El Blog d´en P. G.

La seva vida, la perdrà. Quanta gent viu una vida perduda? Però potser cap d’ells i d’elles ho reconeixeran, encara que els ho diguis, Precisament no ho poden reconèixer, perquè viuen per a ells, si no únicament per ells, sí per a molt poques persones o animals.

Buscar la pròpia felicitat, el benestar, la alegria del moment, sense preocupar-se dels altres, permet guanyar més diners, tenir més coses, riure per qualsevol cosa, creure’s millor que molts. Però en el fons la seva vida és inútil, no fan millor la societat, no eleven el nivell humà al entorn seu, ni fan créixer la seva persona .

Ajuda la humanitat sencera, un manyà que posa tot l’interès en el què fa, que grans arquitectes construint edificis remarcables; eleve més la humanitat la dona de casa rentant i planxant, amb cura i amor, que els polítics discursejant en els seus escons.

La vida cristiana, està feta de petites coses fetes amb amor; evita més mals, encara que no ho sembli, aquella nena servicial, que ajuda un vell a aixecar-se, que els discursos del Papa demanant la Pau o la fi d’una guerra. Perquè Déu està en el zèfir i no en el brogit, perquè l’amor petit és dut per Jesús fins als límits de la terra, en fa riu de gràcia que amara totes les persones de bona voluntat..

Només Déu sap els sants que hi ha a la terra, sants anònims, sants sense pensar, ni voler, ser-ho. Seran aquella gent innombrable que Joan va veure vestit de blanc perquè havien rentat els vestits, en les creus de cada dia, les punxes espinoses avui sí i demà també, que se’ls clavaven a la pell

Benaurats els petits, nascuts en la senzillesa de l’Esperit Déu, vivint en una vida d’amor sense treva.

P.G.

Pregària

Seguir-te, Senyor, demana voluntat i esforç. Resistir les invitacions d’aquest món individualista, que busca el plaer pel plaer, insolidari, no és cosa fàcil.

Seguir-te, Senyor, dóna força i confiança, pau i serenor, alegria i fomenta amistats. Ajuda’ns a sentir aquests dons del teu seguiment. Dóna’ns de veure la claror de la teva mirada. Encisa’ns Jesús, germà

Sembla, Senyor, que hem de renunciar a ser un mateix, a perdre la vida pròpia, a ser un ningú, sotmès als capricis d’una altre. Però no és res d’això. No són capricis de ningú les renúncies que exigeixes, perquè dónes més del que hom renuncia.

Tanmateix no és fàcil de comprendre les teves paradoxes; qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però qui perdi la vida per mi la retrobarà; perquè no es tracta de perdre la vida temporal per guanyar la immortal; sinó de bescanviar una vida pobre a causa de l’egoisme, la insolidaritat, l’orgull, per una vida rica en amor, alegria i servei, en aquest món ja, com a penyora de la plenitud en el més enllà.

Som i volem ser deixebles teus; ajuda la nostra fe, la nostra voluntat, omple’ns d’amor i de gratitud.

Ja de petits vam aprendre a separar la paraula, del pensar i aquest, del viure, en una esquizofrènia que revoluciona la nostra vida. Paraules que amaguen el pensament, pensaments que no se tradueixen en accions, etc.

“Al principi existia la Paraula, la Paraula estava en Deu, i la Paraula era Déu”. La meva fe és que Jesús és la Paraula, no la Paraula de Déu, sinó la Paraula Déu. Per això Jesús de Natzaret és l’amic, és el meu amic, “us dic amics” va dir, i és la Paraula qui ho diu.

Per mi, Jesús, és l’amic que viu amb mi i en mi, és l’amic que viu amb tu i en tu, i tots tres formem trinitat humana , Ell, Tu i jo units en l’amistat; cèl·lules humanes del cos del Crist universal, indestriables i destinades al mateix destí.

Jesús és el meu amic, conseller, consolador, company, mestre, guia, bastó de suport, ho és tot. I no el puc separar de l’altre tu o els altres tu, ja que tots, tots, som u en ell, en la seva amistat, en el seu cos místic com diu sant Pau.

En Jesús, no tant sols no hi ha homes o dones, esclaus o lliures, cristians , jueus o musulmans , ateus o renegats, només hi ha la persona humana, buscant la seva perfecció, la meva, la de l’altre, en una única recerca de la realització de la seva amistat tota

Per a mi, Jesús de Natzaret és l’amic i ja en tinc prou.

P. G.

Pregària

Jesús de Natzaret, ets el nostre Déu i Senyor; ho proclamem perquè ho creiem.

Creiem que ets el nostre Germà, però és una creença més aviat oblidada en la pràctica.

Creiem que ets el Mestre; acceptem les teves ensenyances, però practiquem aquelles que ens van bé, oblidant-nos sovint d’aquelles que més ens costen.

Creiem que estàs en l’Eucaristia, però ens preparem a rebre’t mirant arreu, pensant en d’altres coses. Sabem que et rebem en la teva persona humana, viva i glorificada; I que només estaràs en nosaltres mentre la forma en la qual t’amagues serà pa. Però la rutina ens ho fa oblidar i cantem en lloc d’escoltar-te.

Creiem, Senyor Jesús, que ets el salvador del món ja en aquesta terra; però no recordem que ens has deixat la tasca, per fer-la nosaltres amb l’ajuda de l’Esperit. I preferim que sigui Ell qui faci la feina d’establir el teu regne en aquest món nostre.

Senyor, ajuda la nostra fe; ajuda’ns a fer-la eficaç; ajuda’ns a viure-la.

Va més enllà que el mateix amor de mare. L’insult de Jesús anava dret a la cananea, i el seu amor per la filla podia molt bé superar la humiliació, una altra cosa , penso, hauria sigut si l’insult hagués anar a la filla.

El problema que té Déu, és que els insults, les travetes que fem, les fem a les seves filles, als seus fills. Ell està massa amunt, és massa gran, perquè els nostres insults, les nostres malifetes, el puguin molestar.

Però si que l’encenen els nostres atacs als seus fills i filles; per això això Jesús declara que tot allò que fem als germans a ell ho fem i ens en demanarà compte. Per això premia aquells que ajudaren als germans sense saber, sense ni pensar que Jesús es considerava el destinatari final..

Sort en tenim, que l’Amor Déu, l’amor de Déu va més enllà que el mateix amor de mare, i tolera, suporta i perdona el mal que fem a les seves filles, als seus fills si els germans ens perdonen.

Un mal, un gran mal, que fem als nostres germans i germanes, és el mal que ens fem a nosaltres mateixos. Cada acció que minva la nostra sinceritat, la nostra persona, la nostra dignitat, que ens fa menys bona persona, menys íntegres, ataca tot el cos místic de Crist, minva el caudal d’amor de tota la humanitat i acreix el mal que hi ha en el món sencer, ataquem a tots i a totes els fills i les filles de Déu Pare.

Ho heu pensat algun cop?

P. G.

Pregària

Senyor, poques vegades et fas esperar; poques vegades menysprees algú; però en aquest cop, encara que fos com a lliçó pels teus deixebles, vas anar molt lluny.

Només sabent per endavant la resposta de la mare, podies parlar davant ella com vas parlar, la teva conducta no correspon a la teva vida ni als teus ensenyaments, Senyor.

“Tot el que està escrit, és per a la nostra ensenyança” escriu sant Pau, i en aquest fet la lliçó és molt forta: Pregar malgrat fer-te el sord, suportar, per amor a l’altre, encara que aquest sigui la seva filla, el menyspreu i humiliar-se com feu la cananea; mantenir malgrat tot, l’esperança i la seguretat de ser escoltada! Senyor dubto que les meves pregàries continguin tots aquests valors. Senyor, ensenya’m a pregar, no amb paraules, sinó amb actituds.

Avui, Senyor no és el miracle el que és important, és la lliçó. Pregar després d’haver fet tot el possible per la nostre part, acceptar humilment que tot serà do, pregar amb amor i per amor pels altres, oblidant-nos de nosaltres; aquesta és la pregària que hauríem de fer, la resta vindria de regal.

Esperit Déu, ensenya’ns a pregar, ajuda’ns a pregar.

La por garrota l’Església, i per la por es vol mantenir de peus, intentant fer por, censurant, prohibint, apartant els qui gosen expressar-se amb frases o idees diferents de les seves. Ha sacralitzar el Papa, nombrant-lo sant malgrat que només Déu és sant, dient-li Pare, malgrat que Jesús ens diu: no digueu a ningú pare en aquest món, només teniu el Pare del cel.

I tot per a conservar el poder sobre les consciències, l’únic poder que encara creu tenir. Peró ni Déu mateix té poder sobre la llibertat de les consciències perquè ha fet a la persona humana lliure i no la vol esclavitzar, ni imposar-se.

I precisament aquesta por enfonsa l’Església com enfonsava Pere. Aquesta por la manté en les seves veritats inapel·lables, velles i ràncies més d’una, que els mateixos creients en Jesús,  ja no poden acceptar.

De l’evangeli n’ha fet una religió, no una forma vida, la vida senzilla,  humana, sense sagrats, quasi no religiosa,  que ensenyava i vivia Jesús. Mentre l’Església no renuncii al poder estatal, tingui arreu ambaixadors, procuradors romans, i d’altres galindaines de l’imperi Romà, no serà creïble en el món d’avui.

Mentre tingui grans i petits sacerdots, fabricats per ella mateixa, rituals intocables, vestits estrambòtics  dret canònic més llarg que la bíblia amb lleis plenament humanes com tenien el Jueus, més que Església de Crist és Església anticrist; ni Jesús, ni l’Esperit poden estar plenament amb ella.
P. G..

pregària

En el Fill, fet persona humana, Pare, t’has mostrat assequible i humà,  no ets el Déu temible del Sinaí, ni el Déu que esberla les pedres o feia caure foc sobre Sodoma i Gomorra.

En Jesús, ets benèvol i humil de cor; el teu jou és suau i la teva càrrega lleugera. No manes obediència, sol·licites que vinguem a tu, els assedegats, els afamats, els esclafats.

Jesús, ens ensenya  a compartir, com tu comparteixes el teu poder amb la intel·ligència humana. Ens ensenya que el món està ple dels teus dons, Pare, però cal que els busquem, els trobem i els compartim. Tanmateix, qui més qui menys, preferim quedar-nos-els en propietat.

El món, avui, Pare, està esvalotat; l’Església, que està en el món també. I ella demana unitat quan fomenta la separació, nosaltres demanem la seva conversió i ens oblidem de la nostra. Conserva’ns l’esperança, però ajuda’ns a remar, a lluitar, que tu ets a prop, disposat a donar-nos la mà.

De més negres n’ha passada l’Església, més poc evangèlica ha estat en altres segles, però el poble senzill, l’ha mantinguda en peu, ha salvat la fe, perquè en ell està el teu Esperit i no en els savis que la governen. Dóna’ns l’Esperit  Déu Amor.