continuació a Reflexions
         Homilia, Professió de fe.
Poca cosa a dir sobre el sermó, en aquesta comunitat de fe. SÃ, molt a dir en altres on els sermons són llargs, repetitius i avorrits. Recordo aquella dita “sermó curt mou el cor, sermó llarg mou el cul”. Si bé és d'agrair que algú ens ajudi a reflexionar l'evangeli, actualment molts capellans carregats de parròquies i de misses no tenen temps de preparar els sermons, i és sabut que com més curt, més llarg és el temps necessari per preparar-lo.
El fet,que en aquesta parròquia, podem expressar-nos y dir-hi la nostra és, penso, d'encomiar, encara que no sigui de dret canònic.
::::::::::::::::::::
El credo actual, no em sembla digerible. A més prou manifestació de fe és, actualment, venir a missa i combregar (si hom no es deixa endur per la rutina). Trobo perfecte que no el diguem, deixant-lo per alguna rara ocasió en què sigui convenient dir-ne algun. d'especial.
::::::::::::::::::::
La pregà ria universal o dels fidels, és una manifestació de l'amor de la comunitat envers els presents, els malalts, els dissortats i el món sencer. Tanmateix sol carregar la tinta sobre la pregà ria de petició, quan hi hauria d'haver acció de grà cies, lloança, adoració, i d'altres. Les pregà ries que l'Església proposa són més perquè Déu faci, que compromisos nostres a fer.
La proposta que algú expressi una pregà ria personal és plenament aconsellable. No obstant sol ser cosa llarga i poc clara, perquè hom no ve preparat, no sap com expressar-la, s'espera que algú altre es decideixi. He assistit a més d'una eucaristia en les quals s'han donat explicacions del perquè es proposa la pregà ria que gairebé han duratcinc minuts cada una.       He fet algunes celebracions de la Paraula en grups de reflexió en les quals, abans de començar demanava que els qui volguessin fer una pregà ria la posessin per escrit abans de començar, i sense explicacions, que Déu ja les sabia i nosaltres no tenÃem perquè saber-les. Reconec que no era gaire psicòleg ni caritatiu, però era necessari. Recordo molt bé la vegada que per fer 12 pregà ries hi vam estar 46 minuts, més que en la resta de la celebració. A part, habitualment la comunitat tampoc copsa res. Com sempre l'Església ha procurat de ser ella qui dirigeixi els fidels, tallant la participació, fent ella les pregà ries i els fidels que diguin, amén. La pregà ria dels fidels és una cosa pendent, aquà i arreu.