Carta al bisbe Carles per entregar al seu successor

Bisbe Carles no és aquesta carta, ni de blasme, ni d’elogis, és per donar al seu successor i ajudar-lo a ser més bon pastor.

Li entregui o li digui de viva veu tot això:

Que sigui pare pels seus rectors de parròquies, més que pare espiritual necessiten pare humà, no madrastra, ni pare llunyà.

Que, de tant en tant, agafi el telèfon i truqui a algun d’aquest ajudants seus, isolats, potser cansats i malalts, que fan el què bonament poden: Joan,
sóc el bisbe, què et sembla si demà vinc a prendre un cafetot a casa teva”?

Que quan algun  l’hagi anat ha visitar, sigui pel motiu que sigui, i acabin prop de les dues, no el deixi anar-se’n, que vagi a buscar el cotxe qui sap on, condueixi mitja hora o tres quarts, arribi a casa seva cansat i desganat, es faci un entrepà o una truita i s’estiri al sofà (si en té). Convidi’l a dinar, que segui a la seva taula i comparteixin l’àpat familiar.

Deixi’m explicar-li, i ho expliqui al nou bisbe aquest episodi que vaig viure de molt a prop. El rector d’un poble dels grossos del baix Empordà, estava malalt de debò, una forta depressió unida a problemes renals i de fetge li feien demanar un vicari. Encara que poques, quedaven algunes parròquies amb vicari. La resposta fou que l’enviarien a un poble petit amb poca feina, (només tres pobles petits). Ell va protestar, no era el moment de deixar les amistats de més de deu anys i anar on no coneixia ningú; el poble va protestar, va fer manifestacions,  els diaris se’n van fer ressò, tot en va.

Així, doncs, malalt, va arribar a un poble que ja sabia que no hi volia anar, que hi anava per força, i que li va fer el buit. Van passar dies, setmanes i mesos, ni una sola trucada, ni del bisbe, ni del vicari episcopal, ni de ningú de la cúria per interessar-se per la seva salut, de com li anava la cosa, si necessitava alguna ajuda, res de res. I sé d’almenys un altre cas semblant

És això ser germà?, és això ser humà? Si els sacerdots que penquen en els pobles i ciutats són tractats així, què podem esperar els feligresos?

Bisbe Carles, germà en Crist, fes saber al teu successor, sigui qui sigui, el sentiment de molts rectors i que els seus feligresos molt sovint ignoren.

Francesc Gimbernat

Un laic que malda per viure la utopia de l’evangeli.