El Blog d´en P. G.

Eren savis del seu temps, són encara savis ara perquè van entendre i seguir el signe del temps que van percebre. Eren savis i ho són perquè van escoltar la veu interior de l’Esperit i van fer pam i pipa a Herodes, el poder d'’aleshores. Eren savis, van endevinar les necessitats econòmiques de la família, la dignitat  del nen i de la persona humana que seria, com totes, subjecte al dolor.
Que tot això és invent dels primers o segons deixebles dels apòstols? Poc m’hi amoïno; sigui com sigui em donen unes lliçons més valuoses que tots els regals que pugui rebre i donar.
Segons les Esglésies Ortodoxes és més important aquesta festa que el mateix Nadal , espero que no la tinguin tant estripada com nosaltres.
Jesús, el Messies, per Nadal fou reconegut per quatre pastors analfabets, és ara reconegut per uns savis de terres llunyanes. Avui, però, el messies no és messies, és un desconegut en terres d’abundància, i acceptat, impotent, en terres de pobresa. Tanmateix encara avui, uns quants humils i pobres deixebles, uns rics pobres, il·luminats per l’Esperit, l’adoren com els savis d’Orient, perquè saben reconèixer els signes del temps.
P. G.

Només és una fita fictícia, fictícia políticament, fictícia socialment, fictícia religiosament. Hi ha més canvis quan s’avança o s’endarrereix l’hora.

El consumisme ha començat unes setmanes abans i continuarà uns dies després; no hi ha canvis el dia 1 de gener: La política descansa un xic, no gaire, però ni la más petita variació, els partits van a la seva, omplint-se la boca de promeses que no compliran.

Tanmateix, religiosament, hi haurà petits canvis. No en la massa, no en les institucions en general; però sí en les comunitats de base que han treballat, que han reflexionat un Nadal d’avui per la gent d’avui. Entre elles i fora d’elles hi haurà deixebles que seran més deixebles, cristianes i cristians que seran més practicants, potser no de la litúrgia, però sí del servei i de l’amor als altres; potser fins i tot algunes i alguns es posaran en la política que és on més falten cristians de bona arrel.

No sóc qui per donar indicacions ni consells. Només puc desitjar que el treball que hem fet en la comunitat, que el treball que altres hagin fet personalment, tingui llarga durada, no sigui un foc d’encenalls; que la família, els veïns, el barri, el poble, rebin noves energies posades al servei de les germanes i els germans.

P. G.

El meu Nadal. no és sensibleria, té la força de la vida nova, l’empenta de la seva esperança malgrat ser dèbil, perquè té la protecció del Pare Déu, la solicitud del Déu Mare, l’amor de Jesús de Natzaret i la tendresa protectora de l’Esperit.

En la profunditat del meu, del vostre, cor, el Déu Pare i Mare mira el Fill de l’Home. Però també veu com un fill d’home o una filla d’home, al costat d’ell, arraulida, arraulit, abraçat, abraçada, al Jesús nou nat,

Unes vides noves, lliures per reviure, en el món d’avui, la vida del Natzarè, pronunciar amb llenguatge d’avui les seves paraules, anunciar ara i aquí, el seu Regne. Vides disposades a fer el seu camí, sembrant pau, somrient als pobres i estrangers, donant pa als que tenen fam, guarint els coixos, acompanyant als cecs, fent sentir la seva veu als sords. Anunciant l’any de gràcia del Senyor. Aquest, amigues i amics, és el meu Nadal; aquest és, amics i amigues el que el Pare Déu veu en cada un i en cada una dels qui hem fet junts, el camí d’aquest Nadal.

Llençarem per la borda aquesta alegria cantant nadales sense suc ni esperit quan tenim traduïdes del llatí, de l’alemany, del francès, de l’italià, de l’anglès, cançons plenes de d’esperit i de sentiments? Perdrem en una nit tot el treball que l’Esperit Déu a fet en nosaltres aquest Advent? Ens deixarem encadenar altre cop pel consumisme, la rutina, el cofoisme? La batalla ja ha començat, “d’on ens vindrà la salvació”? Vindrà de la comunitat que prega, combrega, medita, parla, escolta, amb nosaltres. Dels amics i amigues que fan pinya entorn nostre, i del Déu amagat entre ells i elles; vindrà de la benedicció del Pare, de l’amor del Fill, de la tendresa de l’Esperit, de l’amistat del Natzarè el nostre germà.

Amigues i amics d’Església plural que heu volgut fer camí amb nosaltres, sigueu pocs, sigueu molts. que aquest sigui  també el beneit, vostre i nostre Nadal.

P. G.

Josep ja ha acabat d’arranjar i netejar la cova estable, buida d’animals que els ha deixat algún parent que la tenia lliure. Una cova rautada en la muntanya, com la majoria de les cases tenien per l’ase, l’ovella o la cabra.

Ha tret la pols i les teranyines del sostre, escombrat, netejat, i “aplanat el terra omplint els clots i rebaixant els bonys. Ja té preparat el camí” al seu Déu. En aquesta cova havia de fer-hi vida Maria i el nen, fins passats el quaranta dies d’impuresa legal. Després pujaria i viuria a la casa tot esperant poder-se empadronar. I en la cova instal·laria en Josep la seva fusteria, fins que n’hauria de marxar per salvar el nen buscat pels soldats.

Dintre tres dies, Jesús vol néixer en la nostra cova, junt amb nosaltres, en el nostre cor, hem tingut tres setmanes per fer neteja, per trencar cadenes, per aplanar els bonys de l’orgull, omplir els clots de l’egoisme, enfortir la nostra voluntat de seguir al Natzarè, refermar els nostres genolls fluixos d’esperança.

Si hem fet bé el treball, no tan sols Jesús, sinó la Trinitat gaudirà de la nostre hospitalitat, en beneirà, i ens farà conèixer l’alegria dels fills de Déu; perquè Jesús a vingut a salvar, no a castigar, a alliberar amb el seu jou suau, no ha imposar deures feixucs, manaments dur de complir.

Acabem l’Advent; un temps de gràcia, un temps d’esperança, no el malmetem, amb un Nadal de consumisme, de frivolitat.

P. G.

“Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten”. Que, potser, no ens veiem en cor de trencar les cadenes? “Siguem valents, no tinguem por, és Déu mateix qui ens ve a salvar! I Déu ho pot tot!

Serem nosaltres una canya sacsejada pel vent del desencís, unes persones encara preocupades pels vestits, els menjars, o les reserves de diners per un “si de cas”?

Potser som encara cecs? potser som encara uns invàlids, uns leprosos nafrats per l’orgull i l’egoisme? Pensem, potser que estem morts a la fe? En tots cas som dels desvalguts que senten l’anunci de la Bona Nova.  I la Bona Nova és que els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, i els morts ressusciten.

Però tenim encara una cosa més, som feliços perquè no estem decebuts de Jesús. No n’estem decebuts, sinó que vivim el seu manament, la seva llibertat, l’amor que ens mana tenir-nos. Participem del Regne i, tan bé com sabem, anunciem la Bona Nova, ajudats per l’Esperit Déu.

Ens adonem que per ser dels petits del Regne,  som més grans que Joan Baptista? No és per estar-ne orgullosos, perquè és un do del Pare; però sí per viure l’alegria dels fills de Déu, dels germans de Jesús, dels amics que es troben i es retroben cada setmana en l’àpat del Regne, l’eucaristia. L’Advent és més que conversió; és esperança.
P. G.

Isaïes prediu la conducta de Jesús: “No judicarà per les aparences, farà justícia als desvalguts, sentenciarà a favor dels pobres”. Conducta que els evangelis evidencien. Bonic programa per nosaltres deixebles d’Ell.

Sant Pau demana a Déu ens concedeixi “d’estar d’acord en Jesús, ben avinguts de cor i de llavis” entre nosaltres. Individualment és difícil viure la fe; l’acció per el Regne té poca fondària. No vulguem anar a la nostra, tenim una comunitat, en som membres, però en participem de fet i plenament?

En l’evangeli, “una veu crida: en el desert obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí” No és això que ens proposem fer aquest Advent? Trencar les cadenes que ens lliguen al món, que desertitzen el nostre cor fent-nos, potser, garrepes, indiferents, orgullosos, egoistes… cadascú haurà trobat, durant la setmana, la seva cadena més gruixuda, o més a l’abast per trencar.

Busquem no tant els fruits que ja donem, com els que podem donar de més. Déu no vindrà a buscar fruits amb un cabàs, vindrà a veure si ja no en queda cap, perquè les germanes, els germans, els han recollit tots, perquè ens hem buidat a favor d’ells i d’elles.

Precisament aquesta setmana, se’ns demana que busquem els fruits que ens deslliuraran del la, o les, cadenes que hem decidit rompre. Fent el bé, s’esborra el mal, es dissolt la cadena que ens porta a fer el mal, que ens engavanya, que no ens deixa ser deixebles de Jesús tal com ell ens desitja.

P.G.