Intercanvi religiós
Creiem que hem d’aprofundir en l’intercanvi religiós. Aquest és el tema en el que estem engrescays ara. Cal el respecte i el diàleg. Què entenem per respecte i diàleg quan parlem d’intercanvi religiós?
Posem a debat aquesta qüestió per si ens voleu ajudar a fer-hi reflexió.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
January 19th, 2008 at 23:11
Crec que l´intercanvi religiós només es pot fer des de la més gran humilitat.
I oblidant-te de tu mateix per escoltar l´altre.
Si la perfecció hi és i l´un i l´altre saben fer-ho.. s´escoltaran i potser serà una entesa de “respecte” .
Però si l´un diu… “Jesús és Déu” p.e.
I l´altre diu que no.. el silenci del primer haurà de ser radical.
Perquè la dificultat com bé deveu saber, radica en quan els mateixos personatges hi són en dos llibres o tres, diferents.
L´entesa és sortir de zero i escoltar i respondre a les preguntes. Sinó al menys portar un llistat de “coincidències” ben après.
¿Sabeu que em passa.. que en això de l´entesa entre religions, jo hi poso EL RESPECTE com a Manament Nou. (Per a tots dos igual).
Però.. després.. crec que
el CATOLICISME hauria de sortir endavant -reconeixent- per exemple que “A partir de JESÚS ja se sap que l´home no es cap de la dona; ni que ella , li ha d´estar sotmesa en cap concepte.
EL RESPECTE I L´ENTESA.. també hauria de prevaldre en el diàleg entre la parella humana. (Com a recomanació eclessial)
I canviar per tant la fórmula de casament, com a lliçó cap a abolir
“les pallisses”.
LA DONA ha de prendre paper oficial a l´església i ho ha de poder fer des de l´avançada d´ ella; no servint a “varons” de tradició, perquè aleshores seria no-res .
L´ENTESA -politicament- (i per conviure) és necessaria. Però la que hem d´aconseguir és anar cap el temps que som.. sense perdre més generacions.
Si no es fa…EL CANVI… és perquè els que estan bé com estan… tot i no estan d´acort amb com van les coses.. no faran res.
I PER TANT L´ENTESA COLECTIVA -del Cardenal MONTINI- no es produeix.
Tot i volent-se el canvi. Tan necessari com l´aigua de maig sobre l´església catòlica i la gent que s´hi manté fidel per Fe.
NO PER PARTIT POLÍTIC.
Cordialment
Eva Maria
January 21st, 2008 at 20:54
Ara per ara, només es pot treballar junts i, potser, pregar junts en un lloc neutral.
Ara per ara, la Trinitat és inacceptable per l’islam i el judaisme, i pel cristianisme absolutament bàsica. Fins que no s’arribi a una comprensió mútuo, l’intercanvi religiós, en la fe, no és pòssible.
Això no vol dir que no hi pugui haver diàleg.
June 10th, 2008 at 16:22
Sector progressista
El Fòrum Joan Alsina, ´el rostre amable´ de l´Església
12-03-2008
El Fòrum Joan Alsina -una agrupació d’uns 80 capellans del sector progressista de l’Església- ha destacat la valentia del que fou abat de Montserrat del 1966 al 1989, Cassià Maria Just, mort aquesta matinada després d’una llarga malaltia. ACN Un dels seus integrants, mossèn Vicenç Fiol, ha afirmat que representava el ‘rostre amable’ de l’Església i l’ha qualificat com una figura ‘harmònica, serena i coratjosa’, que es contraposa, segons el Fòrum Joan Alsina, a la visió que mostra la Conferència Episcopal Espanyola i n’ha posat com exemple la carta que van adreçar als ciutadans per orientar el vot, que han qualificat de ‘nefasta i lamentable’.
La mort de Cassià Just ha despertat reaccions també dins el col·lectiu dels capellans que integren el Fòrum Alsina de Girona. En representació d’aquest, mossèn Vicenç Fiol, ha destacat que Cassià Just ha estat un personatge important de la vida de l’Església catalana. ‘Era un home serè, que sabia dir les coses, valent i que tenia una manera planera i entenedora d’explicar i comunicar’, ha detallat Fiol. A més, també ha remarcat la defensa dels drets humans que feu en vida i ha recordat que era un ‘home compromès amb el seu temps i les causes de la humanitat’.
Fiol ha reflexionat entorn del moment actual que viu l’Església. Segons aquest, actituds com la de la Conferència Episcopal amb el seu document per orientar el vot fan de l’Església ‘quelcom odiós’, mentre que Cassià Just la feia ‘atractiva’.
‘Per Catalunya, la seva pèrdua és important perquè no estem sobrats de figures com ell’, ha declarat el mossèn que ha dit que ’sortosament’, l’abat Josep Maria Soler està ‘en la mateixa línia’, que és ‘assenyat’ i sap fer-se ressò ‘dels problemes d’avui’
June 15th, 2008 at 0:04
He descobert ara el tema i encara que l’article porta dies penjat voldria dir-hi la meva.
Per iniciar un diàleg s’han de deixar a banda les pròpies creences. S’ha de treballar conjuntament precisament en els esculls (com la Trinitat). Si ens aferrem als nostres dogmes no hi ha diàleg possible. Iniciar un diàleg es precisament discutir aquells punts on divergim i per què.
El Déu dels jueus i el de l’islam és el nostre Déu. Si les nostres creences ens fan mantenir en l’immobilisme és que neguen la vida. Perquè la vida és moviment continuo. Les idees (i molt més les creences) canvien amb els anys, al llarg dels segles i dels mil.lenis. Els dogmes de fe són dogmes, punt. I ja sabem que passa amb els dogmes, avui valen i demà no. Per tant, si volem veritablement diàleg hem d’escoltar amb humilitat i no creure’ns que tenim la veritat absoluta.
Per què és tan fàcil parlar amb un jueu reformista o amb un islamista sufí i tan difícil amb un catòlic convençut?
Hi ha en el catolicisme un principi de fonamentalisme perniciós. És aquell que es creu en poder de la veritat absoluta. Tenir a Jesús com a centre de les nostres creences ens hauria de donar una visió més amplia i comprensiva del món i dels altres, i malauradament, molts cristians-catòlics es tanquen en banda com si els fes por que els poguéssin convèncer de possibles errors. Aquesta por ens obnibula l’enteniment. Ens fa esclaus de les nostres creences en lloc de fer-nos homes i dones lliures.
No hem vist al llarg del temps com es fan interpretacions noves i més valuoses dels textos sagrats?
Per exemple en que canviaria la nostra visió del món i de Déu si descobríssim una manera diferent d’explicar-nos la Trinitat o si Jesús no fos el mateix Déu? A mi particularment no em canviaria res. Jesús seguiria essent un home de Déu, l’Home de Déu per excel.lència i la força viva de l’Esperit Sant continuaria existint. La creença en aquesta Força Vivificadora la tenen totes les religions monoteistes i gosaria dir que les altres també, no perquè sigui una creença, sinó perquè és el Buf de l’Inefable.
Si per dialogar esperem que siguin els altres els qui s’acomodin a les nostres creences i dogmes malament rai.
Rosa de Jericó