L’Església que estimo
Poques catedrals de cant i or, moltes capelles de fang i fusta.
Pocs rics ensinistrats a la indiferència, molts pobres experts en passió compartida.
Pocs lletrats calculadors i prudents, molts senzills que saben de fe i d’esperança.
Pocs doctors molt segurs de la seva doctrina, molts testimonis que escolten de veritat.
Poc poder de fariseus i sacerdots de carrera, molt servei humil als germans més petits.
Pocs projectes de dòlars i marcs, molt compartir unint esforços.
Poques cerimònies en palaus i casernes, moltes festes en pobles i barris marginals.
Poques benediccions d’armes, bancs i governs, moltes marxes de pau, justícia i llibertat.
Poc temor al Déu del càstig i de la mort, molt respecte al Déu de l’amor i de la vida.
Poc culte d’esquena al poble, a Crist rei etern a les altures. Molt amor i seguiment a Jesús el de Maria, Company, Profeta, Fill del Pare.
Poc, cada vegada menys, molt, cada vegada més.
(Ronaldo Muñoz, Teòleg)
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
