El Bisbat ens ha remès una nota considerant que no podem deixar els locals parroquials per una “consulta sobre la sobirania” perquè diuen ” ens adonem que una “consulta”, com la que es planteja en aquests moments, porta o pot portar una divisió de la mateixa comunitat parroquial, i del mateix poble, sigui per la pregunta a respondre, sigui per l’oportunitat, sigui pel lloc on es realitza” i continuen dient, “per això considerem que no s’han de realitzar ni les reunions preparatòries ni la consulta posterior, en cap dels locals o dependències parroquials”, en base a que “els promotors han de respectar la llibertat, i sobretot la identitat de la nostra Església, i alhora l’opinió, manifesta o no, dels membres de les nostres parròquies que és prou variada”.

En base a que han de respectar la nostra llibertat, la nostra identitat, la nostra opinió (que és prou variada, ja ho sabem en tot el que fem), nosaltres , precisament per això (per la nostra llibertat i la nostra opinió), deixem i deixaríem els locals en una consulta d’aquesta mena. Nosaltres, sí deixaríem els locals de la parròquia si alguna organització ciutadana o partit polític ens demanés els locals per fer-hi una consulta popular i/o les reunions prèvies. I això no costa gaire d’endevinar. I els que ens coneixen i que coneixen la parròquia de Poblenou, ho saben perfectament.

   FOTO: Debat electoral amb totes les forces polítiques que es van presentar a les municipals, organitzat per l’AAVV Unió de Poblenou als locals parroquials (2007)

Perquè la parròquia de Poblenou de sempre que ha estat una casa d’acollida, una casa de promoció de participació comunitària i els únics locals que ha tingut aquest barri des de molt de temps: reunions clandestines en temps de Franco (i no exemptes de denúncies), consultes populars, reunions dels partits polítics, debats, associacions ciutadanes, lloc de naixement de grups i associacions, reunions de l’Ajuntament i un llarg etcètera. I sempre hem estat reivindicatius en el sentit que el barri necessitava i necessita encara locals adients per atendre aquesta demanada de reunions, de participació, i de locals per les demandes de trobades familiars que té el nostre barri. I si alguna d’aquestes reunions era motiu d’escàndol d’algú (que també ho ha estat) s’ho ha hagut d’empassar perquè ha pesat més el compromís de la parròquia (i de l’església) amb el seu barri que no pas les divisions que podria portar aquesta acollida. I això ha de continuar així. I així pensem continuar actuant nosaltres a la nostra parròquia.

Ramon Masachs, 4 novembre del 2009 Parròquia Poblenou – Pineda de Mar