El Blog d´en P. G.

En les meves reflexions prèvies al meu retorn a Jesús, aquesta frase em va colpir i encara condueix la meva fe.

Déu no vol ovelles que belen ni xais que remuguen, prefereix cabres que tresquen. Déu vol que sigui la persona humana en plenitud, que l’adori, que el pregui, que el combregui; persones humanes que, en present, saben què fan, perquè ho fan i ho volen fer, siguin quines siguin les conseqüències.

El pecat, sí el pecat, de l’estament clerical, desde Roma, passant pels bisbes i arribant fins a molts rectors, ha estat de donar prioritat a la quantitat, deixant de banda la qualitat, molt difícil d’esbrinar.

No han ensenyat que és tota la persona humana que ha de creure, que és tota la persona humana que ha d’estimar, que és tota la persona humana que ha de servir.

Ha deixat entendre que la sola presència del cos en les misses complia el deure, que el sol fer de resar, sense ni pensar el que es diu, ja era pregar. Que combregar de pura rutina, era rebre Jesús.

Déu ha fet la persona humana amb intel·ligència, cor i voluntat i vol la persona entera al servei dels seus fills i filles, no vol per aquestes i aquells, gestos, paraules no sentides, almoines sense amor.

P. G.

This entry was posted on Dilluns, Febrer 18th, 2008 at 11:49 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.