En aquests temps en que el fet religiós es troba sota “sospita” en els nostres cànons occidentals, i  la convivència en la diversitat esdevé de vegades costosa, hem viscut una bona experiència en el sí de la comunitat de la parròquia de Poblenou. Aquestes recents jornades de Celebració per la Pau han estat tenyides de mirada ampla, cap a les diverses tradicions religioses i culturals, per la pre-ocupació que ens afecta a tots. Quan ens posem junts a parlar, compartir, qüestionar-nos, tot es fa més proper. Apareixen els valors humans, universals, que ens acompanyen, i les diferències tenen una altre dimensió més secundària. Fugen moltes pors i prejudicis. Crec que cal saber dialogar, anant primer a les essències de cada identitat, avançar junts en això, abans de comparar les diferències de mena cultural en les que necessitem més confiança per entendre’ns. La meva impressió és que les quatre comunitats que ens vàrem aplegar desitgem continuar convocant-nos sense posar massa distància en el temps. No és la primera vegada que ho fem, ja havíem pregat junts algun cop. Però aquesta vegada hem afegit el diàleg sobre les nostres maneres de fer i sentir en relació amb els nostres nens i joves.

M’he quedat amb el meu propi resum: cada tradició porta un missatge de saviesa que l’hem rebut de la pròpia vivència dels qui ens ho ha transmès per osmosi, no per uns coneixements ni per unes normes. El missatge es fa entenedor quan es viu intensament, quan es tradueix en una manera de fer que humanitza el món. Cap tradició aconsegueix la pau, només cada persona amb la seva opció personal es posa en camí de transformació i això va creixent. Prou tenim models en cada una de les nostres comunitats. Com seria la pau de Jesús que, travessant totes les injustícies del seu temps, no va deixar indiferents als seus contemporanis, i encara avui ens seguim desitjant  i treballant per la seva pau?

La comunitat catòlica, la musulmana i l’evangelista estan convidades a compartir la taula rodona que obrirà les Jornades per la Pau a la Parròquia de Poblenou divendres dia 23 de novembre (21:30). La pregunta «Com transmetem la fe als fills?» serà l’eix de la taula rodona, en que s’espera que les tres comunitats participants, i aquelles que s’hi puguin afegir,  comparteixin experiències i reflexions. L’objectiu és també acostar-se els uns als altres, a través del diàleg i la coneixença.

Les celebracions de la Parròquia estaran dedicades a la Pau. A les eucaristies de dissabte 24 i diumenge 25 es projectarà un power-point que inclou reflexions per la pau de diferents tradicions religioses, i també imatges i textos que denuncien les injustícies al món i que contrastaran amb les imatges de gent implicada i compromesa en el camí de la pau. La projecció inclou algunes preguntes per ajudar en la reflexió, i com és habitual a la parròquia, a les misses hi haurà espai per al debat i la participació. .

També dins les Jornades es podrà visitar una exposició de la Fundació per la Pau (“Seriosament, 25 arguments per la pau”) amb 25 cartells il·lustrats que contenen 25 idees que poden ajudar a construir una Cultura de Pau. L’exposició la podreu veure fins al 2 de desembre dins l’Església de Poblenou (Av. Mediterrània, 40 Poblenou - Pineda de Mar)

Ja que em conviden a començar, ho farem amb la reflexió que vam fer aquest dia de Tots Sants a l’eucaristia. Més o menys va ser aquesta:

A l’hora de mirar les lectures i preparar una mica de reflexió em venia al cap sense voler-ho els fets que havien passat poques hores abans a Roma: la beatificació de tants màrtirs. I mirant i mirant les lectures veia i em deia “que lluny que n’estem d’aquesta Paraula”…i les vaig raonar d’aquesta manera:

-Si agafem la primera lectura de l’apocalipsi en allò que diu: i una gran multitud serà la marcada, i gent de tota raça, nació ……” i mentre em deia que la salvació era per a tothom o per una gran multitud sense cap distinció ni condició, estava veient com a Roma només hi era els d’una condició, no hi eren tots els que hi haurien d’estar (si és que n’hi ha d’estar algun), la lectura ens convida a pensar amb tots els que els ha unit un mateix amor: el de Déu, o diguem-ho d’un altre manera l’amor als germans…i a Roma no hi eren tots els que van tenir un amor als germans.

-Si agafem la segona lectura on sant Joan diu que tots som fills de Déu…i si som fills de Déu hem de ser germans i treballar per ser germans. Com a creients se’ns convida a ser constructors de pau i fraternitat. I estic veient com la nostra església no és constructora de pau ni de germanor, ans al contrari, és portadora de crispació, d’odi, d’insults, de manipulació i de divisió

-i si agafem l’evangeli amb les benaurances, que de fet conviden a passar per aquest món fent el bé (així, és com defineix sant Pere a Jesús en el discurs a Jerusalem dient que és l’home que ha passat fent el bé i donant la salut, tenim molts homes i dones que pel seu exemple i entrega als altres són, de clamor popular, sants i santes perquè la gent els reconeix així, i en canvi, a Roma –i a casa nostre- ens volen fer uns màrtirs que ens estan molt allunyats de nosaltres i molts d’ells són per interessos de les seves congregacions religioses, perquè sabem que les congregacions els interessa tenir entre les seves files beats, sants i màrtirs….deu ser allò del prestigi, suposo.

I, per acabar, vam fer la reflexió de dir que segurament aquests discurs d’avui no agradarà o ferirà sensibilitats i que més valdria haver-s’ho callat. I certament, potser hi estaríem d’acord que hauríem de callar. I els bisbes però, que no han de callar ells també? Hem sentit per activa i per passiva que la llei de memòria històrica que ha preparat el govern – i que ja han aprovat al Congrés de diputats- no és bona perquè obra ferides que ja estaven tancades. A part de ser mentida això, et preguntes i això ho diuen uns bisbes que al cap de poc són a Roma obrint altres ferides per fer màrtirs només d’un sector de la societat? Si us plau, que callin els bisbes. (1-11-07)