Aquests any coincidint amb què hem obert el menjador de Càritas, alguns nois i noies que han fet la seva 1ª Comunió han decidit que els regals que els podessin fer anirien destinats al menjador de Càritas. Així mateix també, el passat dissabte coincidint amb una primera comunió ens van demanar si podia proposar que la col.lecta fos pel menajdor. També algun altre noi que ha participat aquest any de l’eucaristia cada diumenge, també, de tant en tant, aportava unes monedes que havia estalviat. Això són alguns casos que sabem, segur que n’hi ha d’altres que ens són desconeguts però que no vol dir que no siguin d’agrair i que aquests nois i noies, ajudats pels pares, saben donar respostes a situacions d’avui.

Dibuix de Montserrat Cabo a la revista l’Agulla per l’article sobre el menjador. Llegir:

 http://punxo.blogspot.com/2009/07/poblenou-de-pineda-de-mar-hem-obert-un.html

11. El cristià és un compromès amb la no-violència: no utilitza la violència ni l’accepta, més aviat la denuncia. No admet altra violència que la de la veritat i la de l’amor, que s’imposa per ella mateixa.

12. Un cristià viu la veritat interior, sense fer concessions, ni personals, ni ideològiques, ni legals. No admet cap forma d’esclavatge. No idolatra la llei; l’accepta com a garantia de la llibertat per a tothom.

13. El cristià valora la seva sexualitat i li dóna un sentit transcendent. Es mostra responsable davant la procreació. Comprèn la sexualitat com la màxima expressivitat i trobada entre les persones que s’estimen. La reconeix com a superació de la solitud personal. Al mateix temps, té en compte i valora l’opció de renunciar a l’expressió sexual de l’amor, i entén el celibat com a actualització del celibat de Jesús a favor dels homes.

14. El cristià troba sentit al sofriment i a la mort, a partir del sofriment i la mort de Jesús. No els treu la importància, ni vol explicar-los filosòficament, ni creu que siguin un bé; però sap que Déu fa costat al qui sofreix i mor; en Ell, el sofriment i la mort adquireixen un valor redemptor de la humanitat.

15. El cristià pren una postura crítica davant el confort i el consumisme, considerantlos com a mitjans, perquè sap que el «ser» està per damunt del «tenir». No accepta cap forma d’esclavatge envers la publicitat o el consumisme. Els denuncia amb una vida pobra i austera.

16. Un cristià se sent en missió: es considera enviat per Jesús per anunciar la seva paraula, la seva crida a la conversió, la vinguda del Regne de Déu. Això es fa palès en els esforços dels cristians per implantar un ordre més just tant en el camp polític i social com en l’econòmic i cultural.

17. El cristià és una persona humil: camina en la veritat. No nega els seus talents ni els enterra. Els reconeix, els agraeix i els posa al servei dels altres. Manifesta una actitud de servei.

18. El cristià és una persona alegre i sembra alegria, gràcies a la pau interior que comunica i a la presència de Déu en la seva vida.

19. El cristià procura realitzar el programa de Jesús, les Benaurances, treballant per adquirir una pobresa d’esperit que el porti a compartir amb els més necessitats allò que té i allò que és.

20. El cristià sap donar raó de la seva fe i de la seva esperança. S’imposa l’obligaci6 de conèixer millor cada dia la Paraula de Deu i mira d’augmentar la seva cultura religiosa d’acord amb les seves possibilitats.