diumenge d’octubre (comentari)
                                 LA  FE
Penso que la fe no és un do donat com la vida, que no hem buscat ni demanat. Que és un do ofert, no inherent al baptisme, ni a cap sagrament. Ningú ens la pot donar, ni Déu. Ens poden ensenyar el seu contingut, atiar-nos a creure, però l'acceptació de la fe és cosa nostra, ajudats sÃ, per l'Esperit Déu, per l'exemple d'algun o algunes creients, pare, mare, catequista, etc. però hem estat nosaltres personalment Ii voluntà ria qui l'acceptem, per això el pares creients, sovint veuen fracassar els seus esforços.
Malgrat que tenim poques referències sobre miracles atribuïts a una fe excepcional, com travessar el mar sobre un mantell, o moure una muntanya per poder erigir un monestir, malgrat que actualment o s'expliquen cientÃficament o es neguen, jo crec en el poder de la fe, encara que aquesta només sigui un revulsiu del poder de la ment humana, que és quasi el dels à ngels. Bé aquests també veuen negada la seva existència.
Jesús, en general, atribueix les seves curacions a la fe dels malalts, tolits, leprosos, muts etc.. Una fe que era confiança en Jesús, no com Déu, sinó com un profeta. De res serviren per a molts jueus, els miracles de Jesús primer i dels apòstols després de la Pentecosta, De poca cosa servirien avui, buscarien raons cientÃfiques, encara que hom transportés Montserrat al Tibidabo.
Jesús no dóna gaire importà ncia a la petició dels apòstols, el moll de l'os no és la fe que tenim, sinó com la vivim. Ell sap que som nosaltres els responsables de tenir o no tenir fe. I també som nosaltres els responsables (i en la responsabilitat hi poso en primera lÃnia a l'Església institucional) que molts no acceptin una fe que em i han fet inacceptable.
P. G.
La fe
Penso que la fe no és un do donat com la vida, que no hem buscat ni demanat.
Que és un do ofert, no inherent al baptisme, ni a cap sagrament. Ningú ens la pot donar, ni Déu. Ens poden ensenyar el seu contingut, atiar-nos a creure, però l'acceptació de la fe és cosa nostra, ajudats, sÃ, per l'Esperit Déu, per l'exemple d'algun o algunes creients, pare, mare, catequista, etc. però hem estat nosaltres personalment qui l'acceptem, per això el pares creients, sovint veuen fracassar els seus esforços.
Malgrat que tenim poques referències sobre miracles atribuïts a una fe excepcional, com travessar el mar sobre un mantell, o moure una muntanya per poder erigir un monestir, malgrat que actualment o s'expliquen cientÃficament o es neguen, jo crec en el poder de la fe, encara que aquesta només sigui un revulsiu del poder de la ment humana, que és quasi el dels à ngels. Bé aquests també veuen negada la seva existència.
Jesús, en general, atribueix les seves curacions a la fe dels malalts, tolits, leprosos, muts etc.. De res serviren per a molts jueus, els miracles de Jesús primer, i dels apòstols després de la Pentecosta, De poca cosa servirien avui, buscarien raons cientÃfiques, encara que hom transportés Montserrat al Tibidabo.
Jesús no dóna gaire importà ncia a la petició dels apòstols, el moll de l'os no és la fe que tenim, sinó com la vivim.
P. G.
Malgrat que tenim poques referències sobre miracles atribuïts a una fe excepcional, com travessar el mar sobre un mantell, o moure una muntanya per poder erigir un monestir, malgrat que actualment o s'expliquen cientÃficament o es neguen, jo crec en el poder de la fe, encara que aquesta només sigui un revulsiu del poder de la ment humana, que és quasi el dels à ngels. Bé aquests també veuen negada la seva existència.
Jesús, en general, atribueix les seves curacions a la fe dels malalts, tolits, leprosos, muts etc.. De res serviren per a molts jueus, els miracles de Jesús primer, i dels apòstols després de la Pentecosta, De poca cosa servirien avui, buscarien raons cientÃfiques, encara que hom transportés Montserrat al Tibidabo.
Jesús no dóna gaire importà ncia a la petició dels apòstols, el moll de l'os no és la fe que tenim, sinó com la vivim.