El Blog d´en P. G.

He sentit i llegit més d’un cop que aquest fet no fou real, que és un paràbola. Bé, jo crec més aviat que fou un fet. Però no discutiré amb ningú.

Tenim al davant en primer lloc la plena expressió de l’amor de Jesús, que és manifestació de l’amor del Pare. “Veié una gran multitud i se’n compadí”, l’amor compassiu, que sempre és acció i mai platònic, i tot seguit cura, mentre els deixebles s’ho miren només.

Ells encara no han après l’amor de Jesús; per això al capvespre volen aviar la gent. I Jesús passa a la lliçó pràctica. “doneu-los a menjar vosaltres mateixos” ells busquen excuses, bones per a la raó, però per a l’amor.

Hi ha, però, en l’ensenyança que hem rebuda, una limitació tàcita en la caritat que hem de fer, compartir els dons que hem rebut. Rarament hom parla de les capacitats que hem adquirit amb el nostre esforç, estudiant, dominant-nos, adquirint humilitat, paciència, experiència, fortalesa i domini de la ment, etc.

Cal una donació total al germà. Tanmateix s’ha de considerar que si bé l’amor ha de ser donat total i gratuïtament, no així l’acció. Els mestres que, guanyant-se el pa, posen totes les seves capacitats en el seu treball, estan compartint; els sanitaris que poden menjar cuidant malalts i ho fan en consciència estan estimant segons l’amor de Jesús, cosa que no fan aquelles i aquells que els cuiden “per amor a Déu”, encara que ho facin gratuïtament.

                                                            P.G

pregària

Senyor, ens dónes la lliçó del compatir. Compartir no només els pans i els peixos, sinó el cansament de seguir-te, dia i vespre per escoltar-te; gastar les sandàlies en seguir-te pels camins pedregosos de l’evangeli, fer-ho tot amb els altres, amb creients i no creients, amb amics i desconeguts.

Sovint, Senyor, no se tracte de donar un peix, sinó d’ensenyar a pescar, no se tracta de donar pa, sinó ocasió de guanyar-se’l, i així rehabilitar-se, sortir del pou de la misèria, física o espiritual. Manta vegada la caritat, en lloc de salvar, enfonsa, en lloc d’ajudar manté en la misèria el pobre que es conforma en la pobresa.

Ser candits com el colom i astuts com la serp, consell teu, Senyor, és una necessitat per qui vol fer almoina. Donar la mà a l’altre perquè s’aixequi, agafi la llitera i camini, curar als leprosos quan s’han posat en camí, o el cec quan ha anat a rentar-se; és el que fas tu, és el que hauríem de fer nosaltres.

Ajudar, més que donar, empentar més que donar cadira perquè segui, ensenyar a respectar-se més encara que respectar-lo. Ajudar a ser persona tot donant pa i peix, és compartir d’igual a igual, és estimar de persona a persona. Ajuda’ns, Senyor, a desvetllar la persona, tot solucionar algun problema de pobresa del germà..

Però totalment diferent. No es ven ni se compra ni se troba. És un do de Déu  però que cal conquerir-lo. És realitat en la persona i utopia en la humanitat. És Pau malgrat una guerra sense treva; és Llibertat que escull el camí i s’hi encadena; és Amor que té més alegria en rebre que en donar.

En aquest Regne, la pau acompanya una lluita que dura tota la vida. En aquest Regne la llibertat s’esclavitza a les germanes i als germans. En aquest Regne l’amor que es dóna plenament, no té vergonya d’acceptar ser servit.

En aquest Regne, l’amor que dóna agraeix al germà que l’accepti i li doni ocasió de servir-lo, en aquest Regne l’amor que rep està content per l’alegria que ocasiona al germà o germana que dóna, està content perquè aquest o aquesta creix en l’estima i ell minva en l’orgull.

En aquest Regne habita la pau que només Jesús pot donar; en aquest Regne habita la llibertat dels fills de Déu; en aquest Regne mora l’amor del Pare, del Fill i de l’Esperit transformat en el més pur amor humà.

Amigues i amics, no ofereixo pensaments elaborats assegut darrera una taula; ofereixo realitats que experimenten aquelles i aquells, que seriosament intenten conquerir el Regne de Déu. I recordeu que si bé a les germanes i als germans els interessen més el fruits, perquè els necessiten, a Jesús l’interessa més l’esforç i la constància, perquè l’Esperit Déu ja farà fructificar la brega de la voluntat i la suor del cor sovint adolorit i cansat.

P. G.

pregària

Jesús, Senyor, el Regne no se compra ni se troba per atzar, és un do del Pare que tu has dut a la terra. Però, tot i ser un do, no és regalat, s’ha de conquistar  amb una lluita inacabable contra un mateix i contra el món.

El Regne, Pare, és un oasis de pau, un jardí de llibertat, una font d’amor, que tu estableixes en el cor  del guerrer que lluita per el Regne, sense treva, sense repòs, amb esperança, amb confiança, i amor.

El Regne, Esperit Déu, és pels qui escolten el teu xiuxiueig, la remor casi imperceptible de la teva gràcia. És pels que tenen les orelles atentes al so de l’evangeli, que tu mussites a qui té el cor plenament obert a les germanes, als germans.

El Regne, Trinitat Déu, és pels qui es reconeixen massa pobres per comprar-lo, massa dèbils per conquerir-lo, massa petits per abastar-lo i malgrat tot, confiant amb la teva ajuda, es posen en camí, disposats, si cal, a perdre-ho tot. Ajuda’ns Déu Amor.

I aleshores, Jesús, quasi sense adonar-se’n,  se’l troben en ells mateixos, reforçats per viure’l, per explicar-lo, per anunciar-lo., Germà, ajuda’m a fer camí darrera teu, sigues el meu bastó, el meu company, i el meu viàtic.

L’evangeli és la bona llavor; l’amor a l’altre és la bona grana, qualsevol ensenyança que no estigui d’acord amb l’un o amb l’altre, és jull. No ens cal enemic sembrador, el portem a dins.

Els sembradors de fora, no fan més que remoure l’orgull i l’egoisme que ja portem a dins, omplint-nos de miratges  que ens facin agradables els nostres instints basats en l’orgull i l’egoisme.

Hi ha també uns sembradors fuls que no necessàriament s’adrecen a l’orgull ni a l’egoisme. Sinó a la nostra necessitat de saber, d’esbrinar, el què i el perquè de les coses, proposant-nos, amb afirmacions més que amb raonaments; més amb imposició  que amb presentació, les seves veritats.

Per això Jesús, no perd el temps amb disquisicions:  Déu és amor Pare, és tota la seva religió; estimeu-vos com jo us he estimat,  el seu únic manament; feu això en memòria meva, el seu únic ritual.

En això rau el Regne de Déu: la igualtat entre totes les persones, la  dignitat de tota persona humana,  el compartir dels qui tenen amb els qui no tenen, i l’amor compassiu, entregat totalment als altres.

És  aquest amor compassiu l’amor de Déu Pare, és aquest amor compassiu l’amor que exigeix dels seus fills i filles per a les seves filles i fills. Tothom és i ha de ser útil, però ningú ni és ni s’ha de creure indispensable.

P.G.

Pregària

Senyor, no cal que busquem l’enemic fora de nosaltres. El món no ens pot influir si no acceptem els seus miratges, el què diran no ens pot fer por si sabem dirigir la nostra voluntat, dominar la mandra i la rutina, no poden adormir-nos si no renunciem a l’acció.

El teu Esperit, Senyor, està en nosaltres; ell ens acompanya, ens aconsella, ens ensinistra a pregar per obtenir forces, seny i constància. Ell sap de on ens ve la temptació i, si l’escoltem podem evitar-la o dominar-la amb seguretat.

Tu mateix, Senyor, cada vegada que combreguem ens alimentes perquè siguem forts, et quedes en nosaltres per recordar-nos els teus ensenyaments que són suaus a complir,  gratificants a seguir.

Pare, només esperes a que busquem el teu redós per protegir-nos, que demanem la teva protecció per acollir-nos en els teus braços, però moltes vegades ens oblidem de fer-ho, protegeix-nos de la temptació sempre, com tant sovint  t’ho supliquem en el parenostre.

Ajuda’ns Trinitat divina a acollir la teva paraula i a fer-li donar fruit abundós.

Jesús considera normal que no totes les plantes donin la mateixa quantitat de grana; que els que reben la paraula en terra disposada i orelles que senten no donin els  mateixos resultats.

Una clara proba de que és “benèvol i humil de cor” com ens deia diumenge passat..
Ell sap que uns reben 10, uns altres 5, i alguns 1. Ell sap que l’Esperit reparteix els dons segons el seu criteri propi.

Per això no exigeix a tothom la mateixa quantitat de fruits, ni tampoc la mateixa qualitat. Però sí que vol exigència, esforç de cadascú, no vol ni un sol talent enterrat.

Els nostres germans i les nostres germanes, potser, poden exigir-nos més del que podem donar perquè necessiten la nostra entrega total, i no saben quins ni quants són els dons que hem rebut.

Potser també, alguns fruits nostres cauran semats per la por, potser alguns seran corcats per l’orgull, potser  més d’un ens el guardarem amb egoisme; però Jesús recollirà la resta en els germans i germanes, ho acceptarà i ens ho agrairà de debò, perquè “el seu jou és suau, i lleugera la seva càrrega” i ens coneix prou bé.

Som capaços voluntàriament d’escatimar res a semblant amor?
P. G.

Pregària

Sóc dèbil, Jesús,  germà, dóna’m part de la teva força, perquè les teves germanes i germans,  els meus germans i germanes, necessiten més del que puc donar, més i tot, del que voldria poder donar-los.

No sempre veig clar, Esperit Déu, el què he de fer, ni el què puc fer; dóna’m, Senyor, la teva claredat de visió, perquè no faci esforços en va, perquè així tingui més possibilitats reals de servir als altres, els fills i filles, com jo, del Déu Pare.

Pare, Déu amorós, que renuncies a l’amor que mereixes, perquè en pugui entregar-ne més a les teves filles i als teus fills, dóna’m el teu impuls, la teva gràcia; ajuda’m a viure en l’amor i per l’amor als altres.

Déu Fill, que tant m’estimes, fins a fer-te germà meu, dóna’m part d’aquest amor diví, perquè el pugui transformar en amor humà, perquè arribi a donar cent per u i no m’acontenti amb un trenta si puc donar, ja d’entrada, el seixanta.

Trinitat Déu, em presento davant teu, vull fer la teva voluntat, ajuda’m perquè la faci en plenitud, perquè els altres vegin en la meva conducta, la claror de la teva mirada i sentin l’escalf del teu amor per a tota persona humana.