El Blog d´en P. G.

Què és la veritat? Fou la resposta de Pilat a Jesús, en el Pretori. De mal respondre-hi i Pilat ni espera la resposta. Però nosaltres, més que preguntar-nos què és la veritat, ens preguntem QUI ÉS la veritat?

Perquè la veritat plena i total no és una paraula, una creença ni un coneixement, per als creients, per a mi, ÉS UNA PERSONA. Jesús de Natzaret, CAMÍ, VERITAT, I VIDA.

Una persona unitat amb Déu, unitat de la persona humana. Un Déu que és persona humana, una persona humana que és Déu. Veritat física i veritat divina, inseparables l’una de l’altra, des de la CONCEPCIÓ en MARIA

Són molts els qui volen tenir en propietat la VERITAT, qui pretenen ensenyar amb exclusiva la veritat, conceptual i pràctica. Però la veritat no es viu, però sí es pot viure en la veritat, units a la VERITAT.

Una unió sempre imperfecta, mai plenament realitzada, però suficient per viure amb plenitud de vida humana, vida de pau interior, d’esperança sense límits, de confiança en la persona humana. Una vida “A DESDIR”

La vida promesa per Jesús de Natzaret en les benaurances i que se realitza en l’amor als altres, en un amor semblant, ni de lluny igual, al que Jesús visqué a Palestina fa segles. “Estimeu-vos com jo us he estimat”

Hi ha un problema, tenim un problema, que les paraules no serveixen, que no es pot concebre aquesta vida de plenitud. Només es pot intentar, amb bona voluntat i constància, viure-la; i abans de que un es pensa, s’hi troba vivint.

No cal ser místic, ni savi, ni sant. Però sí cal ser humil, pacient, servicial. Cal buscar la felicitat de l’altre, abans que trobar la nostra, cal saber perdonar, abans de ser perdonats, viure modestament per a poder oferir més.

P. G.

Pare, Jesús havia acabat, feia dies, la seva missió, però els apòstols encara contaven amb ell i s’havien d’espavilar solets. Ajuda’ns a fer-ho també nosaltres.

Pare celestial, per Jesús persona humana, persona divina, ets el nostre Pare, gràcies, dóna’ns l’esperit de fill que tant fort sentia Jesús de Natzaret.

Jesús, Déu i Senyor, per tu coneixem al Pare, la nostra filiació en Ell i la nostra germanor amb tu i tota persona humana. Ajuda’ns a ser plenament humans.

Jesús, mestre, veritat, camí i vida, encamina’ns en la veritat, acompanya’ns en el nostre caminar i guia la nostra vida al amor generós als germans.

Esperit Déu, vine a nosaltres, dóna’ns la joia dels fills de Déu, forma amb nosaltres una comunitat arrelada en Jesús i unida en l’amistat.

Trinitat Déu, Creador de l’univers i de la raça humana, ensenya’ns a viure la unió en la diversitat, com vosaltres sou u en la diversitat de persones divines.

Mirem l’evangeli que mirem, Jesús només ens ha     posat un únic manament. En ell radica la seva vida, les seves ensenyances, la seva religió. Perquè parlar dels deu manaments, i només citar el Manament Nou?

Si una religió, relació amb Déu, no condueix a  l’amor efectiu i afectiu als altres, sigui quina sigui no és la religió que Jesús ensenya, que vol i que deriva d’Ell.

Observem els manaments del Pare, si observem el manaments de Jesús. Estem units amb els Pare, si estem units amb Jesús i estem units amb Ell si ens estimem, els uns als altres, com Ell ens ha estimat.

Una trinitat de comportaments nostres que es resolen en un de sol “estimar com Ell ens va estimar”. Per adorar, glorificar, servir, el Pare, estimem als altres com Jesús ens va estimar.

Si volem servir Jesús, complir i viure les seves ensenyances, estimem com Ell ens va estimar. Només tenim una manera de viure: Estimar com Ell ens va estimar.

Si una doctrina, una ensenyança, un actuar, vinguin de qui vinguin, tant si és del papa, del bisbe o del capellà, no ens condueix a l’amor fraternal, no prové de Jesús, sinó d’un llop amb pell d’ovella i n’hem de fugir esperitats.

Tanmateix no hem de rebutjar res sense escoltar-ho, llegir-ho, només per qui ho diu o ho escriu o els medis de comunicació ens fan saber. Jesús no vol xais belant al seu voltant, vol persones plenament humanes.

Pere,  recomana de mirar-ho tot, de reflexionar-ho tot, jutjar-ho i quedar-nos amb “allò que és bo”. I en l’Església hi ha encara molta cosa bona.Però  “Siguem candits com el colom i astuts com la serp, recomana Jesús”.

P. G.
Pregària

Déu Pare, no fem unitat amb Tu com Jesús el Fill Déu; però sí que tu també estàs en nosaltres més íntimament que l’aire que respirem. Gràcies perquè en Tu, som

Déu Pare i Mare, el teu amor t’ha fet Creador i aquest mateix amor ha fet present en la terra Jesús de Natzaret. Gràcies per la vida i les ensenyances de Jesús.

Jesús, germà nostre i de tota persona humana, gràcies per el teu model de vida i la pau i l’alegria donen les benaurances viscudes amb bona voluntat.

Jesús, som deixebles teus, amb bona voluntat i sovint amb dificultats ens estimem els uns als altres. Ajuda’ns amb la teva companyia i ensena’ns a estimar com tu.

Déu Esperit, Amor del Pare i del Fill, dóna’ns el do de l’amor perfecte, d’aquell amor que tot ho suporta, que tot ho perdona, i que continua estimant.

Trinitat Déu, amb noms de Pare, Fill i Esperit que t’hem posat i que enreden més que expliquen la teva realitat, dóna un enteniment profund del teu misteri.

Una barreja de conceptes; com l’altre: “Déu és en nosaltres i nosaltres estem en Déu”. O, el pa i el vi consagrats “són el cos i la sang de Jesús” i “en el pa i el vi consagrats està Jesús viu”.

Però Jesús no fa jocs intel·lectuals per a savis i entesos, ell parla a gent senzilla, molts analfabets sense estudis i poc avesats a reflexionar. De fet, fora del dia a dia, en poques coses més tenien en què pensar.

Em permeto de dubtar que Jesús fes servir tots els conceptes que escriu l’evangeli de Joan. I no sols en aquest d’avui. No nego la profunditat i el valor dels conceptes, però no penso Jesús parlant així a gent sense instrucció.

El que importa és pensar què ens diu a nosaltres, individualment, en el nostre dia a dia, segons el nostre entorn i les nostres capacitats i possibilitats. I què ens diu com a membres d’una comunitat de deixebles d’ara i aquí.

Ell està en nosaltres si guardem (vivim) les seves paraules (les seves ensenyances) i, en aquest cas, nosaltres estem en Ell una sola realitat d’acció unifica el doble concepte. “I podrem donar molts fruits” .

I tot això val per a la nostra comunitat, si guardem (vivim) les seves paraules (les seves ensenyances). Si la nostra comunitat fa realitat aquesta unió activa de fe viscuda i obra realitzada, donarem “molts de fruits”.

Tanmateix l’única cosa que ens ha d’importar és de donar fruits, individualment i en comunitat. Que siguin molts o pocs no depèn només de nosaltres, tan personalment com la comunitat.

I passa el mateix amb la reforma de l’Església. Fem aquí lo que puguem, de la millor manera que sapiguem i en la profunditat que siguem capaços.

P. G.

Pregària

Pare, volem ser, i som, deixebles de Jesús, ajuda’ns a donar els fruits d’amor i de servei que ens correspon donar per la nostra unió amb Jesús.

Déu Pare i Mare de Jesús de Natzaret, pare i mare nostre per Jesús de Natzaret, dóna’ns la gràcia d’una unió profunda amb Jesús de Natzaret.

Jesús, germà nostre, ens ensenyes a estimar i a servir. Entenem el què hem de fer, ajuda la nostra bona voluntat, acompanya’ns en el camí de l’amor i el servei.

Jesús, guia i mestre que amb gratitud acceptem i amb bona voluntat seguim, ensenya’ns i guia’ns cap a la Veritat i la Vida de plenitud humana.

Esperit i Vida del Déu Pare i Fill, dóna’ns plenitud de vida en l’amor i els servei, unides i units al nostre cap Jesús de Natzaret en el camí del servei als altres.

Déu divers en l’acció, unitat de l’amor, Trinitat divina, ajuda’ns a ser comunitat en les diverses accions de cadascun i unitat en l’amor a les germanes i germans dissortats.

I els altres, els altres, els altres… fins arriba avui, al segle XXI. Totes i tots els creients som (hauríem de ser) testimonis de la Bona Nova de Jesús ressuscitat, de Jesús viu entre nosaltres.

Testimonis oculars, pocs més que els apòstols. Ells, algunes dones, uns quants deixebles que l’havien seguit fins a Jerusalem i que la por mantenia units en el cenacle. La sala gran que veié la primera eucaristia, en la que rebran l’Esperit.

La Jerarquia, al llarg dels segles, no tant sols ha amagat la presència de les dones sinó, també la d’altres deixebles. Perquè Jesús va voler una sala gran pel sopar si no eren més que tretze?

Perquè en la sala hi havia 120 persones (nombre de significat important entre els jueus) en dia de la Pentecosta? I ha algun altra significat que la voluntat de poder d’una classe sacerdotals que Jesús va rebutjar?

Fins no fa gaire temps, la Paraula estava reservada als clergues. Els fidels tenien prohibida la lectura de la Bíblia. No podien discutir ni parlar del sentit de la Paraula de Déu. Muts i a la gàbia sempre.

Encara ara no poden proclamar la paraula de Déu en les misses, ni les dones llegir l’evangeli en les celebracions. El Vaticà II va obrir les portes al poble de Déu i les finestres a l’Esperit; però ells s’esforcen a tancar portes i finestres.

Tanmateix la falta de capellans obliga a les celebracions de la paraula on els laics tenen més llibertats. Com abans es van veure obligats a deixar llegir la Bíblia. I, ara, el Poble de Déu s’està fent present cada dia més.

També ara, reclamen dels fidels que siguin testimonis de la Bona Nova, però no es creuen obligats a ser-ne ells. Sortosament moltes cristianes i cristians estan recollint la petició de Jesús. “Vosaltres sou testimonis meus”.

P. G.

Pregària

Pare, deixa’ns participar del goig de la Resurrecció de nostre Germà Jesús de Natzaret el Fill que torna a la divinitat que mai ha deixat. Dóna’ns el goig de la Salvació.

Pare i Mare, nosaltres encara estem en aquesta terra, ajuda’ns a viure en pau i amb alegria en els moments de dificultats, i a ser consol de les germanes i germans en els seus dolors.

Jesús de Natzaret, esperança nostra, gràcies per la teva resurrecció, penyora de la nostra. Gràcies per la fe que ens anima i ens conforta. Dóna’ns més fe.

Jesús, Mestre i Germà, ajuda’ns a entendre el dolor dels altres, a ser compassius i benignes i a saber posar-nos, amb humilitat, al servei dels altres.

Esperit Déu, oreig de pau i d’estimació. Ajuda la nostra bona voluntat a actuar degudament, dóna’ns la mà en les dificultats i ajuda’ns a aixecar-nos en les nostres caigudes.

Amor Trinitat, Amor únic amb tres persones divines lliures en actuar, unides en estimar, ensenya’ns la llibertat que dóna l’amor als altres.

Però havent cregut primer, havent acceptat i practicat les seves ensenyances, perquè la Vida en Ell no és igual a la vida normal, corrent de la vida humana, de la vida de cada dia, mig humana, mig animal, rutinària.

La Vida en Jesús és una vida plenament humana, una vida a desdir, una vida lliure, realment lliure. Una vida rica, sense riqueses, una vida amb esperances en les dificultats, una vida de pau en el perdó donat i rebut.

Una Vida en la senzillesa, la modèstia, en l’amor fraternal, amistós i generós. En aquell amor que elogia sant Pau i que és propi dels qui”creuen en Jesús de Natzaret”, amb fe i obres. Perquè sense les obres no hi ha fe real..

Una vida plena de contrastes, de fermesa i flexibilitat, rigor per un mateix, tolerància per l’altre, intolerància per a si mateix i paciència pels altres, col·laboració amb tots i generositat en l’entrega personal.

Una vida que, anunciada així, no és acceptable, però que viscuda així, és una vida de plenitud, de pau, i d’alegria. És com les benaurances que semblen de mal pair, però són de bon viure.

El contrasentit aparent, en la vida de Jesús, se reflexa en el contrasentit aparent de la seva ensenyança. També el contrasentit en el pensament de la gent reflexa el contrasentit de la seva vida.

És allò de :”qui vol viure la seva vida, la perdrà”, però qui la perdi donant-la als altres viurà plenament. És allò de: ”No és més ric qui més té, sinó aquell que menys necessita”. Si la gent n’hagués fet cas, no hi hauria crisi.

La utopia d’una vida viscuda entre els altres i pels altres que Jesús ensenya a viure, és el Regne de pau, de llibertat i d’estimació. El Regne de Déu que Ell va dur a la terra i que com a cristians hem de viure i ensenyar.

P. G.

pregària

Pare i Mare, Amor Déu, celebrem la resurreció de Jesús, germà nostre. Per la seva vida renovada en Tu, dóna’ns fe, esperança i confiança en els seus ensenyances,

Déu Amor, Creador de l’univers i de nosaltres, per poder allargar el teu amor a tota la creació i a tota persona humana, esnsenya’ns a estimar amb generositat.

Jesús de Natzaret, amor Déu fet paraula humana, ensenya’ns, ajuda’ns a entendre el teu evangeli, la teva vida i dóna’ns forces per seguir-te fidelment.

Jesús, mestre i germà, Veritat, Camí i Vida, creiem en Tu, però som dèbils, volem seguir-te amb l’amor als altres que ens demanes. Ajuda’ns amb la força de l’Esperit.

Esperit Déu, Amor que unifca, Saviesa que ensenya als pobres i els humils, ajuda la nostra fe, ensenya’ns a fer comunitat, i acompanya’ns en la vida de servei.

Déu, que ets Pare, ets Fill i ets Esperit en un sol Amor divi i en la diversitat d’acció, creadora, conservadora i salvadora, ajuda la nostra feblesa i la nostra bona voluntat.

Perquè Joan no parla de les altres dones? Perquè la Maria de Magdala era més jove i tenia més empenta? Quan diu “i no sabem on,,,” Quan en camí d’Emmaús diuen “les dones ens han…” es fa evident la presència de les altres.

Tot passa “quan encara era fosc” Una foscor lumínica i una foscor en el cor de tots. Una vegada més “l’amo ha anat a terra llunyana” Un cop més Déu s’ha esvaït. Els ha, ens ha, deixat sols.

Als apòstols i a les dones els caldrà temps. Molt de temps de reflexió en comunitat, fins a convèncer-se que Jesús és viu. Fins a recordar-lo en un nou present, en una presència difusa pressentida.

És que quasi normal posar en dubte les aparicions de Jesús, dubtar de la veracitat del relat dels evangelis. Es pot acceptar una part del tot i negar la resta? Acceptar la resurrecció i negar les manifestacions del fet?

Tenim, potser, clar l’estat físic d’un cos ressuscitat? Quanta matèria física no és visible als nostres ulls però sí als nostres instruments? Les aurores boreals són una realitat o una il·lusió? Ara “hi ha fotos d’elles”, però ja hi creiem abans.

Les dones no veuen res, perquè no miren a dins del sepulcre, Pere veu però no “entreveu la realitat” Joan, veu, i comprèn, i recorda les paraules de Jesús. La Maria de Magdala el veié i cregué, Joan creu davant una roba aplanada.

La mateixa roba aplanada, difusa, que tenim davant els nostres ulls. Una resurrecció que ningú ha vist, unes aparicions difícils d’explicar als petits savis que tot ho volen palpar i tocar abans d’acceptar.

Crec en la ciència, el meu cervell és matemàtic, aquesta ciència no em nega una matèria viva normalment invisible, aquest cervell no m’impossibilita acceptar una realitat que crec possible. “Jesús és viu”, Al·leluia!!

P. G. .

pregàeia

No m’importa, Pare, com fou la resurrecció de Jesús ni com Ell és actualment ni quina forma té. Perquè, Pare, el crec viu, el sé viu, i la seva vida és la meva esperança.

Pare, ens has fet matèria i esperit, i només sent matèria i esperit som persones humanes. No importa la forma del meu cos, però será “el meu” unit “al meu” esperit també en l’eternitat.

Jesús de Natzaret, més que esperança, tinc certesa, estaré amb tu, seré jo mateix allà on ets tu, ho vas prometre i jo crec en tu. Ajuda’m en els dubtes, ajuda’m en les meves febleses.

Jesús, mestre i germà, intento amb bona voluntat seguir els teus passos, obeir el teu manament d’amor universal. Acompanya’m en silenci, però fes-me sentir la teva presència.

Esperit Déu, he acceptat la teva invitació a la fe, he cregut “sense haver vist”, il·lumina’m, acompanya la meva mà quan escric i el meu cervell quan medito el “teu silenci”.

Amor Déu, sempre present però mai vist, sempre entrevist però mai sentit, ajuda la meva fe, anima la meva voluntat, il·lumina’n el camí en la mitja foscor o mitja claror de la fe.

Els seus també l’han abandonat, però les dones es mantenen allà, un xic lluny, perquè les dones no s’hi podien apropar, a part que els tres ajusticiats estaven nus. mentre els soldats es repartien els vestits.

Quan, aprop dels 50 anys, vaig retornar a Jesús, vaig començar de 0 i amb el Concili Vaticà II donant els primers fruits. No vaig haver  de desfer-me de rèmores, rutines ni supersticions arrelades entre els fidels.

Vaig entrar per la porta de la reflexió i de la llibertat d’esperit i de consciència, ja sense pecat original, amb la noció horitzontal del poble de Déu i sense la mort de Jesús com a sacrifici expiatori.

I amb un Déu Pare de debò, un Déu de llibertat, de vida plena i d’amor intens. I, la passió de Jesús pren una altra dimensió, més humana i menys divina. Més pròpia del Fill de l’home que del Fill de Déu.

Comprenc que la tradició espectacular de les processions o viacrucis, arrelades en una pobre pietat popular siguin de mal desarrelar. Però que Roma i els bisbes les pregonin i les presideixin.  Ni Jesús ho vol “No ploreu per mi…”

Jesús, un més entre els pobres de la terra, entre els aixafats pels rics i poderosos, és digne de llàstima, però no pas més que els pobres, els aixafats, també ara, pels rics i poderosos de la terra.

Pel seguidor de Jesús de Natzaret, el cristià de cor i de fets, l’exemple de la fortalesa de Jesús, en la seva missió de justícia i pau, d’amor fraternal i d’entrega als altres, només és vàlida la pròpia entrega als altres.

Si la Creu només du a recordar els desgraciats i pregar per ells, si la  passió no és realment viscuda en la passió diària de tanta gent sense nom, estem fent idolatria, no espiritualitat ni exercici de fe en Jesús, Déu Germà nostre

P.  G.

pregària
Pare, perquè no vas deslliurar el teu fill del dolor i de la mort? Perquè deixes sofrir tantes dones, homes, nenes i nens?. Ajuda’ns a suportar-ho com el teu amor ho suporta.

Déu de vida, perquè has fet la persona humana dèbil i destinada a morir? Ajuda’ns a comprendre els teus designis i a saber viure la nostra vida amb amor i esperança.

Jesús de Natzaret, germà nostre, germà de tota persona humana, perquè vas voler compartir el dolor humà? Dóna’ns la teva fortalesa d’esperit en les nostres dificultats.

Jesús, Mestre, la teva vida no fou fàcil ni gloriosa. La teva vida acabà en la infàmia d’una creu no merescuda. Ensenya’ns a viure al servei dels qui pateixen.

Esperit Déu, saviesa dels pobres i els humils, dóna’ns aquesta saviesa promesa pel Pare, anunciada pel Fill, i viscuda amb plenitud per Jesús mestre i germà nostre.

Amor únic en la diversitat actuant de les persones divines; Déu únic actuant en l’amor de pare i Mare, l’amor de fill i de germà, i l’amor extensiu i generós de l’Esperit. Gràcies per Ser.

Curiós moment perquè Jesús se torbi, no tingui clara la seva missió. Just en el moment en què uns greca s’interessen per ell, que el volen conèixer de a prop, en lloc d’alegrar-se, ell recorda el seu dolorós i proper final.

Final que no vindrà d’aquests grecs sinó dels poderosos del seu poble, dels sacerdots, fariseus i mestres de la Llei. Tanmateix no demana la intervenció del Pare per a ell sinó pel Pare mateix.

Coneix o intueix el seu final i l’accepta plenament, no resignadament sinó amb total llibertat d’esperit. Però alhora proclama que la Paraula no mort, que la Paraula és viva per ella mateixa i acaba donant fruits.

Ell serà mort, però la paraula recollida pels deixebles, repetida una i altra vegada al llargs dels segles donarà fruits. També la paraula serà enterrada, serà prohibida, perseguida, tergiversada, però renaixerà una i altra vegada.

I, malauradament, seran els seus ells mateixos quins la violaran, intentaran canviar-la, fer-la lletra morta, sal sense sabor, llevat sense força, llum sota la taula. Però quan sembli morta, ressorgirà lluent i més viva que mai.

Estem en un canvi que abasta el món sencer i l’Església que està en el món, encara que vulgui no formar-ne part, també està patint aquest canvi, aquest infantament del nou món, de la nova societat.

L’Esperit està fent una cosa nova, que no veiem clara, que fa torbar a molts, però que amb esperança ja s’està entreveient. Una nova Església ressorgirà, una nova societat en sortirà, una nova paraula ja està sentint-se.

Però, entre mig, hi ha sofriment, en l’infantament hi haurà dolor i més patiment, perquè els rics i poderosos dins l’Església uns i dins de les nacions els altres, se resisteixen al canvi que serà radical.

Però la potent i escassa paraula del Pare, la clara i valuosa del Fill Jesús de Natzaret, la intensa i universal de l’Esperit, proclamades aquí, allà i més enllà, acabarà creant el món nou que albirem.

P. G.

Pregparia

Pare, no sols intervenir en la vida pública de Jesús, però quan ho fas refermes la nostra fe en ell. Gràcies, Pare.

Déu Pare i Mare, ajuda aquestes filles i fills teus, a entendre en el món d’ara, les ensenyances de Jesús de Natzaret.

Jesús, mestre i Senyor nostre dóna’ns l’Esperit perquè entenguem amb claredat el teu missatge universal d’amor i de servei.

Jesús, germà i Déu nostre, ajuda’ns en el nostre propòsit de renovació en la fe i la conducta de servei amb els més desvalguts.

Esperit de la Pentecosta, vine ja a nosaltres i ensenya’ns el camí de la renovació en la fe, en la nostra espiritualitat i la conducta.

Déu, Pare, Fill i Esperit, ensenya’ns a ser unitat en la diversitat, amb respecte, consideració i amor dels uns pels altres.

El cristià, normalment no està cridat a amagar-se, a viure la solitud i la meditació, sinó a viure a plena llum, a viure entre els altres, ser un més del poble, de la parròquia, voluntari entre els voluntaris.

Això no vol dir que algunes i alguns no siguin cridats a fer del silenci i la pregària la seva forma de vida; però són una excepció. La vocació general del deixeble de Jesús és viure en el món.

I viure l’evangeli en el qual creu, ser pels altres llum i model de humanitat a imitació de Jesús, el nostre mestre i model. Per això va venir Jesús i, per viure això, som deixebles de Jesús.

No és la fe qui salva, sinó les obres que aquesta fe porta a fer. No és la fe qui salva, sinó la vida en conformitat amb aquesta fe. O aquesta mateixa vida de plenitud humana, sense fe però al servei dels altres.

Perquè ser llum, encara que només siguem unes espelmes o una lot amb pila quasi gastada, ser model de servei, encara que siguem més voluntariosos que que perfectes, és buscar la veritat de la persona.

La fe, no obstant, quan és ferma i decidida, lo que no vol dir sense dubtes, és una gran ajuda en les dificultats, en les ingratituds i la falta de reconeixement en la nostra tasca

Viure en la veritat, la veritat de la nostra feblesa, la veritat de les nostres capacitats, de les nostres possibilitats, amb un esperit de superació i una esperança renovada dia a dia, és la nostra vocació de cristians.

Salvem el que puguem salvar, la resta vindrà i no depèn de nosaltres. Això és, al meu entendre, viure en la veritat humana i cristiana. La de Jesús.

P. G.

Pregària

Pare, creador del sol i la seva llum, il·lumina’ns i ajuda’ns a veure la humanitat de Jesús i reconèixer el do de la seva ensenyança i de viure segons ella.

Déu Amor, Pare i Mare que sentim sovint lluny i inaccessible en les nostres pregàries, ajuda’ns a reforçar la nostre fe quan ens sentim sols i abandonats.

Jesús de Natzaret, germà i mestre, com pregaves al Pare? El senties sempre present o també, més d’un cop, l’esperaves en va? Prega amb nosaltres.

Jesús, Paraula del Déu que és amor, paraula humana que ens ensenya el camí, sovint dur, costerut i llarg, cap a ser plenament persona humana, dóna’ns l’Esperit.

Esperit Déu, Amor que unifica al Pare i al Fill en tu mateix en un Amor diví Trinitari i personal, acompanya’ns en el camí de la fe i de la vida en l’amor.

Déu únic en la trinitat de persones, ajuda a aquesta comunitat de persones a viure en una sola fe i estimació, amb respecte i comprensió.

Els senyals que Jesús els donava, els miracles que els  evangelis expliquen amb profusió o la doctrina nova, pels fariseus i els sacerdots tenien poc valor, quan un jurament pel temple no tenia valor però si era per l’or del temple, valia.

De fet aquests mateixos senyals seus, actualment també, són posats en dubte, uns pels coneixements actuals, d’altres pels historiadors i per tots aquells que busquen tres peus als gats.

Però, a nosaltres quins senyals ens convencen?  La “paraula de Déu” citada a trossos que, explicada literalment, sovint esdevé absurda? I interpretada científicament esdevé no creïble?

Els senyals són diferents, segons la persona que els busca, la reflexió que hom hi faci, el grup en el qual s’estigui. Per uns seran suficients els que presenta l’evangeli. Miracles, doctrina nova, passió, resurrecció, Pentecosta.

O els resultats d’aquesta doctrina nova al llarg dels segles, encara vàlida avui. Això malgrat tota la llarga història del cristianisme amb les seves aberracions, imposicions errònies, guerres i crueltats.

O directament el Jesús històric, l’home recte dedicat a la seva missió sense por a les conseqüències. L’home acollidor que no rebutge a ningú, compassiu amb els pobres i guaridor dels malalts.

Personalment va ser el reflexionar sobre la Trinitat per ell anunciada i el capítol 5 de Mateu amb els 15 i 16 de Joan qui em van convèncer i conquistar, millor encara em van enamorar de Jesús.

La Quaresma corre, la fem nova de veritat? O és una Quaresma més en la nostra vida?

P. G.

Pregària

Pare, tu no necessites un temple per estar present entre nosaltres; però en el temple ens trobem units en la mateixa fe i et podem escoltar millor. Escolta’ns, tu també, Pare.

Pare, és en la nostra petita església que l’Esperit ens reuneix en comunitat de fe i d’amistat. En ella mengem el pa de vida en la taula de Jesús. Augmenta la nostra fe.

Jesús, Mestre, ens has ensenyat un Pare aprop nostre, un Déu Pare i Mare  que ens vol reunits en l’amistat i el servei. Ajuda’ns a entendre les nostres misses en aquest esperit.

Jesús, germà. Germà de tots els desgraciats i bandejats. Germà nostre, que ens vols veure units amb els teus preferits, units per lluitar per la seva llibertat i dignitat. Dóna’ns l’Esperit.

Esperit de Jesús i del Pare, Esperit dador de vida, guia’ns cap a les germanes i els germans, ensenya’ns a trobar, en elles i en ells, el Jesús ressuscitat.

Déu Pare, Fill i Esperit, Trinitat en un sol Amor Déu. Uneix-nos en l’amor, en una comunitat de fe i d’amistat, una comunitat de filles i fills de Déu.

Els senyals que Jesús els donava, els miracles que els     evangelis expliquen amb profusió o la doctrina nova, pels fariseus i els sacerdots tenien poc valor, quan un jurament pel temple no tenia valor però si era per l’or del temple, valia.

De fet aquests mateixos senyals seus, actualment també, són posats en dubte, uns pels coneixements actuals, d’altres pels historiadors i per tots aquells que busquen tres peus als gats.

Però, a nosaltres quins senyals ens convencen?  La “paraula de Déu” citada a trossos que, explicada literalment, sovint esdevé absurda? I interpretada científicament esdevé no creïble?

Els senyals són diferents, segons la persona que els busca, la reflexió que hom hi faci, el grup en el qual s’estigui. Per uns seran suficients els que presenta l’evangeli. Miracles, doctrina nova, passió, resurrecció, Pentecosta.

O els resultats d’aquesta doctrina nova al llarg dels segles, encara vàlida avui. Això malgrat tota la llarga història del cristianisme amb les seves aberracions, imposicions errònies, guerres i crueltats.

O directament el Jesús històric, l’home recte dedicat a la seva missió sense por a les conseqüències. L’home acollidor que no rebutge a ningú, compassiu amb els pobres i guaridor dels malalts.

Personalment va ser el reflexionar sobre la Trinitat per ell anunciada i el capítol 5 de Mateu amb els 15 i 16 de Joan qui em van convèncer i conquistar, millor encara em van enamorar de Jesús.

La Quaresma corre, la fem nova de veritat? O és una Quaresma més en la nostra vida?

P. G.

Pregària

Pare, tu no necessites un temple per estar present entre nosaltres; però en el temple ens trobem units en la mateixa fe i et podem escoltar millor. Escolta’ns, tu també, Pare.

Pare, és en la nostra petita església que l’Esperit ens reuneix en comunitat de fe i d’amistat. En ella mengem el pa de vida en la taula de Jesús. Augmenta la nostra fe.

Jesús, Mestre, ens has ensenyat un Pare aprop nostre, un Déu Pare i Mare  que ens vol reunits en l’amistat i el servei. Ajuda’ns a entendre les nostres misses en aquest esperit.

Jesús, germà. Germà de tots els desgraciats i bandejats. Germà nostre, que ens vols veure units amb els teus preferits, units per lluitar per la seva llibertat i dignitat. Dóna’ns l’Esperit.

Esperit de Jesús i del Pare, Esperit dador de vida, guia’ns cap a les germanes i els germans, ensenya’ns a trobar, en elles i en ells, el Jesús ressuscitat.

Déu Pare, Fill i Esperit, Trinitat en un sol Amor Déu. Uneix-nos en l’amor, en una comunitat de fe i d’amistat, una comunitat de filles i fills de Déu.