Ser capellà avui
la figura actual de capellà ara és morta. Ja seria hora que ens plantegéssim seriosament viure un altre tipus de ser capellà avui i el demà. Com ho vivim nosaltres els capellans, com ho viu el poble de Déu, quins passos hem d’anar fent per tal que pugui ser realitat, d’una manera normal, aquesta figura de capellà servidor de la comunitat?
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
January 17th, 2008 at 21:35
Déu -com a força energètica de LAVIDA- ha de ser-ne el mòbil de vida. Creure no és un espai íntim acollidor com un refugi d´alta muntanya, sinó conviure, escoltar i aportar.
L´Objectiu des de la Vida de Fe, dels nous sacerdots, ha de ser clar. L´engany i la mentida han de ser combatuts.
I LA JUSTÍCIA SOCIAL QUE PASSA PER L´EVANGELI PLENAMENT PER FI, ha de ser dura . L´honor de la persona i La dignitat dels més pobres han de ser protegits, des d´un camí d´aprenentatge que El Sacerdot transmeti en l´escola i el diàleg “Parroquial” .
Amb els elements que disposem,
***la formació dels Sacerdots és la base de tot; i cercar en ells, homes d´integritat, és bàsic.
Però -la tria o decisió- (QUAN NO HI HA PESCA) ve també, de la pròpia ESGLÉSIA; i això em fa reflexionar que en primer lloc, hem de prendre una decisió -frontal-
-de canvi de les columnes tradicionals tingudes per inamovibles-
i que les ànimes sacerdotals siguin escollides, proposades o acceptades per L´ASSAMBLEA LOCAL, en grau prevalent.
*** I treure les estructures antigues, des de la predicació de L´EVANGELI com a camí per aconseguir -eixgint-ho de la llei- LA JUSTÍCIA SOCIAL VERS ELS MÉS NECESSITATS.
Cada diumenge, en cada Missa. Nou llenguatge. I la base de l´Evangeli com a marc d´exigir les lleis , de la gran reforma.
COM UNA CREUADA PERÒ EN BÉ DE LA GENT SENCILLA.
MOGUDA I PROMUGUDA PER LA UNIÓ DE TOTS
-d´acord amb aquell Profeta amic de tothom
però sevidor dels més humils i maltractats.
Ben cordialmnt
Eva Maria
January 20th, 2008 at 18:48
POSEM-NOS ACTIUS AMICS
ja no hi val callar i fer però.. com d´amagat.
Donar la cara i deixar a banda totalment, alló que no serveix per a complir el destí que comporta la seva existència, i amb el què tenia un compromís sagrat.
Ja ha deixat de ser-ho, destí seu. Com mare que ha abandonat el fills.
Ara els fills, tenen destí propi i un llibre d´evangelis a les mans. Per a estudiar-lo i transmetre´l ; mentre la Justícia Social és reclamada des del cor i l´enteniment de l´ESGLÉSIA NOVA, posada en peu.
Cordialment
Eva Maria
January 21st, 2008 at 20:44
La figura del capell per més que li dolgui, a de retornar al abans d’abans, quan el apòstols no eren sacerdots, i simplement encarregaven a algú la direcció d’un poble imposant-los les mans ( no consagrant en el senti actual).
L’Església hauria d’acceptar la doctrina de sant Pau”tos els creients participen de l’únic sacerdoci del Crist”.
Els rectors i sacerdots que diuen misses en comunitats, haurien de començar a que els fidels diguessin la pregària eucarística a veu alta amb ells. Per uns seria una pregària, per altres una consagració. De moment cadascú podria agafar.s’ho com volgués; a l’altar dos grups de òsties, una que el celebrant repartiría, pels que dubtessin, i l’altra consagrada per la comunitat (encara que tot en faria conjuntament, pels que creiessin vàlida dla consagració.
Les celebracions de la paraula es convertirien en misses sense capell’a, amb consagració comunitària.
El capellans s’han de catequetizar de nou. Els sagrament no són només signes eficaços de la gràcia; si la persona que el rep no fa un acte plenament humà, sabent en aquell moment què fa, que en aquell moment desitge rebre’l i el vol rebre’l, el sagrament esdevé un amulet, una pota de conill de la sort i res més.
Això ells ho han de comprendre i fer-ho comprendre.
February 1st, 2008 at 15:57
Tots tenim ànima sacerdotal. (Naixem i morim amb ella)
Primer hem de coneixe´ns a nosaltres mateixos. “Ser fotetes” és fugir d´estudi, i parlar per parlar; d´aquí no en surt cap sacerdot, sinó un comediant. que pot ser molt bo. Però és un altre camí i sobretot “ofici”
Buscar d´entendre el valor de la virtut, és bo per un capellà o sacerdotessa , que vulgui ser-ho en conciencia. Sense virtut farem màgia o sigui “trampes” o “prendre el pel” ; però quan són descobertes pel públic, s´ha acabat el joc.
Encara que l´actual Institució d´Església, s´empenyi a seguir… tot i que tot… ja està vist.
“Potser el millor tema de debat sigue vosaltres i la vostra veritat” .
March 8th, 2008 at 11:33
Endavant i força, retorneu als vostres orígens i penseu que faria ara
el Joan Alsina en el vostr Bisbat ? Gràcies
April 6th, 2008 at 12:42
Amics meus.. No oblideu que sou “enviats” y que ho sou per a donar testimoni de l´esperança que JESÚS donà a la vida de tothom. D´aquesta esperança entesa y assumida moltíssimes persones han sentit néixer la Fe en el seu cor.. en un procés que té molta lògica.
Sigueu bona gent, practiqueu la paciència i l´acció, la cordialitat, i aconselleu només si us demanen consell.
Enseñeu els drets humans i dels pobles, a tothom, fins i tot als que no el respecten ni volen sentir; doncs sobre aquest drets, hi trobareu el camí i la terra ben disposta i preparada, per a rebre el missatge de CRIST.
October 31st, 2008 at 20:02
No voldria pas que a la meva parròquia li portessin cap capellà que escriu a aquest fórum. Déu ens en deslliuri.
December 27th, 2008 at 20:38
Molts capellans s’en oblidan que son ordinats al ministeri sacerdotal per servir i adsministrar i vetlla als sagraements que rebem tot el que tenim el sacerdoci comú.
Com Ricard penso que Déu ens alliberi de aquests capellans; ja tinc prou amb els que n’hi han a la méva parròquia, quasi tots semblen papas. I s’acosten més a la teologia protestant que no pas a la católica; inclús més van més d’aquestes sectes no conformistes.