, perquè sense haver vist l’hem reconegut, sense haver-lo tocat l’hem trobat en el pa i el vi; sense haver-lo sentit parlar coneixem les seves ensenyances i les practiquem.

Gràcies, Jesús de Natzaret perquè ets viu, i revius en nosaltres.

Pregària

Jesús de Natzaret, Déu fill persona humana, redemptor de la humanitat, vas viure la nostra vida, des de la pobresa digna, la humilitat amigable, l’entrega total a les germanes i als germans, pobres, malalts, humiliats Gràcies per ser com ets.

Jesús de Natzaret, Déu Fill persona humana, salvador de tota persona humana a la que has fet filla del Pare. Tu que has viscut plenament el do de ser fill de Déu, ensenya’ns a viure aquesta filiació, Gràcies per ser com ets

Jesús de Natzaret, Déu Fill fet persona humana, mestre en bondat, amistat, i servei incondicional fins a l’entrega total en el Calvari, ensenya’ns la humilitat acollidora, la donació servicial, la voluntat ferma que necessitem. Gràcies per ser com ets.

Jesús de Natzaret, Déu fill fet persona humana, germà dels pobres, dels afligits, perseguits, ignorats i de tots els pàries de la humanitat esclavitzats i esclafats. Ensenya’ns a lluitar contra aquesta realitat insofrible. Gràcies per ser com ets.

Déu Fill, que has viscut la vida humana, que has conegut la persecució, la injustícia i la iniquitat com qualsevol persona d’aquest món injust, Il·lumina els poderosos, il·lumina la cúpula vaticana, il·lumina l’Església poble de Déu, fes de nosaltres imatge i semblança teva.

Déu Fill, Jesús de Natzaret, viu i Ressuscitat, aculla’ns, quan sigui l’hora, i fes-nos con ara ets

Aquesta és la conclusió. Jesús de Natzaret era un home perquè el coneixien, però per nosaltres calia que morís de forma històrica, coneguda i clara perquè creguéssim que era persona humana.

Aquesta és la conclusió. Jesús de Natzaret era un home perquè el coneixien, però per nosaltres calia que morís de forma històrica, coneguda i clara perquè creguéssim que era persona humana.

I tant pels apòstols com per nosaltres calia que ressuscités per creure que era el Messies, per ells, i Déu per nosaltres. La mort és la confirmació de la humanitat; La resurrecció demostra la divinitat.

Avui es nega la resurrecció per la forma que els evangelistes en parlen; però el cristià no nega la resurrecció. He sentit i llegit articles i articles volent explicar com els apòstols varen arribar a la convicció de que Jesús era viu.

A dir veritat no em convencen pas més que els evangelis. Si creiem Jesús de Natzaret viu i no sabem com ara és, ni quina mena vida té. Com podem negar unes aparicions que només s’expliquen per un domini total sobre el cos nou?.

Perquè, al meu entendre, la persona humana, matèria i esperit, només pot ser matèria i esperit en l’altra vida que no sabem com serà. Si Déu a volgut la persona humana cos i esperit, la conservarà cos i esperit en la eternitat.

Altrament seríem truncats, no podríem ser feliços. No seríem nosaltres, persones humanes creades per la voluntat de Déu, el qual no crea per divertir-se, sinó per conservar el que ell ha fet, i ha trobat que era bo.

És o no són matèria els raigs X, els Gamma, els ions i els àtoms? No és matèria les ones que transporten les veus de la radio, les imatges de la tele i tants coses invisibles fins no fa gaire? Bé és el què penso.

P. G.

Pregària

Déu, amor maternal, quan només jo era una possibilitat en el teu sí etern, ja gaudies estimant-me. Abans la terra no fos Tu, en el teu amor, ja em veies caminar lliure sobre ella i t’alegraves per mi. Quan encara la meva mare no em sentia Tu fruïes ja d’aquesta pregària d’avui. Gràcies Pare.

Ja em senties fill teu perquè Jesús ja era nat en el teu etern abans que jo existís. Ja m’acarones a casa teva quan encara estic a casa meva. Ja en el teu amor de Mare, t’alegres dels somriures que rebo, les abraçades que em donen, totes les mostres d’amor dels amics i amigues, de la meva felicitat. Gràcies Mare.

Gràcies Amor Déu per la importància que dónes a la meva existència, per la consideració que tens pel meu amor als teus fills, a les teves filles, pels somriures que provoco, les abraçades d’amistat que dono, el consol que procuro, el petit bé que faig a filles teves estimades.

Tot això Pare i Mare és l’alegria dels fills de Déu que em fas sentir. No sempre sento que m’estimes, no sempre comprenc l’amor que em tens, però sí tinc present que malgrat la meva petitesa et faig feliç com l’infant fa feliç la seva mare fins in tot en les seves entremaliadures.

En aquest diumenge de Pasqua, en aquest record de la resurrecció del meu Germà gran, del meu Mestre i Senyor, et dono gràcies per aquesta afirmació de generositat, per aquesta demostració del futur que m’espera.

Trinitat amor gràcies, ajuda la meva fe.

.