El Blog d´en P. G.

Exigent, és Jesús, amb els qui el volen seguir! Ho deia només pels apòstols o per a tothom qui el volgués seguir? Sembla que lo segon entengueren els primers cristians, i va ser un fracàs estrepitós.

Entre el radical “benaurats els pobres” i l’indulgent “benaurats els pobres en esperit” hi ha una notable diferència. No serà una indicació pels cridats a la missió radical del missioner i els seguidors, poble fidel?

Seguir Jesús en profunditat és d’una exigència radical, però la radicalitat està en l’esperit, en la disponibilitat, en les preferències que donem entre les coses i els germans i les germanes.

Des del moment que Jesús mana “estimeu-vos, com jo us he estimat”, des del moment que Jesús posa l’amor i el servei als altres en la balança del judici final, deixa clar les preferències que hem de tenir.

Seguir Jesús, més que renunciar a… és estar veritablement disposat a renunciar a… si les circumstàncies nostres i d’alguna germana o germà ho demanen. Estar realment disposat a donar la vida…. si fos necessari.

P.G.

pregària

Jesús, Mestre, no acceptes, en els teus deixebles, màniga ampla per a ells i mira estreta pels altres, que volguin santedat i perfecció en els altres i vida cómoda per a ells, exigències de cumpliment en els altres i relaxació en la seva pròpia conducta. Ajuda’ns a comprendre les nostres febleses.

Esperit Déu, il·lumina la nostra ment, corrigeix la nostra visió esbiaixada del què fem i del com ho fem, que ens fa veure millors del que som, però que també, algun cop, ens fa caure en el desencís per les nostres febleses. Ensenya’ns la humilitat vertadera.

Pare de bondat, tu coneixes a fons les nostres capacitats de bondat i les nostres possibilitats de servei, ajuda’ns, dona’ns força i voluntat per a desenvolupar-les i posar-les generosament al servei de les germanes i dels germans més dissortats.

Trinitat, Déu Amor, fés-nos participar del teu amor comunitari. Ajuda’ns a estimar-nos, a fer, entre tots, una comunitat d’amistat i de servei, Una comunitat cristiana que sigui sal, llum i llevat per fer créixer en el nostre entorn el teu Regne de pau i d’amor.

Jesús no recomana la hipocresia, el fer-se     l’humil, negar dons evidents perquè els altres protestin i l’exaltin més. L’orgull és insidiós de per ell mateix, fins en les nostres bones obres, sempre proba a infiltrar-se.

Quan Jesús proclama “sigueu sants com el vostre Pare és sant”, sap molt bé que ens és impossible, perquè només Déu és sant. Sempre m’han fet pena aquells que diuen voler ser sants en aquesta vida.

Cap sant de veritat ha cregut mai ser-ho, i molts dels que l’Església fa sants i posa als altars, segur que es trobaran força enrere en la corrua dels benaurats. Només cal humilitat real, servei amb bona voluntat i amor. Déu fa la resta.

Donar esperant agraïment, és caritat sense amor, tenir cura d’algú per amor a Déu és hipocresia, encara que més d’un cop hi ha malalts que cal una força enorme per fer-ho. La germana, el germà espera amor a ell mateix, no ha Déu.

L’orgull està a la base de tots els mals i és la temptació més perillosa. La humilitat és la virtut més difícil d’exercir i la més agradable tant a Déu com a les persones.

P. G.

Pregària

Esperit Déu, ajuda’ns a tenir posada la vista en Jesús, per comprendre la seva vida, entendre les seves paraules i així poder viure, avui, com ell viuria si estigués en el nostre lloc. Ajuda’ns a se un mirall ben net que mostri clarament la imatge de Jesús el nostre Mestre i Senyor.

Jesús, ensenya’ns a mirar les nostres accions, el dia a dia de la nostra vida amb els teus ulls i així veure els signes dels temps, les lliçons que no sabem veire en els petits gestos, en les paraules sovint dites sense reflexió, en les casualitats, comprendre que són paràboles per a reflexionar.

Pare, ensenya’ns a ser humils de cor, humils en l’esperit, en les paraules, en els nostres gestos i en la nostra vida de cada dia. Ajuda’ns a tenir una humilitat sincera per reconèixer els nostres erros, i també totes les qualitats que tenim per posar-les al servei de les germanes i els germans.

AMOR Trinitat, família divina, comunitat divina, ajuda’ns a fer entre nosaltres una comunitat humana, unida per l’amistat, la fe i l’esperança. .

Pot el creador no saber qui som? Pot el Pare negar-se a obrir la porta a cap fill? Podrà fer el sorn, podrà fer l’orni, podrà fer esperar, però res més. Les paraules que avui llegim no les diria ara, Jesús, si és que mai les va dir.

Entre el Déu justicier i el Déu calçasses, hi ha el Déu Pare . El Déu que educa, que corregeix, el Déu que espera en retorn del fill, de la filla que se’n ha anat pels penya segats de la vida.

Podrà donar l’esquena més o menys temps, suportar tenir una filla, un fill estimat esperant a la porta, però aquesta filla, aquest fill acabarà rebent l’abraçada del Pare. Allà mil anys són com un dia i un dia com mil anys.

No és fàcil actualment tocar aquesta temes, i més difícil encara fer-ho en menys d’una quartilla. Però cal acceptar que no tot és “paraula de Déu” en lo que està escrit en els evangelis.

Cal acceptar la inspiració de l’Esperit als evangelistes, però no que ells hagin estat totalment fidels a la seva inspiració, que no hagin barrejat la seva cultura, la seva manera de pensar, en lo que escrivien

P.G.

pregària

Senyor, no m’importa ser l’últim mentre estigui amb tu i les amigues, els amics i els coneguts en el teu Regne. No m’importa, Senyor, estar en un racó mentre participi del teu amor etern .

Jesús, ensenya’m a estimar amb amor humà en aquesta terra, i tindré assegurat l’amor en el Regne del Pare. Ensenya’m a ser generós i fer participar dels dons rebuts a tothom que tingui al meu costat, i tindré estada segura en el Regne del Pare etern.

Esperit Déu acompanya’m en aquesta vida, en les dificultats, ajuda’m a aixecar-me en les caigudes, però sobre de tot, ajuda’m a estimar que l’amor és la clau que obre la porta del Regne de Déu, en la vida definitiva a la qual estic destinat.

Trinitat Déu Amor guarda’m un racó per petit que sigui en el teu Regne d’amor. En el teu Regne on l’amor és la moneda de canvi, l’aliment del cos nou, la il·lustració de la ment nova, la vida nova en el cel nou, el teu cel, la teva estada on espero estar amb tu per sempre més.

Senyor, dóna’m amor, ensenya’n a estimar, a compartir, a donar lo poc que tinc, el poc que sóc. Fes de mi, Senyor, font d’amistat, de consol i d’esperança. Després posa’m de porter si vols, mentre estigui de la part d’endins.

La humilitat d’una persona no passa per negar la seva realitat. En la Maria de Natzaret la seva humilitat li fa primer reconèixer la seva petites davant Déu, i tot seguit la seva grandesa davant els homes.

“Totes les generacions en diran benaurada” però tot seguit reconeix que és degut a l’acció de Déu. És algú priveligiat per Déu, i ho reconeix amb claretat, I serà exalçada per les genracions, no per ella mateix, sinó per l’acció divina.

Aquesta és la veritable humilitat, reconèixer els dons naturals innats, i els dons adquirits a través dels anys, aquests deguts precisament gràcies als primers, sense intel·ligència , ni voluntat no huríem progressat..

Maria els va rebre i acceptar per a la salvació del seu poble, i va exposar la seva honra i la seva vida per els altres. El mateix passa amb nosaltres qualsevol do, innat o adquirit, el tenim que posar a disposició dels altres.

En l’origen de la nostra vida hi ha el Déu creador. En l’origen del nostres dons innats estan les lleis de la cració, i aquest dons són els que ens permeten básicament el nostre progrés, encara que també hi hagi el nostre esforç..

P.G.

pregària

Pare, nostre, l’assumpció de Maria és un record de la nostre resurrecció promesa per Jesús, el nostre Mestre, en qui creiem sincerament i volem seguir amb constància i bona voluntat. Ajuda la nostra fe.

Jesús de Natzaret, fill de Maria, a qui reconeixem estar ja amb tu en aquest món i terra nova promesa, Regne de Déu definitiu. Ajuda’ns a viure aquest regne ja aquí en la terra.

Esperit Déu, unió del Pare i el Fill, tu que vas fer realitat l’encarnació del Fill i fas realitat, ara, la presència de Jesús en el pa i el vi, ajuda la nostra fe.

Trinitat Amor, expressió del teu amor fou el misteri de l’encarnació del Fill en Maria. Ajuda la nostra fe i desfés els dubtes que tinguem en la promesa d’un món nou i una terra nova. Dóna’ns forces, voluntat i constància per treballar a fer-la present ja aquí, en nosaltres i en el nostre entorn..

Creure, pensar, conèixer, tres paraules a les quals sovint donem el mateix valor que tenir fe. No obstant cap d’elles expressa plenament la fe, perquè ella és alhora tot això però també quelcom més.

Fe és més que obeir, creure a algú, ni que sigui Déu. És més que una colla de pensaments religiosos. És més que conèixer la Bíblia, la doctrina o ensenyances d’una religió.

La fe és l’acceptació voluntària de la realitat d’Algú a qui no es coneix, És incorporar aquest Algú a la vida diària, en la conducta personal, en el tracte amb els altres.

Es pot ser molt religiós, molt practicant d’una religió i en realitat no tenir fe, perquè la pràctica exterior si no va acompanyada de la plena llibertat, voluntat i sentiment envers Déu és idolatría.

Acceptar l’existència d’un Déu, sense que aquesta acceptació penetri en el pensar, dir, i fer, de la persona no és tenir fe. Una altra cosa, és la feblesa humana, els oblits, els dubtes, les absècies, inherents al ser de la persona.

P. G.

Pregària

Senyor, no podem desprendre’ns de tot; no ens crides pas a deixar-ho tot per seguir-te. Som deixebles teus al mig del món, per fer-lo millor pels dissortats, pels pobres, els malalts, les germanes i germans dissortats, i això no ho podem fer si no tenim un mínim raonable.

Ajuda’ns, però, a no tenir-los com uns déus a adorar.. Ajuda’ns a compartir amb generositat amb els altres qualsevol bé que tinguem, sigui un do natural, sigui una capacitat adquirida amb el nostre esforç, sigui un bé material, intel·lectual o espiritual.

Senyor dóna’ns la saviesa de discernir, i no ens deixis caure en temptació. En la nostra Església n’hi a molts que potser creuen ser-ho però usen riqueses que, potser sí que no són seves, però que són un escarni pels pobres de veritat.

Déu amor, que ets vas fer pobre per amor a nosaltres, ajuda a interpretar el teu esperit a cada un, a cada una, de nosaltres, en les nostres circumstàncies personals i familiars i ser així vertaders seguidors teus.

El “guardar-se un roc la faixa”. Voler tenir una reserva pels moments d’escassetat, és una de les formes que pren “l’instint de conservació” propi de la persona humana, i és raonable i seriós.

El mal és quan la persona s’oblida de l’altre. I no tant sols quan s’enriqueix a costa de l’altre, l’evangeli parla de collites de les “seves terres”, que no podem prejutjar obtingudes a costa de treball esclau .

Ser ric no és dolent en sí mateix, utilitzar la riquesa en benefici propi exclusiu sí, és el mal ús que se’n fa, lo criticable. Un empresari que dóna feina a treballadors i permet viure a les seves famílies, té en compte a l’altre.

Hi ha, però una altra riquesa acumulativa, sana i totalment lícita; acumular generositat, fortalesa, coneixements, fins a ser una persona plenament humana, una riquesa que no té final, ni ha de passar comptes a Déu.

Però, fins i tot aquesta, si no es comparteix amb l’altre, si mai es dóna gratuïtament a la germana, al germà necessitat, esdevé egoista i no evangèlica.

P. G. .

Pregària

Senyor, no ens has donat la vida per menysprear-la, ni els bens materials per menystenir-los, sinó per usar d’ella i d’ells per fer créixer el teu regne, per ajudar a les germanes i germans i per deixar el món del nostre entorn un xic millor, quan acabem la nostra estada. Ajuda’ns, Pare

Senyor, els béns materials, siguin pocs siguin molts, poden ser font de temptació, però també de creixement personal. Jesús de Natzaret, ajuda’ns a saber-los administrar degudament tal com ens ho ensenyes amb la teva vida.

Senyor, Esperit de Saviesa, ensenya’ns el valor real que tenen i tot el valor que en podem treure’n tant per a la nostra perfecció, com per a millorar la vida de les germanes i dels germans pobres i dissortats. Esperit emprenedor, ensenya’ns a fer-los servir..

Trinitat Amor, vas enviar al Fill a participar de la nostra vida, gaudir i tastar el gust dels aliments, la bellesa de les sortides del spl, i la calma de la nit; de l’amistat humana i del valor de la natura, per ensenyar-nos a viure, ja en aquest món, la felictat que ens espera. Gràcies, Déu Amor.

A un Pare que està obligat a demostrar el seu amor concedint el que els seus fills i filles demanen, o al Pere que educa les seves filles i fills a obtenir, amb els seus esforços i l’ajuda dels altres, allò que necessiten?

A un Pare, generós per a uns fills i filles, donant-els salud i benestar i indiferents pels altres fills i filles deixant-los passar fam, set, misèria, malalties, accidents, mutilacions etc., etc.?

Que potser exagero? Cert no veiem així al nostre Pare del cel, però a poc que reflexionem com preguem, què diem al pregar, ens adonarem molt bé que preguem més al Déu d’Abraham i de Moisès , que al Déu Pare de Jesús.

El nostre Déu és un Déu que intervé directament dirigint la nostra vida i al món, o un Déu Creador d’un Univers formant-se segons unes lleis físiques i químiques, i de persones que ha fet lliures i responsables?

L’evangeli d’avui, fou dirigit a unes persones d’una època molt diferent de l’actual, en cultura, en coneixements i formació humana. No tenir-ho en compte, comporta moltes decepcions, i abandons de la fe.

P, G. . .

Pregària

Ensenya’ns, Jesús, a pregar amb poques paraules, que el Pare ja sap el que necessitem. Ensenya’ns, Germà, a demanar el que realment necessitem o no el que pensem necessitar. No cal explicar, al Pare, perquè li preguem.

Esperit, ajuda’ns a entendre l’amor especial del Pare, que ens dóna sovint lo que no demanem i no ens dóna allò que demanem. Ajuda’ns a comprendre que l’amor humà només és un reflex, no la imatge clara de l’amor del Pare, i així entendrem perquè no sempre ens escolta..

Jesús de Natzaret, germà nostre, dóna’ns la candidesa dels infants, la seva confiança en el Pare, la seva esperança amb la seva promesa i la seva alegria en l’abraçada del Pare. Dóna’ns sentir-lo a prop, tot i no veure’l, saber que ens escolta malgrat no sentir el seu pas.

Pare, ajuda’ns a tenir esperança malgrat el teu silenci, ajuda’ns a tenir fe malgrat la sensació de no ser escoltats, ajuda’ns a estimar-te en les germanes i en els germans, perquè és l’única garantia que tenim d’estimar-te, ajuda’ns a pregar plegats, perquè Jesús estarà amb nosaltres i pregara amb nosaltres.

L’actitud de Marta és comprensible i natural. La seva amistat la feia afanyar-se en preparar-ho tot bé. Però oblidava la sensibilitat del seu hoste, les seves necessitats com a persona.

Tenim una dita ben apresa “Fes el bé, i no miris a qui”, tanmateix aquest “qui” és algú, és una persona que ha d’interessar, que a de ser estimada. Per això hi ha tanta caritat feta sense amor.

No té res de blasmable, no deixa de ser una “bona obra” necessària, sinó quins diners anirien a les missions, sostindrien hospitals i escoles? En certa manera és un amor a l’altre difús.

Tampoc és voler ficar el nas on no se’ns demana. Però acompanyar el gest amb un somriure, una paraula de salutació, mirar-lo directament, qualsevol gest o paraula que expressi respecte, és l’amor que ha d’acompanyar la caritat.

Jesús tenia uns missió, vivia aquesta missió i per un predicador té més importància veure’s escoltat amb intensitat que tenir un plat a taula. I Maria era qui més entenia aquesta necessitat de Jesús.

P. G.

Pregària

Jesús, la Marta acollia un amic molt especial, i volia que es trobés bé a casa seva, Era una mostra d’estimació sincera no tant sols per a tu sinó pels amics que t’acompanyaven. Era normal que reclamés ajuda a la seva germana, aclofada als teus peus.

L’acolliment, Jesús, forma part essencial del teu evangeli i dels deures dels teus seguidors. Però hi ha acolliments sense amor, com aquell de Simeó, el fariseu. Hi ha també acolliments sincers i amb un amor faltat de finesa, s’acull l’amic, però no la persona en tota la seva profunditat, Senyor.

Un pobre, necessita la nostra almoina, Senyor, però també l’escalf d’un somriure, d’una salutació, d’una mirada afectuosa, i sovint ho oblidem. Acollim al pobre, però no a la ,persona, al germà, a la germana, a l’altra que hem d’estimar con tu ens has estimat, ensenya’ns-ho, Jesús, Mestre.

Ajuda’ns, Esperit, Déu amor, amb aquesta mena d’amor humà que Jesús va dur fins a l’extrem, a imatge i semblança de l’amor diví. Agusa la nostra sensibilitat per veure els matisos en l’amor que cada persona necessita, en l’amor que hem de saber oferir.

És important la llei, és més important conèixer la llei, però és indispensable complir-la i entendre-la. Sovint sentim dir allò “d’estimar l’altre com a un mateix”. De fet està escrit .

Però l’evangeli va més lluny, la llei de Jesús, el manament nou supera, de molt, aquell manament. El de Jesús diu ben clar “Jo dono la meva vida, per vosaltres, estimeu-vos com jo us he estimat”

L’amor a l’altre no és en igualtat, sinó en inferioritat fins a donar la vida per amor a l’altre. És dur, si, però si als joves s’ensenyés aquesta radicalitat, no sé si tindríem més joves, però sí més agosarats.

Estem en dies de rebaixes i anem a comprar per estalviar; d’acord. Què fem d’aquest estalvi? Comprem més coses? Estem caient en temptació. Els guardem? Estem caient en l’avarícia. I, en tots dos fallem a la primera benaurança i a l’amor al l’altre

L’evangeli arriba molt lluny, l’amor a l’altre ens hauria de fer-nos posar aquest estalvi a disposició dels germans i germanes que ni a rebaixes poden anar. L’evangeli fa por, per això els cristians d’ara no convencem, perquè som els primers a no entendre l’evangeli.

P. G. .

Pregària

Jesús, Germà, el teu manament nou és anunciat, però és més predicat el de la Llei de Moisès, i encara fora bo que fos complert per tots els cristians !. Ensenya’ns, Mestre, la llargària, la profunditat i l’extensió del manament nou.

Jesús de Natzaret, de l’Evangeli n’han sabut treure’n sagraments, creences obligatòries, poder, justificació de riqueses, de guerres i d’expulsions. Però gairebé n’han esborrat les benaurances i el manament Nou.

Senyor, en l’anunci del Regne va ser més efectiva la vida fraternal dels primers cristians, que els miracles i les prèdiques. I aquesta fraternitat falta en la vida en moltes cristianes i cristians. Ensenya, Jesús, als nostres preveres, bisbes i papes a ensenyar l’evangeli amb la vida.

Esperit Déu, a qui Jesús ens ha donat per Consolador, anima la nostra voluntat de viure l’evangeli, aviva la nostra esperança de viure’l en plenitud, i ajuda’ns amb la teva força a fer realitat aquest desig i aquesta esperança.

 En missió o no , amb missió o no, hem de ser portadors de pau. La Bona Nova del Regne és la Pau. Pau interior de cadascuna i de cadascú, pau col·lectiva en les comunitats.

“La Veritat ens farà lliures”,  i la llibertat ens durà la pau i ens la mantindrà, una pau que el món no pot donar, la Pau que només Jesús i una vida abocada als altres com la seva, porta amb ella mateixa.

Una pau font de felicitat, perquè està ancorada en roca ferma. Els embats, les dificultats, les persecucions, les ingratituds que ha de suportar sovint, no la sacsegen, no la fan trontollar.

Amigues, amics, no és retòrica ni utopia,  durant segles molta gent l’ha experimentada; avui també coneixem persones que, lluny o a prop, viuen aquesta pau, respiren aquesta pau, fan olor d’aquesta pau.

Però cal creure en ella, cal viure en ella, i per ella viure i predicar el Regne, parlar, suar, escriure, patir si cal, el Regne. Perquè aquest Regne de Déu en la terra, no està fet pels panxa  contents.
P. G.

pregària

Senyor, no et demano em regalis la pau, però ajuda’m a fer-me digne d’ella. No et demano que posis la pau al món, que aquesta missió l’has encomanda al teus deixebles, perquè ells han d’escampar el Regne.

Senyor, és fàcil demanar-te que posis pau al món, és de bon suplicar-te la pau interior, la teva pau. Però només la dónes als valents, als qui laboren per la pau amb la seva suor i les seves penes. Ajuda’ns Germà.

Jesús de Natzaret, fes-nos adonar que el desig de pau no és prou vàlid per obtenir-la; però ajuda’ns a fer-la possible, amb el nostre treball, dins nostre amb prou força per a poder irradiar-la entorn nostre.

Mestre, acompanya’ns en el camí costerut de la pau, ajuda la nostre humilitat, perquè els desenganys i les ingratituds no ens desanimin; perquè les contrarietats no torbin la pau interior.

Volem ser portadors de pau, volem deixar rere nostre, a cada pas, la pau entre les persones. Volem ser portadors d’una pau generosa i abundant, però necessitem el teu Esperit de Pau. Dóna’ns-el, Senyor..