El Blog d´en P. G.

Tinc dues Esglésies. Una de gran i una de petita; però ambdues són la meva Església. La gran és la catòlica, apostòlica i romana; la que tot assegurant que és de Jesucrist, no gosa dir-se cristiana, i té raó perquè ben poca cosa de Jesucrist li queda. D’un regne que no és d’aquest món n’ha fet un estat terrenal, el papa es deixa dir sant sabent que només Déu és sant i Pare quan Jesús va dir: no digueu a ningú pare perquè només teniu un pare, el del cel. És Mestre infal·lible sabent que l’únic mestre és el Fill de l’home. El papa diu ser el Servent dels servents i l’últim de tots, però té ministres, ambaixadors, governadors ( bisbes) arreu del món, palaus i assalariats en les seves oficines; i mana sobre centenars de milions de consciències, ovelles sense bel i unes poques cabres lligades al post i amb morrió posat. Però és la meva mare, m’ha infantat a la fe, m’ha fet conèixer Jesús.

I la petita església, amb cabres trescant els penya-segats de l’heterodòxia (que és la dòxia evangèlica, però), i les ovelles belant i pastant en les fresques fondalades de les benaurances. Església que ve, cosa nova que el Pare està fent. Una església on els bisbes seran el que eren els apòstols, missioners de la Bona nova, els preveres la gent de seny com el seu nom indica, i el sacerdoci serà retornat al Crist universal i tots els membres del seu cos místic en participaran. D’aquesta església formo part, perquè m’ha rebut amb una abraçada fraternal, perquè en vull ser i no perquè me’n han fet, en sóc perquè maldo seguir Jesús de Natzaret que no va ser moltó dòcil, sinó cabra rebutjada pels teòlegs i els sacerdots de la seva església i, en aquesta església de l’esperança, el trobo.

L’Esperit Déu, que es va escapar per les finestres del Vaticà II, encara està lliure i no el tornaran a engabiar. Ell farà la nova església, l’església dels pobres, dels necis segons els homes, però savis segons Déu; l’Església de les benaurances retrobades, menys explicades potser, però vives i viscudes. Si he de triar amb quedo amb aquesta, però em dol l’altra.
P.G.

D