En un petit cistell, al costat de l’altar, recollim durant la setmana les pregàries que els fidels volen compartir. El cap de setmana passat ens van presentar aquesta pregària per compartir a les eucaristies:Dono gràcies a Déu per tot el que ha fet per mi. En aquesta vida tan complicada, fa tres anys que em dirigia al meu treball de bon matí i vaig patir un accident de circulació amb resultat d’estat de coma, però al cap d’una setmana Déu va voler que em despertés del coma. Em van quedar múltiples lesions cerebrals i moltes coses més, però malgrat tot dono gràcies per haver-me donat una segona oportunitat. Avui no et demano res per a m i però si et demano per a totes les persones amb danys cerebrals i tetraplègiques perquè les hi puguis donar una segona oportunitat com vaig tenir jo. I demano i penso també per tots els malalts de l’Institut Guttmann.

 

La revista 21 va llançar una curiosa campanya gràfica en el Metro de Madrid amb diversos cartells cridaners. Un d’ells, per exemple, deia: «Cap cristià usa preservatiu». I sota es completava el missatge amb «pots negar la realitat o mirar-la de cara». No és l’únic missatge d’aquest tipus. En altres estacions de Metro es podia llegir: «Un cristià no maltracta a la seva dona». I a continuació la mateixa reflexió: «Pots negar la realitat o mirar-la de cara».

En el seu blog, la revista explica així la seva campanya publicitària. «21rs ha llançat una nova campanya de publicitat que pot observar-se en diferents suports publicitaris: mitjans de comunicació, espais del Metro… Amb una intencionalitat clara: animar la reflexió sobre el cristianisme d’avui, sobre com són les persones que es denominen cristianes». «Per què, una cristiana avortaria?, un cristià no usa preservatiu?, cap cristià és racista?, cap cristià defrauda a Hisenda? Potser hàgim de reflexionar sobre qui som realment i qui creiem ser, sense girar la vista i eludir la realitat».

Una campanya realment provocativa, però molt interessant, que segurament donarà els seus fruits per a la revista que dirigeix el Pare Fernando Abalos i que, sens dubte, és una de les millors en el seu sector. Perquè no és habitual que, en l’Església espanyola, hi hagi una revista com aquesta lliure, plural, oberta i compromesa.