Ja hem arribat a les 300 signatures. Hem estat tres centes persones les que, fins avui, hem signat també el text que el rector de la nostra parròquia va penjar a la web; un text valent i amb un posicionament antagònic amb la Jerarquia eclesiàstica. Un text que es preveia que portaria debat, i així ha estat.  Aquestes signatures les hem recollit, majoritàriament a la mateixa església del barri del Poblenou, i una part ens ha arribat també de Pineda Centre. Sabem que ens arribaran alguns fulls més d’altres llocs, on algunes persones, després de llegir la notícia a El Punt o bé al diari Público, entre d’altres mitjans i blocs, van dirigir-se a nosaltres per afegir-se a aquesta declaració.   

Creiem que el debat és necessari. I el diàleg també. Fer present a la societat que l’Església és plural és enriquir, és obrir portes i és alçar la veu enfront la passivitat. Durant molts anys només s’ha sentit una veu d’Església, la dels bisbes, amb uns càrrecs que mai han estat escollits democràticament pel conjunt de creients, ni tan sols pels propis capellans. Nosaltres creiem que l’Església no són els bisbes ni totes les seves “veritats absolutes”  (amb les que tan intencionadament han insistit darrerament) són compartides pel conjunt dels creients. Per tant, hem expressat allò que pensem i moltes persones han decidit fer-ho  amb nosaltres. 

Som seguidors de Jesús i tots som Església. I la nostra referència és l’Evangeli i no el poder estructural de l’Església.  

Mantindrem la recollida de signatures fins a final de mes. 

Grup Paraula i Acció

Ha mort Cassià Maria Just, abat emèrit del Monestir de Montserrat, persona compromesa amb l’evangeli de Jesús i fidel al seu poble.

Persona oberta, d’esperit integrador, acollidora i amable, capaç d’escoltar i fer del diàleg la eina per resoldre els conflictes interpersonals, fins i tot, quan aquests, d’una manera tossuda, sembla que tenen arrels que s’alimenten a parts iguals del desconeixement , del egoisme i de la intolerància.

Cassià Maria Just, amb la seva humanitat integradora, projectava la realitat de l’evangeli més enllà de la relació personal. Ens va ensenyar el camí per viure, com a essers humans, la justícia social i va fer de Montserrat un camí i una referència on el silenci i el pensament obert al Mon, es converteixen en l’adob integrador i imprescindible per fer fructificar la realitat d’un poble.

La obra i el mestratge de Cassià Maria Just, posa moltes coses al seu lloc.

Ens ensenya que cal treballar per un compromís amb els valors religiosos de progrés.

Esperona l’obertura del nostre cor a totes les sensibilitats humanes, algunes fins i tot, marginades des de dins de la pròpia Jerarquia Eclesiàstica.

Amb el seu exemple, Cassià Maria Just, ens ensenya a lluitar amb esperit de renovació, des de dins de nosaltres mateixos, per uns valors cristians centrats en l’autenticitat evangèlica i no pas en la finitud de les estructures.

En aquest sentit, sembla que avui, les paraules de Ramon Massachs, el seu pensament, i el seu mestratge, - impossible de resumir en unes poques paraules,- adquireixen tot el seu significat i es fan entenedores, si llegim el pensament i l’exemple de vida que ens ha deixat l’abat emèrit Cassià Maria Just.

Certament, el cristianisme ens convida a viure amb fidelitat el missatge de l’evangeli.

Cal lluitar pels drets humans, comprometre’ns amb les persones i fer costat als marginats de dins i de fora de l’església. Aquesta és la realitat per la que tantes persones d’una església plural estem lluitant; justament per que creiem que en això radica i es fonamenta l’essència de l’evangeli.

Pensem que l’evangeli ens dóna llum per resoldre els problemes de vida que hi ha entre nosaltres. Així ens ho ensenyen persones com Pere Casaldàliga, Oscar Romero, Cassià Maria Just, i molts d’altres.

Cap persona és només paraula, ni cap acció està desprovista de vida.

Per això, cal humanitzar la nostra relació i jutjar sempre des del coneixement interpersonal i des de la certesa que només amb el diàleg, podrem intuir i estimar el jo de l’altre.

Conxi Villanueva i Xavier Prenafeta

Calella , 12 de març 2008

Senyor, algun cop, per un temps més o menys llarg, tenim la fe en la foscor d’una cova, la cova del dubte, del desencís, d’ altres vegades en la cova de la covardia, de la por al què diran o del somriure sardònic, però l’entrada no està tancada, en cap cas, perquè la fe no està morta.  Sempre en un moment a altre, sentim o endevinem la veu de Jesús, “vine a fora”, els germans i les germanes t’esperen, jo mateix et necessito; i una alenada de l’Esperit ens en fa sortir, descansats, revigoritzats, disposats al servei als altres, a proclamar la nostra fe amb obres i, si cal també amb paraules. 

Fins i tot, si d’inanició la fe se’ns hagués mort, i la rutina, la mandra, l’egoisme i l’orgull haguessin convertit la gruta en una tomba tapiada, tu, Jesús, Mestre i germà, vindries a remoure la pedra. No ho faries tu, ho encomanaries a l’Esperit ajudat d’algun o d’alguna germana o germà.

Esperit Déu, tu m’has ajudat a acceptar la fe, a fer-la créixer dia a dia, no em deixis caure en la temptació; posa al costat meu germanes i germans amb fe sòlida, amable i entregada, perquè em pugui recolzar amb ells i elles en els moments foscos. T’ho demano Esperit Déu

Qui va ser l’abat de Montserrat durant gairebé 20 anys, entre 1966 i 1982, Cassià Maria Just, ha mort aquest dimecres a les 5 de la matinada, als 81 anys. El 1964 va ser nomenat prior del monestir de Montserrat i al cap de dos anys, el 1966, el van escollir abat, en substitució d’Aureli Maria Escarré, que va haver de marxar a l’exili en plena dictadura franquista per unes declaracions fetes contra el règim. Va continuar el camí marcat pel seu antecessor. Sempre va defensar els drets humans i va ser molt crític amb la jerarquia eclesiàstica, a la qual reclamava obertura i un canvi en el plantejament d’alguns missatges per ser més oberta i pròxima als temps actuals.El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. El mateix any va crear la Fundació Cassià Just per a la integració sociolaboral de les persones amb problemes. 

Un dels moments més remarcables de la seva biografia és el 2004, quan va donar suport públic a Josep-Lluís Carod-Rovira en el moment que va confirmar haver mantingut converses amb ETA a Perpinyà. Havia estat un dels signants del Manifest per la Pau, el Diàleg i la Llibertat (http://www.nodo50.org/espacio/espacio/campa/euskadi/foro2.htm ) any 2000). A més, va assistir a diversos actes a favor de la pau al País Basc.  

Va ser un gran defensor dels drets humans i de la catalanitat del santuari, en una època especialment canviant, com va ser la transició, i va apostar sempre per allunyar-se de la rigidesa d’alguns postulats de l’Església i de la mateixa jerarquia eclesiàstica. En aquest sentit va reflexionar diverses vegades en entrevistes a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. Sobre la interrupció de l’embaràs, en una entrevista a Catalunya Ràdio poc després de ser operat del cor, va assegurar que “quan hi va haver la notícia que dones bosnianes havien sigut violades, va sortir una nota del Vaticà, recordant que no era lícit l’avortamet. Jo vaig pensar: viuen a la lluna?” A unes dones que han patit una violació, “el que heu de fer és tenir-los una paraula de confort. Estimeu les persones i transmeteu una paraula de confort”. Aquestes declaracions són tot un exemple del seu tarannà progressista dins l’Església. Font: 3/24 - EP Llibre de condol: www.esglesiaplural.cat

Com bé recordareu, el grup Paraula i Acció hem promogut la implicació activa de la comunitat en algun dels projectes de Medicus Mundi a Moçambic. El president de Medicus Mundi, l’Àlex Llobera, ha fet dues xerrades a la parròquia i alhora, tots plegats, hem fet donació a Medicus Mundi de dues col.lectes a la parròquia. Aquesta carta d’agraïment i que publiquem tot seguit l’hem rebuda desde Moçambic. 

CARTA DES DE MOÇAMBIC PER LA COMUNITAT DE LA PARRÒQUIA DE POBLENOU 

Desde Namapa, enviem a la Parròquia de Poblenou de Pineda de Mar una abraçada de part de l’equip de Medicus Mundi Catalunya.

Hem rebut moltes, moltíssimes, abraçades. Per telèfon, per mail, per carta. De creients, de capellans… i d’algun no creient; d’altres pobles propers  i de fora de Catalunya. També hem escoltat i encaixat crítiques constructives. I també hem deixat de banda paraules (poquíssimes) més properes a l’insult i a l’amenaça, del tipus “que tanquin la parròquia” o “que el facin fora” que es desacrediten per elles mateixes. Qui coneix a en Ramon, encara que no pensi com ell,  difícilment l’increparà o el malinterpretarà.  Sabrà perfectament que és una persona constructiva, amb una fe ferma i una visió clara de l’Evangeli, i que, com el propi Evangeli, transmet la visió d’un Jesús acollidor i amb capacitat de perdó.  

Ramon Masachs només es defineix com a “Seguidor de Jesús” i mostra una actitud pròpia de l’Evangeli: no hi ha cap cas a l’Evangeli de persones que, tot acudint a Jesús amb cor sincer, els hagi tancat els braços, i per això en Ramon no tanca els braços a ningú, perquè és “seguidor de Jesús”. Volem ressaltar aquestes declaracions d’en Ramon a El Punt: 

 «Qui és capaç de condemnar l’estima de dos persones del mateix sexe o d’afirmar que en cap cas l’avortament es pot permetre? Per què no es pot negociar la pau a Euskadi? Només per salvaguardar la unitat d’Espanya? Amb això no hi combrego” 

De fet, el matrimoni homosexual i l’avortament estan actualment legislats. Per tant, estar a favor d’aquest matrimoni o de la legislació de l’avortament no hauria de sorprendre tant: simplement, està d’acord amb la legislació i ho expressa. Enlloc ha dit que està a favor de “l’avortament lliure! I per cert, tinguem present que tampoc el PP, que es va manifestar amb els bisbes a Madrid, ha dit en la campanya que vulguin derogar la llei actual. 

I del diàleg amb ETA per aconseguir la pau… quina hipocresia! N’hi ha bisbes que ho han intentat i tant de bo ho haguessin aconseguit! I hi va haver un capellà que va contribuir per la pau a Irlanda!

Per cert, algú s’ha preguntat (dels creients) què ens diria Jesús respecte aquest diàleg per intentar aconseguir la pau?