Si ve és cert que l’Eucaristia és l’eix central de la fe cristiana, la comunitat és l’eix que ens ajuda a assentar i viure la fe. I la comunitat també té moments de trobades disteses com va ser diumenge l’Aplec de Castanyet. És bonic compartir estones de festa i rialles, que ens omplen d’energia positiva. Així ho vam viure prop de 150 persones en l’aplec.

La pluja no ens va espantar, el més important era trobar-nos. L’aixopluc el va donar la casa de colònies, on ens vam encabir per dinar, repartits en el menjador i les dues sales de la planta baixa. El grup de Castanyet, impulsor de l’Aplec, va introduir enguany una novetat ben encertada: un concurs de paelles i la Josefina Andreu en va ser la guanyadora. De fet, cada grup havia fet una paella pel concurs, i de pas, tothom ja tenia el plat principal per dinar. ..

                                       

Una festa bonica, compartida des del més menut fins al més gran. I havent dinat va sortir el sol i encara la mainada va poder jugar a l’esplanada de Castanyet, on la pluja havia revifat el verd intens dels arbres i feia brillar les flors tan acolorides que neixen en aquest indret. Entre tant,. els grans petàvem la xerrada i recollíem.

Gràcies a tothom que va fer possible l’Aplec, i a tots els que tenen cura de la casa (recordem que hi ha un grup de jubilats que puja cada dijous a fer-ne el manteniment). I l’any que ve, a veure si encara ens animem més colla: cal trobar estones pel silenci, la pregària i les celebracions…., però també per riure i compartir amistat.

La recollida de signatures que hem fet al cancell de l’Església l’hem tancada amb un total de 646 firmes (amb els corresponents noms i cognoms, i DNI).

El Grup Paraula i Acció hem valorat positivament la resposta que hi ha hagut, dins i a l’entorn de la Parròquia, i creiem que això ens referma com a comunitat i ens fa sentir dins d’una església viva i capaç de generar reflexió.

Creiem que tots els signes que s’han donat ens conviden a continuar avançant de la mà en el camí de la fe, com a comunitat diversa i acollidora.

Confiem plenament en l’alenada de l’Esperit que ens ha sacsejat, encalmat i també abraçat; i que ens convida a ser transmissors de pau. Les signatures han estat un mitjà per expressar-nos i volem que es quedin a l’arxiu de la parròquia.

Comunitat, confiança i pau: aquests tres mots resumeixen el balanç que fem d’aquesta acció.

2 de maig del 2008

Grup Paraula i Acció. Parròquia de Poblenou. Pineda de Mar

Hi ha persones al món que fan la diferència. Si no haguéssin nascut, farien falta. Són com els pals de paller, sense ells cauen totes les teulades. Ningú no sap perquè hi ha, entre els éssers, els imprescindibles i els superflus. Sabem que hi ha diferències programades, propostes i determinades. Però hi ha aquells que s’eleven i es projecten sense aferrar-se a res.

No sempre qui obre camí l’obre pels altres. Hi ha, per cert, camins contradictoris oberts per la perversitat, però hi ha també camins oberts per la solidaritat. Els éssers extraordinaris són, en si mateixos, revolucionaris. A ells acudeixen els periodistes, els investigadors, els científics a la recerca de satisfaccions. Van i tornen sense explicacions doncs no concebeixen el no ser éssers autèntics. No s’ explica l’autenticitat: simplement és. És una barreja de raó, utopia i fe.

Els homes primitius creien que els arbres aguantarien el cel si un dia caigués. Era una estupidesa?. Els pals de paller humans sustenten la utopia. Són la consciència que anuncia que és possible aguantar o veure més enllà, veure les coses abans que passin.

Un setze de febrer a Catalunya, Espanya, va nèixer aquest brasiler. Dir-ho així és una actitud fins i tot egoista, però no és sinò intentar mostrar i actualitzar la simbologia internacionalista. Pere Casaldàliga, patriota del món. Pres en un bisbat, va fer de la seva rebel·lia un esglai, i si el món no fos rodó i tingués arestes allà hauria arribar a través de la seva poesia. Sense ell el món seria menor. El cel estaria corbat cap per avall. L’Amazonia hauria estat retallada. El tucum no s’hauria tornat anell de bisbe i la vida estaria molt més esclavitzada. Els Sem Terra no serien un moviment, la poesia no tindria un to profètic, l’evangeli en l’Amazonia hauria deixat de ser ètic, i, les passes de la reforma agrària serien molt més lentes.

                                           

“No tenir res, no carregar res, no demanar res,

 no callar res i, sobre tot, no matar res”.

Qui tindria el coratge de defensar aquest lema? Desenganxar-se de tot el poder que li va donar la jerarquia? Qui podria entregar la pròpia vida per a fer viure?

Puntals són puntals i no estaques. Els puntals són més alts, més agossarats. Les estaques són més baixes i arrenglerades, compleixen una tasca militar de tancar, prohibir i separar. Els puntals s’ eleven per abrigar, reunir, protegir i tenir cura. Dom Pedro va ser el nostre fundador. Va fundar la Pastoral de la Terra com a orgue protector de les vídues i dels humiliats. Si avui tenim el MST organitzat és perque les seves mans van escamparla llavor. Tal vegada per això vam nèixer irreverents, amb els seus valors en les nostres espatlles segellades.

Amic i company Pere, pal de paller de la terra, la gran construcció que ens va fer germans és la mateixa terra que ens alliberarà. Enguany, cada actitut o cada gest revolucionari, serà d’ estima i de comemoració pel seu vuitanta aniversari. En aquest dia, els Sem Terra, en ple ús dels drets de consciència declarem que Pere Casaldàliga és un gran company, exemple de militant, humà i solidari. Els seus ensenyaments són d’ elevada qualitat profètica i han de ser repetits a les escoles, esglésies, cursos i reunions, per les actuals i properes generacions.

Ademar Bogo (membre de la coordinació Nacional del Moviment Sense Terra de Brasil)

http://www.pangea.org/araguaia/