-Document de treball “rol del capellà” (maig 2010)

            -es comença a les 12 llegint el document

            -es llegeix a petició de Jordi Bachs l’aportació que va fer ell en el subgrup i que creu que no està reflectit i que creu que el Concili ja té definit el ROL de capellà i que s’hauria de començar per aquí.

            -S’insisteix per part del moderador que el que hem de fer ara és establir programa de treball de cara al curs vinent.

            -Intervenen diversa gent amb les següents idees:

                        -De les idees de sacerdoci que tenim, el poble en “passa”, té una altra idea. Nosaltres diem el que hem après però a l’aplicar-la no correspon a la pràctica. Hauríem de ser més entenedors.

                        -No hi ha res de nou en el que hem dit en el resum, és impersonal. Hem de definir la FE: què, com, quan, on, qui,….i tot un seguit de matisos a cada punt.

                        -El punt 2.8 és el que hauríem de dir. SER en el FER. Dir alguna cosa nova sobre el capellà perquè sinó estem perdent el temps. Ser capaços de donar respostes a les preguntes noves. Buscar una figura del capellà que respongui a això. No hem de recuperar res. Buscar uns TRETS nous del capellà quer respongui a les preguntes d’avui.

                        -Això que s’acaba de dir està reflectit en el document sobre el capellà que havíem fet el Fòrum i que tenim aparcat (Comunitats i ministeris). Els punts numero 1 és més del mateix, es continuació del que ja tenim, s’ha de fer trencament.

                        -Hauríem de ressaltar la COMUNITAT, és el que hauríem de treballar el curs vinent. Fer el que feia Jesús. Les comunitat de base, què vivim, com vivim, amb qui vivim, i com avancem com a persones.

                        -Reflectir l’experiència que tenim. Transmetre el que hem descobert. El servei de manar això ja s’ha acabat. Quan un acaba el servei a la comunitat se surt per la porta del darrera. Hauríem de tenir una correlació entre nosaltres, comunicar-nos.

                        -La manera que hem viscut és a extingir. Buscar altres maneres. La jerarquia ens demana resar per les vocacions, fan venir capellans de fora. Hi ha molta “carconeria” a Alemanya.

                        -Proposo parlar de l’experiència.

                        -Cal posar en “qüestió”: que la imatge del capellà no està clar. L’església és pluriforme, no monolítica. Com el Fòrum podem fer una aportació?. El rol del capellà quin és? Que es posi en qüestió.

                        -D’aquest tema ja en vam parlar en els “referents lluminosos”(2006) i s’hi destaca tres trets: lleialtat a un mateix, a Jesús i al poble. Tenim aquesta base i cal construir sobre una base.

                        -Centrar-ho en el rol SER i FER. El prefaci del Concili Tarraconense és vàlid per fer aquest treball del rol del capellà.

                        -Parlar de comunitat. L’experiència del capellà.

                        -El Papa ha dit a Portugal que hem de “començar a veure i aprendre les altres veritats”.

                        -El moderador torna a insistit quin programa pot sortir?. Es fan tres intervencions més:

                        -Fent-nos aquestes preguntes: quines són les preguntes que fa el món avui a l’església?

                        -Llegir el que diuen els laics en el llibre del Fòrum dels 10 anys que sortirà. Diuen que “el capellà sigui un cristià” i que “cal desclericalitzar la figura del capellà”

                        -Hauríem de començar dient el que no “volem” per desfer-lo i per construir el que volem.

S’acaba aquest tema a la 1 del migdia dient que si algú té alguna idea de com podem encarar aquest tema ho faci saber a algú de la comissió que es reunirà el 31 de maig per preparar la següent trobada.

(document de treball —-esborrany…..)

ROL DEL CAPELLÀ     (19 d’abril de 2010)

1.- Aportacions del grup de capellans en exercici

1.1.- Ha de ser consiliari, el que acompanya en la fe i el compromís, el que ajuda a fer comunitat. Ha de ser la persona que treballa pel món d’avui i de la cultura d’avui.

1.2.- La persona que anuncia la Paraula de Déu en el servei i la disponibilitat a tothora

1.3.- El que està en crisi no són les vocacions, sinó el mateix estatut (status) del capellà. Convindria identificar els condicionaments anacrònics i acomplir els engrescadors, els que puguin respondre als reptes que presenta la cultura d’avui.

1.4.- El paper del capellà d’abans ha de desaparèixer: no ha de ser l’intermediari entre Déu i els homes, ha de deixar de ser l’home/orquestra.

1.5.- Hem de caminar plegats, laics i clergues. És urgent la desclericalització del capellà; ha de ser un més de la colla.

1.6.- Ha de ser el moderador de diferents persones i opinions, perquè, entre tots, formin l’Església. Reconduir la comunitat d’acord amb la norma de l’Evangeli.

1.7.- La missió del capellà està lligada a la de la comunitat. La comunitat cristiana és la responsable de l’evangelització, de la celebració de la fe i de l’exercici de la caritat

1.8.- És el coordinador o responsable de la comunitat, sortit de la mateixa comunitat. A partir de la concepció d’Església per la qual s’hagi optat, en sorgirà la concepció de capellà

1.9.- No hi ha d’haver sacralització. Cal ser testimonis de la Resurrecció; el capellà és elegit per donar-ne testimoniatge.

1.10.- Ajudar-nos a formar comunitat i a seguir Jesucrist.

1.11.- El capellà ha d’enterrar-se amb el poble, ser un amb el poble. Cal tornar a Natzaret. No ha de venir des del poder, sinó de reconeixement que en fa el poble.

1.12.- Què ens demana el poble sobre què ha de ser el capellà.

1.13.- Servei a la comunitat, a l’estil de Jesús; no líder, sinó fer present Jesús.

2.- Aportacions del grup de capellans fora d’exercici

2.1.- La primera qüestió  que es planteja és la del sentit de la paraula “rol”  que fa pensar més en el que fa la persona que no pas en el que és realment, sentit aquest que és el que especialment interessa en aquest cas.

2.2.- El Concili Vaticà II va parlar poc dels preveres i encara en un aspecte negatiu, ja que diu que és l’eclesiàstic que no té la plenitud del sacerdoci, com tenen els bisbes.

2.3.- El Concili va reconèixer que tots els batejats, laics inclosos, participen del sacerdoci reial de Crist i que, per tant, tots són igualment sacerdots en aquest sentit.

2.4.- Els teòlegs avançats d’avui sostenen que els preveres no són els únics que poden presidir l’Eucaristia.

2.5.- Si avui no surten vocacions, malgrat les repetides pregàries que es fan arreu, podria ser perquè la providència vol un altre mena de sacerdoci.

2.6.- De fet, un antic principi escolàstic ja deia que “prius est ESSE quam operare.”  Això és: és més important el SER que el ROL, o sigui, el fer.

2.7.- En una xerrada del doctor Estela a mitjans dels anys cinquanta al Seminari, ja explicava que, en les primeres comunitats cristianes, era el poble qui elegia la persona que havia de presidir les reunions eucarístiques. Normalment s’escollia aquell que es considerava més bon home entre els germans, tingués l’ofici que tingués, com per exemple el de fuster. En canvi, es reservava la missió de predicar la paraula de Déu a la persona que posseïa aquest carisma.

2.8.- Aquesta explicació del doctor Estela es troba clarament reflectida en el document sobre els serveis per a les comunitats, elaborat pel propi Fòrum a finals del  2008. Aquest document diu que el prevere pertany a la comunitat, que li encarrega la funció de presidir l’eucaristia, no perquè hagi rebut el poder de fer una cosa que els altres són incapaços de fer, sinó perquè li han encomanat d’actuar per compte de tots i en nom de tots. I afirma que “les formes institucionals han de ser pronunciades, d’una manera o una altra, per la comunitat, ja que reservar-les com a prerrogativa exclusiva del sacerdot suposaria atribuir-los ressonàncies ja superades de l’Antic Testament i poders assimilats a la màgia o al fetitxisme”.

2.9.- Hi ha un document del Concili Vaticà II sobre la vida dels capellans que avala aquests punts de vista. Concretament el  document diu que un dels problemes és la solitud, problema que es solucionaria en bona part si el capellà fos un més de la comunitat. I el mateix Concili afegeix que cal tenir coratge per fer avui les adaptacions convenients a l’exercici del ministeri.

2.10.- Tots els presents reclamen que es publiqui com més aviat millor l’esmentat document sobre els serveis a la comunitat.

¿On van a parar els diners del VATICÀ?

o millor..

¿Parlem dels “soterranis del Vaticà?

Ens han proposat que intercanviéssim aquest debat.

Vaticà o Jesuïtes? o Concili Vaticà II o Vaticà?
Posem-n´hi un de tercer o un quart ?

Si en el bateig, en cas de perill de mort, pot batejar tothom -home o dona- qui tingui la intenció de fer el que fa l’església……a l’eucaristia, en cas de perill de mort (s’entengui que una comunitat no té capellà), no pot presidir un home o dona que tingui intenció de fer el que fa l ‘església?

El 19 d’octubre a la catedral de Girona ordenaven i prenia possessió Franccesc Pardo com a bisbe de Girona.

És així  com al segle XXI s’han de fer aquests tipus de cerimònies? Aquesta cerimònia és exponent del que es viu a les nostres comunitats, a la nostra església?

Es por parlar d’una laïcitat positiva? que hi ha laïcitat negativa?

En el nostre petit món -l’occidental- tenim un espai nou: multiculturalitat i multireligiositat. El laïcisme ha de garantir la igualtat de tracte de les diferents religions.

Sabrem viure junts uns valors humans?

La permanent de la C.E.E. ens ha sorprès amb un altre document donant orientacions davant les eleccions generals del 9 de març 2008. Comencen dient que volen estimular l’exercici responsable del vot i acaben demanant al Senyor que il.lumini i ens enforteixi a tots per actuar en consciència i d’acord a les exigències de la convivència en justícia i llibertat

Si vols proposar un tema de debat ens el fas arribar i el penjarem per tal de proposar-lo als nostres visitants i, per què no, als del grup del Fòrum Joan Alsina podria ser-ne un suggerència de debat.

la figura actual de capellà ara és morta. Ja seria hora que ens plantegéssim seriosament viure un altre tipus de ser capellà avui i el demà. Com ho vivim nosaltres els capellans, com ho viu el poble de Déu, quins passos hem d’anar fent per tal que pugui ser realitat, d’una manera normal, aquesta figura de capellà servidor de la comunitat?