l dimarts, 9 de febrer, el menjador de Càritas a Poblenou (Pineda de Mar) complirà el seu primer aniversari. El menjador ha ofert un total de 5000 dinars durant el 2009 amb una mitjana diària d’usuaris de 20 a 40 persones, i des del 18 de gener ofereix també sopars.  Funciona gràcies al voluntariat i es finança a través d’apadrinaments de dinars i donatius.

“Compartir solidàriament en temps de crisi”. Amb aquest lema va començar a funcionar el 9 de febrer del 2009 el Menjador de Càritas al barri de Poblenou (Pineda de Mar), veient la situació de crisi econòmica i constatant que augmentaven cada cop més les peticions d’ajuda i les angoixes entre els immigrants i també entre famílies que mai s’havien trobat en situació d’atur i de pobresa. 

Voluntariat i finançament

Un equip de 60 voluntaris col·laboren amb el menjador, organitzats en 5 grups de treball de dilluns a divendres al migdia, i 5 grups per al vespre. Hi ha una llista de suplents, per si algun dia o setmana cal reforçar algun torn. A més, hi ha altres voluntaris que fan tasques diverses de suport. Les persones que fan possible el menjador comparteixen els seus béns (apadrinant dinars o bé amb donatius), comparteixen el seu temps (fent de voluntaris) i comparteixen també -i molt important- caliu, amistat, respecte, alegria i acollida cap a l’usuari.  El finançament és possible gràcies als 87 apadrinaments de dinars (persones que donen entre 5 i 40 euros mensuals) i a donatius i subvencions. Onze fleques, per torns, donen el pa, i també hi ha algun establiment que dóna fruita i llet.  

Els usuaris del menjador

Els usuaris vénen derivats dels serveis d’acollida de Càritas i de Benestar Social dels Ajuntaments. També s’acull alguns passavolants. Qui demana de venir a menjar, se’l deriva alhora a Càritas o Benestar Social, garantint-ne així un seguiment.  No només s’ofereix menjar a qui passa gana, també s’ofereix companyia i suport a qui està sol. A això hi ajuden aquelles persones voluntàries que també dinen al menjador, contribuint a fer més “normal” i no “estigmatitzar” els usuaris.Orígens i ubicacióPoblenou és un barri situat entre Calella i Pineda de Mar (El Maresme). El projecte es va fer realitat amb el treball conjunt de diverses entitats: les tres Càritas parroquials de Poblenou, Calella i Pineda, dues comunitats musulmanes, tres associacions d’africans i la comunitat d’evangelistes. El menjador està ubicat als locals socials de la Parròquia de Poblenou Av. Mediterrània, 40, de Pineda de Mar. 

Els reptes

-Treballar per la continuïtat del menjador, aconseguint consciència social,  apadrinaments i donatius.  

–Aconseguir que s’adrecin al menjador aquelles persones que el dinar o sopar els podria ser una ajuda per arribar a final de mes, però que per vergonya o per prudència no s’atreveixen a demanar-ho.

El Bisbat ens ha remès una nota considerant que no podem deixar els locals parroquials per una “consulta sobre la sobirania” perquè diuen ” ens adonem que una “consulta”, com la que es planteja en aquests moments, porta o pot portar una divisió de la mateixa comunitat parroquial, i del mateix poble, sigui per la pregunta a respondre, sigui per l’oportunitat, sigui pel lloc on es realitza” i continuen dient, “per això considerem que no s’han de realitzar ni les reunions preparatòries ni la consulta posterior, en cap dels locals o dependències parroquials”, en base a que “els promotors han de respectar la llibertat, i sobretot la identitat de la nostra Església, i alhora l’opinió, manifesta o no, dels membres de les nostres parròquies que és prou variada”.

En base a que han de respectar la nostra llibertat, la nostra identitat, la nostra opinió (que és prou variada, ja ho sabem en tot el que fem), nosaltres , precisament per això (per la nostra llibertat i la nostra opinió), deixem i deixaríem els locals en una consulta d’aquesta mena. Nosaltres, sí deixaríem els locals de la parròquia si alguna organització ciutadana o partit polític ens demanés els locals per fer-hi una consulta popular i/o les reunions prèvies. I això no costa gaire d’endevinar. I els que ens coneixen i que coneixen la parròquia de Poblenou, ho saben perfectament.

   FOTO: Debat electoral amb totes les forces polítiques que es van presentar a les municipals, organitzat per l’AAVV Unió de Poblenou als locals parroquials (2007)

Perquè la parròquia de Poblenou de sempre que ha estat una casa d’acollida, una casa de promoció de participació comunitària i els únics locals que ha tingut aquest barri des de molt de temps: reunions clandestines en temps de Franco (i no exemptes de denúncies), consultes populars, reunions dels partits polítics, debats, associacions ciutadanes, lloc de naixement de grups i associacions, reunions de l’Ajuntament i un llarg etcètera. I sempre hem estat reivindicatius en el sentit que el barri necessitava i necessita encara locals adients per atendre aquesta demanada de reunions, de participació, i de locals per les demandes de trobades familiars que té el nostre barri. I si alguna d’aquestes reunions era motiu d’escàndol d’algú (que també ho ha estat) s’ho ha hagut d’empassar perquè ha pesat més el compromís de la parròquia (i de l’església) amb el seu barri que no pas les divisions que podria portar aquesta acollida. I això ha de continuar així. I així pensem continuar actuant nosaltres a la nostra parròquia.

Ramon Masachs, 4 novembre del 2009 Parròquia Poblenou – Pineda de Mar

Poques catedrals de cant i or, moltes capelles de fang i fusta.

Pocs rics ensinistrats a la indiferència, molts pobres experts en passió compartida.

Pocs lletrats calculadors i prudents, molts senzills que saben de fe i d’esperança.

Pocs doctors molt segurs de la seva doctrina, molts testimonis que escolten de veritat.

Poc poder de fariseus i sacerdots de carrera, molt servei humil als germans més petits.

Pocs projectes de dòlars i marcs, molt compartir unint esforços. 

Poques cerimònies en palaus i casernes, moltes festes en pobles i barris marginals.

Poques benediccions d’armes, bancs i governs, moltes marxes de pau, justícia i llibertat.

Poc temor al Déu del càstig i de la mort, molt respecte al Déu de l’amor i de la vida. 

Poc culte d’esquena al poble,  a Crist rei etern a les altures. Molt amor i seguiment a Jesús el de Maria, Company, Profeta, Fill del Pare.

Poc, cada vegada menys, molt, cada vegada més.

(Ronaldo Muñoz, Teòleg)

Comença el curs i tota l’activitat a l’entorn de la parròquia. Els grups de catequesi, de reflexió cristiana per a infants i famílies, nois i noies i també adults es posaven en marxa la setmana passada amb la finalitat d’anar madurant la fe plegats, reflexionant, aprenent i dialogant. També el grup de Celeracions es posa ja les piles amb vistes a preparar les Jornades de la Pau pel novembre, amb la presentació de l’Agenda Llatinoamericana, així com l’Advent i les celebracions de Nadal. El grup de famílies també s’ha trobat, per preparar algunes celebracions pensades especialment per als infants. El grup Paraula i Acció, que promou la reflexió i la solidaritat activa, ja ha preparat una xerrada sobre els camps de refugiats del Sàhara per dissabte vinent. També són a punt de començar les classes de català per a immigrants i castellano-parlants. Tot és moviment aquests dies… mentre altres no han deixat de funcionar en tot l’estiu, veient com se’ls incrementa l’activitat i les necessitats: el menjador de Caritas. I també el Centre Excursionista Anem a Caminar ja ha fet anar les “xiruques” amb la primera excursió del curs, al Salt del Fitó.

Tot plegat ens pot fer pensar, com en l’Evangeli d’aquest diumenge, en totes les coses de què ens podem desprendre i en tot el que podem donar de nosaltres mateixos per ser “rics” de debò. La paraula clau és compartir.

Foto de família de la primera sortida d’aquest curs del Centre Excursionista Anem a Caminar.

El camí fa pujada, però els grans ajuden als petits.

(Eucaristia de cloenda del XXIX Congrés de Teologia,Per José Manuel Vidal, 6 setembre 2009 )«Jesús, poc abans de morir, temps de crisi per a ell i els seus, va fer el que tantes vegades havia fet en la seva vida: repartir el pa. Preneu i mengeu, va dir, això és el meu cos «. Són les paraules de la consagració. Recitades per un cor de centenars de veus. Totes a l’uníson. Amb profunda unció i conscients d’estar consagrant. No és una missa heretge ni maçònica. És l’eucaristia que aquest migdia concelebraren els 700 assistents al XXIX Congrés de Teologia, que es va clausurar avui a Madrid. L’eucaristia de cloenda, organitzada pel Moviment pro celibat opcional (MOCEOP) va ser un autèntic esdeveniment salvífic. Tota ella va girar al voltant d’un «diccionari del cor». Perquè, «com la crisi que més la pateixen són els pobres, tenir cor, tenir entranyes de misericòrdia, remoure el cor … són expressions que ens evoquen la solidaritat i la bondat i misericòrdia de Déu». Una eucaristia diferent, però «amb la mateixa litúrgia». Això sí, «amb un llenguatge més laic, més proper, més simbòlic i més viu»,El saló d’actes de la seu de Comissions Obreres de Madrid ( «no hi ha lloc per a nosaltres a l’hostal») està abarrotat. A l’escenari, acaba de finalitzar l’última ponència del sociòleg basc Demetrio Velasco. Una ponència-pòrtic per a la missa, en la qual va abordar «les actituds i els compromisos cristians davant la crisi». Després d’assenyalar que «ni la crisi que patim ni el món en què vivim són fruits de la fatalitat, sinó construccions humanes», el sacerdot biscaí denuncia la «perpetuació d’un sistema capitalista tan irracional i injust». Segons ell, per acabar amb ell, «s’ha de deslegitimar».Com? Segons el ponent, «és el moment de la praxi cristiana i de la construcció d’una Església institucional, que faci plausible aquesta praxi». I el centre d’aquesta praxi és l’eucaristia. Una eucaristia com «actualització de la memòria subversiva davant els codis i els mapes que regeixen el nostre món, per caminar junts cap a un món menys inhumà que l’actual».Acabada la ponència, Demetrio Velasco es queda a l’escenari, al costat d’altres 14 membres de l’Moceop, per presidir l’eucaristia celebrada des d’aquesta òptica. Encara que com deia una mica abans Andrés Muñoz, un dels organitzadors, «aquesta és una missa de tots. No hi ha presidents. Tots concelebrem i tots consagrem. La presidència és compartida, però amb tots els ritus bàsics«. Una missa de dotze especial. En la qual, després de consagrar tots el pa, tots consagren també el vi. «Va repartir també el vi. Preneu la meva sang, com a transferència de vida, que la dono a tots els homes i dones, per a la seva salut «. I tots van elevar les seves mans cap al calze. I tots van concloure el ritu així: «Feu això també entre vosaltres. Aquest és el sagrament de la justícia i de la caritat «.

Aquest article ens respon a moltes de les preguntes que ens hem fet a l’entorn de la Grip A i la vacunació. Aquelles intuïcions que poguem tenir troben aquí resposta i confirmació amb l’article de la metgessa i doctora en salut pública, Teresa Forcades. Interessant i lúcid, no us perdeu l’article, publicat a el bloc El mosquit i el Camell.

http://mosquiticamell.blogspot.com/2009/09/teresa-forcades-una-reflexio-i-una.html

En una civilització de l’efímer i mudable, necessitem l’absolut.

En una cultura del relatiu, necessitem quelcom que durí sempre.

-Enmig del soroll eixordador, necessitem el silenci.

-Davant de tanta ambició, necessitem quelcom gratuït.

-Davant dels diners que ho volem comprar tot, necessitem compartir.

-EN temps d’activitat constant,necessitem contemplació.

-En un món d’espectacle i espectacular, necessitem comunicació.

-Quan esclaten violències, de paraula i obra, necessitem pacificació.

-Davant del model de la màxima quantitat, necessitem màxima qualitat.

-Davant del poder que esclavitzen, necessitem germanor.

-Quan tot està racionalitzat i informatitzat necessitem cordialitat.

-Perduts enmig de la gentada anònima, necessitem sentir-nos comunitat.

-Per fer front a la velocitat que se-ns menja, necessitem cala i repòs.

-Quan les paraules són desviades del seu sentit, necessitem veritat.

-Davant de la manca de sentit, necessitem el somriure del Déu Amor.

Aquests any coincidint amb què hem obert el menjador de Càritas, alguns nois i noies que han fet la seva 1ª Comunió han decidit que els regals que els podessin fer anirien destinats al menjador de Càritas. Així mateix també, el passat dissabte coincidint amb una primera comunió ens van demanar si podia proposar que la col.lecta fos pel menajdor. També algun altre noi que ha participat aquest any de l’eucaristia cada diumenge, també, de tant en tant, aportava unes monedes que havia estalviat. Això són alguns casos que sabem, segur que n’hi ha d’altres que ens són desconeguts però que no vol dir que no siguin d’agrair i que aquests nois i noies, ajudats pels pares, saben donar respostes a situacions d’avui.

Dibuix de Montserrat Cabo a la revista l’Agulla per l’article sobre el menjador. Llegir:

 http://punxo.blogspot.com/2009/07/poblenou-de-pineda-de-mar-hem-obert-un.html