Arribar al cor (un conte preciós)
Sunday, August 16, 2009
Expliquen que un poeta, que vivÃa a Paris, va rebre visita d’una neboda, que va passar amb ell uns quants dies. Passejant per un carrer molt concorregut es van trobar amb una dona, ja gran, asseguda en el portal d’una casa demanant caritat. La noia li va donar una moneda, el poeta simplement la va saludar pel seu nom. Cada dia, caminant pel mateix lloc, es repetia la mateixa escena. La neboda amb estranyesa, va preguntar al seu oncle poeta:
–Perquè no dones mai res a aquesta pobre dona ?
El Poeta somrient a la noia, li va contestar :
–Les monedes que molta gent li donen , arriben nomes a las seves mans , cal arribar també al seu cor.
L’endemà , el poeta , desprès de la seva habitual salutació, va posar en la ma de la dona una rosa preciosa. Llavors la dona, amb cara de alegria, es va aixecar i va besar la mà del poeta. Desprès se’n va anar carrer avall aprestant la rosa sobre el seu cor. Durant uns quants dies la dona no va aparèixer. Quan va tornar al portal, la noia preguntà a l’oncle :
–Durant tots aquests dies que ningú li ha donat cap moneda, de què haurà viscut aquesta pobre dona ?
El poeta li va respondre con naturalitat :
–De la rosa.
–Les persones no necessitem només pa per viure, necessitem estimació.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
