Després de constatar que moltes famílies no disposen dels recursos per a satisfer les seves necessitats més bàsiques, unes quantes associacions hem decidit emprendre una acció d’ajuda als més necessitats mitjançant un MENJADOR de CÀRITAS situat en els locals de la Parròquia de Poblenou.

Compartir solidàriamentÉs necessari compartir solidàriament en temps de dificultats:

-El primer que s’ha de compartir són els béns materials i un d’ells és el menjar. Per això us proposem que apadrineu dos, tres o més dinars al mes. -El segon que s’ha de compartir és el nostre temps i la nostra persona. És un dels valors que tenim. Per això et proposem que dediquis una estona a servir en el menjador. Un dia a la setmana, un dia cada quinze dies, un dia al mes…..-El tercer –i un dels més importants- és compartir l’escalf, l’amistat, el respecte, l’alegria, l’acollida… per això et proposem que t’apuntis a venir a dinar algun dia amb nosaltres al menjador de Càritas.

Quan ens desvetllem cada matí hi ha un moment molt determinant. És quan comencem a prendre consciència de tot el que ens espera durant la jornada: problemes que caldrà resoldre.. persones amb qui em trobaré… Tota la nostra activitat quedarà condicionada per l’actitud que prenguem en aquest moment: desig de lluitar o desànim, esperit de derrota. . .

Penso que hi ha una manera d’ajudar-nos a començar el dia amb esperança. Consisteix a repetir amb convicció tres afirmacions que fem en iniciar el prefaci de la missa. Es comença dient: «El Senyor sigui amb nosaltres (vosaltres)». Després diem: «Amunt els cors».No ens volem conformar vivint arran de terra. Volem alçar els ulls i el cor cap al Senyor, d’on ens vindrà l’ajut i les inspiracions per convertir aquesta jornada en un dia positiu, en una resurrecció que ens vivifiqui És bo recordar que no estem sols, que el Senyor ens acompanyarà al llarg de tota la jornada. Quina seguretat ens ha de donar això! No es tracta de fer coses extraordinàries sinó de fer-les ben fetes i per amor a les obres normals de cada dia.

Finalment, també diem: «Donem gràcies al Senyor Déu nostre». És bo començar el dia donant gràcies a Déu per tot allò que ens ha donat. La vida, que és el fonament de tots els altres dons i la seguretat, si no ho rebutgem, de ser feliços per sempre. La fe que dóna sentit a la nostra vida. On aniríem a buscar la força i la llum si no tinguéssim fe…? També cal donar gràcies per totes les altres coses bones que ens ha regalat: la salut, les nostres qualitats, les persones que tenim al costat… I també perquè, a través nostre, realitza coses positives que romandran per sempre. La nostra vida no és inútil!

Pregar així no aconsegueix, evidentment, que Déu ens tregui les castanyes del foc. Som nosaltres qui ho hem de fer. Però el fet de sentir Déu proper ens dóna serenor d’esperit, cosa que ens fa més lúcids a l’hora de prendre decisions.I també ens fa experimentar allò que ens diu sant Pau: «Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny» (2Tm 1,7). Doncs, que es noti especialment en aquest temps de l’Advent, bo i preparant-nos per un nou Nadal!. . .(Lluís Armengol,sj.)