El tema del dia, als diaris, ràdios, televisions i fins i tot converses privades, és la greu crisi econòmica que està patint el món.

El Grup ha volgut reflexionar sobre tema tant candent com a ciutadans i sobretot com a cristians.

Nosaltres no som economistes ni hem d´administrar grans capitals, però vivim immersos en aquest món i ens influeix fortament en la nostra forma de vida. Així doncs, reconeixem que de la situació actual tots en som una mica culpables. El capitalisme desenfrenat, el consumisme també desenfrenat, el diner especulador que no produeix res, l´oblit de la dimensió espiritual de l´home, són causes d´aquest daltabaix que ara passa la nostra societat. Tot això porta al desorientament, al passotisme de la joventut que no veu futur, a la falta de valors humans i, cada vegada més, a fer més extenses les bosses de pobresa.

Els polítics i els economistes miren de trobar-hi solucions, però totes van dirigides a afavorir que el poble segueixi consumint sense fer res per canviar el sistema. Potser sí que, en aquest moment, aquesta és una solució per aturar la devallada, però no serveix per evitar que d´aquí X anys es torni a renovar la crisi.

És, doncs, el moment de plantejar-nos com vivim i ho hem de fer com a ciutadans i sobre tot com a cristians.

Com a ciutadans hem d´anar als valors humans i fomentar-los. Practicar nosaltres i educar els qui tenim al nostre càrrec, en l´esforç, la voluntat, l´austeritat, l´estalvi, la solidaritat. Hem d´exigir dels nostres polítics un canvi en profunditat en el sistema econòmic que domina en el món. Fem nostres les paraules de José Ignacio Faus que en un article publicat a la Vanguardia diu: “Se habla ahora de refundar el capitalismo…… Pues el capitalismo no será refundado sin estas dos medidas: sustituir el salario mínimo legal por el salario moralmente justo, y establecer un tope máximo para salarios y beneficios. Sin esto seguirá el mismo capitalismo de siempre, con un par de liftings a lo Berlusconi”

Però com a cristians hem d´anar encar més lluny. Ens hem de fer aquesta pregunta: Aquesta manera de viure i el model de societat que hem muntat, està d´acord amb el fer de Jesús?

A l´Evangeli trobarem la resposta. Jesús es preocupa primer que res de la gent que l´envolta, va directe a la persona, a millorar la seva situació tant física com espiritual. Ell desitja per a tothom el Regne de Déu: “Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d´amor i de pau”. I tota la seva vida va encaminada a fer present i actual aquest regne; no el vol per al futur ni per l´altra vida. El vol per ara. Aquest és el món que hem de construir entre tots, un món plenament humà, arrelat a la terra i als homes però també en la plena confiança en el Pare.

Individualment en hem de plantejar viure atents als qui tenim a prop i a les seves necessitats, disposats a compartir, a comportar-nos amb més austeritat. Els cristians hem de canviar el cor i estar al costat del pobre, de l´indigent, de la viuda, del malalt. El qui es diu cristià i està al costat del poder, del diner, de la societat opulenta, de l´afany de domini i d´alguna manera hi col.labora, sigui laic o sigui prevere, per molt que “sigui d´església”, no és cristià. González Faus en el mateix article citat diu sobre el canvi de cor: “Nuestra crisis económica solo tiene esta salida: cambiar los corazones. Y la inviabilidad de esta solución explica los fracasos de la humanidad a la hora de crear un orden humano de convivencia”…….. “No hay más solución que cambiar los corazones. Algo casi imposible. Pero seguiremos luchando”

I com a Comunitat Cristiana, com Església, com ens comportem?

Aquesta d´ara seria una bona ocasió per a l´Església de donar testimoni davant el món de la seva fe cristiana. Cert que hi ha organitzacions d´església com Càrites, els missioners en països subdesenvolupats i tantes altres que dirigeixen el seu esforç a fer com Jesús: alleugerir el sofriment dels humans. Però l ´exemple més impactant fóra el de les altes instàncies de l´Església i per ara no ho veiem reflectit en el seu comportament. El silenci de les altes jerarquies eclesiàstiques, al menys les d´aquest país, sobre la situació actual no el podem comprendre. Fan manifestacions per altres aspectes més o menys importants, però mai s´han mobilitzat per la pobresa i la fam.

Cal que existeixi un Estat Vaticà? Ens sembla una relíquia de temps antics que ja hauria d´haver desaparegut. Els lligams que, pel fet de ser un estat, treuen llibertat a l´Església per ser profeta en mig del món, ens fan nosa. Les despeses que comporta la seva existència són considerables. L´Església s´hauria de desprendre de tanta fastuositat. Les grans cerimònies vaticanes amb tant de luxe, vestuaris caríssims i desplegaments de serveis de seguretat com els emprats en els viatges del Papa, són un escàndol als ulls que ho necessiten tot. Com ens atrevim a anomenar-nos “Església dels Pobres”?

Pensem que tot hauria de ser més senzill. Sense caure en la ingenuitat de creure que ara es pot anar pel món com en temsp de Jesús, cal emprar els mitjans actuals, però amb austeritat, tenint en compte sempre la doctrina dels Pares de l´Església que ens els seus escrits proclamen clarament que tot el que tenim ho tenim en dipòsit per compartir-ho amb els germans perquè tot és de Déu.

Perquè s´ha decapitat la Teologia de l´alliberament? Perquè els bisbes que l´han posat en pràctica fent-se com Jesús iguals als homes han estat desautoritzats i fins i tot perseguits per la pròpia església? És que no hi havia res de bo en el sentit de germanor, de justícia amb els que no tenen veu, de compartir amb els més pobres allò que el Senyor ha posat a disposició de tots? Però els poderosos, tant civils com eclesiàstics, s´hi han oposat per por de perdre el poder i el domini sobre el poble que exerceixen des de fa tants segles. Potser també perquè els qüestiona a ells mateixos?

No és així com es dóna testimoni del Crist. Sembla com si aquesta Església opulenta no estés d´acord amb el que Ell va viure i predicar.

Ens alegra llegir que la Conferencia Episcopal ha decidit donar a Carites 1,9 milions d´euros per atendre l´augment de peticions, però voldríem alguna cosa més. Més humilitat, més treball a peu de carrer, com certament fan alguns bisbes i preveres, més compte en l´ús que es fa dels mitjans de comunicació de l´església.

Les altes instàncies de l´església s´hi haurien de posar ja!, si no volen acabar de perdre una gran part de la joventut, generosa i decidida, que s´estima més col.laborar amb les ONGs que formar part activa d´una església que ha perdut el poder de seducció que te Jesús.

Ens dol haver de dir tot això perquè l´Esglèsia la sentim ben nostra i l´estimem. Per això preguem per tots els que la formen per tal que l´Esperit ens il.lumini i ens guii cap a un seguiment de Jesucrist més autèntic i més testimonial del Regne de Déu.

La Taula Ecumènica dels Cristians de Reus, de la qual el nostre Grup Joan XXIII en forma part, té previst començar el mes de Gener fins al mes de Març, sis conferències-col-loquis sobre els Evangelis Sinòptics amb la particularitat que els oradors catòlics faran la dissertació a l´Esglèsia Anglicana de la Nativitat de Reus i els evangèlics la faran a la parròquia catòlica de Crist Rei de Reus.           L´orador evangèlic serà el pastor Narcís de Batlle i els catòlics Creu Saiz, Prior de Reus i Joan Magí, president de l´Associació Bíblica de Catalunya.

Per més informació l´adreça de correu electrònic és: taulaecumenica@hotmail.com

El dia 10 de Desembre el pastor Rafael Alarcon va presentar al local dels Amics de Reus, al conferenciant Joan Botam, president del Centre Ecumènic de Catalunya en la interessant exposició ” El moviment ecumènic a la llum de la Paraula de Déu”.                                                                                                      

Qui som - Som cristians de diverses parròquies aplegats en un grup de pregària, reflexió i opinió sobre la nostra Esglèsia i la nostra societat, sempre sota la llum de l´Evangeli.

Què fem - Ens trobem periòdicament per pregar, reflexionar i donar a conéixer el resultat de les nostres reflexions per tal de contribuir a crear una consciència crítica i constructiva sobre l´Esglèsia i el món d´avui.  Estem en contacte amb grups semblants d´altres diòcesis de Catalunya, Cristianisme al segle XXI, Centre Ecumènic de Catalunya i altres, amb els que col.laborem habitualment.

Qè volem - Manifestar la nostra opinió, fruit de la pregària i la reflexió, sobre una Esglèsia que volem més evangèlica i més testimonial del Regne de Déu, que dongui resposta als problemes, angoixes i preocupacions del món actual i així esdevingui llevat dins la massa de la societat.

Què proposem - Que s´interessa, ens facis arribar la teva adreça o el teu e-mail i t´enviarem el resum de les nostres reflexions.

Que, si vols afegir-te al grup, ens ho facis saber i seràs benvingut.       Que ens facis els suggeriments que creguis convenients.

La nostra adreça és: Raval Santa Anna, 32-1er. REUS i el nostre e-mail: masdenperdiu@hotmail.com.

Amb el nostre agraïment,

                                                 Grup Joan XXIII de Reus   

Cristians i cristianes, reunits a la vila catalana de Reus, avui diumenge segon de Pascua, el dia que l´evangeli ens recorda la primera trobada de Jesús ressucitat amb els deixebles. Quan aquests estaven plens de por, temerosos per una realitat social que no entenien i que els havia deixat descol-locats, plens de desconfiança, sense cap mena d´autoestima, ell els anima a donar testimoni del Déu d´amor, el Déu Pare, el Déu que ens ofereix assolir la plenitud anticipada en Jesús, i els deixebles noten la presència de l´Esperit.

En el segle XXI també nosaltres som enviats de Jesús a anunciar al món que la felicitat i la plenitud es possible. Que les contradiccions, les incerteses, les injustícies, les violències i el desamor que són presents en la nostra vida, personal i col.lectiva, que són causa del patiment, de la mort, d´una vida buida, insatisfeta, sense sentit, plena d´angoixa i desassossec, són superades per una vida centrada en Déu.

Els cristians i les cristianes trobem en Jesús el camí per canviar la nostra vida i per oferir al món un nou model de relacions humanes que convidi a l´esperança i que condueixi la humanitat a una vida harmoniosa, justa i satisfactòria per a tohom.

El camí de Jesús és una crida a acostar al model volgut pel Creador, la nostra naturalesa imperfecte d´homes i dones, a materialitzar en cada moment històric les característiques d´una vida nova, el que anomenem el Regne de Déu. Som els seguidors de Jesús els qui hem de procurar que les característiques d´aquesta nova humanitat ja siguin perceptibles en la nostra existència humana. L´Esglèsia, la comunitat dels seguidots de Jesús, és aquest espai temporal on s´han de manifestar primerament els valors de la nova humanitat, no pas en benefici propi, sinó com a testimoni i proposta perquè el món vegi la bondat del pla que Déu ha reservat a la humanitat sencera.

Confiats en aquestes certeses  i animats per l´Esperit de Déu, manifestem:

El nostre convenciment del paper indispensable que el fet religiós sigui present en l´espai públic, com aportació generosa i pacífica als debats ètics que les noves societats es van plantejant. Sempre al costat dels més desvalguts, amb voluntat de servei, treballant per la justícia i la solidaritat. Comprensius amb la debilitat humana de la que participem, acompanyant amb paraules d´esperança tothom que ho necessiti. Sense cap mena de privilegi sobre cap altre àmbit, ni sense cap voluntat d´imposar cap criteri ni tutelar les persones ni les coses públiques.

El nostre convenciment que només amb un profund canvi d´estil de vida de les persones que habitem les societats occidentals serà possible superar la injustícia de la fam, de la pobresa i de la violència, i de totes els altres situacions que se´n deriven i que afecten a tants milions de persones.

El nostre convenciment que la manera com avui la institució eclesiàstica es presenta al món representa un impediment perquè moltes persones parin atenció al model de vida que Jesús ens proposa. A molts dels qui coneixen a Jesús i procuren seguir-lo els costa trobar-lo darrera d´una organització que, en moltes expressions, es manifesta tan tancada, tan legalista, tan reglamentarista, tan dirigista, tan pessimista, tan moralista, tan poc pendent de les necessitats dels pobres, tan condescendent amb els poderosos, …….

Aquestes presències de la institució eclesiàstica també poden ser percebudes pels qui no coneixen Jesús, o pels qui els és un referent llunyà, com una dificultat per acostar-s´hi o per deixar-se interpel.lar per la seva paraula.

El Fòrum que avui hem organitzat, tot i que hagi pogut provocar algun recel entre algunes persones, és la prova que el compromís i la iniciativa del laïcat pot generar propostes que impulsin el tant necessari procés de renovació en´l´Esglèsia que tingui en compte totes les sensibilitats eclesials.

Avui ens hem trobat per compartir convenciments i esperances i, amb la força de l´Esperit del Ressucitat, transformar-nos en compromisos personals i d´Esglèsia per oferir al món un rostre de Jesús que faci néixer una esperança en un futur millor. Perquè ell és el camí, la veritat i la vida.

Reus, 15 d´abril del 2007  -      Segon diumenge de Pasqua.

El Grup Joan XXIII de Reus prega en la mort del bisbe Joan Carrera. Creu que totes les virtuts que ara li són reconegudes, ho havien d´haver sigut mentre era viu, però, encara

que massa tard, cal esmentar-les.

El grup ha dit adéu al bisbe Antoni Deig, al pare Cassià Mª Just, i al bisbe Joan Carrera, sense substitut i a l´ombra, quan l´hagueren volgut bisbe d´alguna diòcesi catalana.

          Aquest Grup prega i espera per un nou model d´eleccions episcopals més lliures de Roma i de Madrid on es confonen tan intencionadament la política i l´Esglèsia Catalana.

          El Grup Joan XXIII de Reus prega en l´esperança d´una mort que és resurrecció i vida, i, pels que quedem, camí d´evangeli, de progrés i de llibertat cristianes.

          Que Déu acompanyi al bisbe Joan a la glòria i ens beneeixia tots.

                                                          GRUP JOAN XXIII DE REUS

                                Reus, Octubre del 2008

Amb els Blogs, Església Plural vol potenciar la interrelació entre totes aquelles persones que vulguin compartir les seves reflexions, opinions, pregàries i experiències sorgides de la pròpia vivència de la fe.

Ens agradaria que es pogués compartir el material que es genera a les nostres parròquies, comunitats, moviments, grups i que sovint només queda pel profit del reduït nombre de persones que formen el col•lectiu. Fent-ho així, donem peu a una dinàmica multiplicadora positiva.
Animeu-vos a participar-hi!