Normalment, el laic en l´Església es defineix com “el batejat no ordenat ni consagrat pels vots religiosos”

Aquesta és una definició que diu molt poca cosa. Ens sembla millor la que fa Cori Casanova en el seu article “Ser laic avui”. Diu: “Ser laic en la nostra Església significa per a mi, una manera activa d´assumir, en mig del món que a cadascú ens toca viure, la tasca i la joia de descobrir-hi la presència de Jesús i les llavors del seu Regne per a fer-les créixer des de l´Església i en l´Església”.

Admesa aquesta definició ens toca ara reflexionar si avui dia això és una realitat o una utopia.

A partir del Concili Vaticà II s´ha acabat la teologia antiga en la qual la jerarquia era el primer, essencial i decisiu en l´Església, mentres que els fidels només eren la clientela del clergat.Ara l´essencial és la comunitat, el poble de Déu. El que passa és que això només és en teoria perquè el Concili va fer la renovació teològica però no la renovació de l´organització eclesial i per això les idees van per una banda i la realitat per una altra. Realment encara, en l´Església actual, una cosa és la teoria que s´ensenya i una altra molt diferent el que es fa en la pràctica.

Els laics hem sigut formats tradicionalment com a subordinats: l´Església són els clergues, ells són l´autoritat, els detentors del sagrat, i el sentit del sagrat és misteriós, separat del poble. Nosaltres no ens sentim responsables.

Fa segles que es va esquinçar el vel del temple que separava del poble el Sancta Santorum on només podia entrar el Sum Sacerdot: precisament quan Jesús va morir. L´autoritat hauria d´aproximar. Quan hi ha proximitat tots som iguals, però quan l´autoritat es creu per damunt dels altres, separa i marca barreres per preservanse´n. És que els estaments jeràrquics eclesials tenen por que els laics, poble de Déu, prenem decisions? Si ens conformem amb aquesta situació som cómplices d´una injustícia. Es hora, com diu Teresa Forcades, de “substituir la imatge d´una Església-objecte (fora de nosaltres) per una altra imatge: Església-subjecte, que m´inclou, em necessita i confia en mi”.

El laic, com a batejat, participa del sacerdoci que es comú a tot el poble de Déu i per tant és responsable de l´anunci del Regne, el projecte de Jesús. Per sort, o més ben dit, perquè l´Esperit Sant no dorm, hi ha laics i laiques que no accepten aquest rol de suplència, que conèixen el valor de la pròpia consciència i no permeten que els sigui substituïda amb fòrmules magisterials. Això és un veritable signe del temps (Teresa Forcades) i una gran esperança per a la renovació de l´Església.

Amb tot hem de reconéixer que només és una minoria i que, de vegades, som els creients mateixos que tornem a posar el vel, quan creem altres déus de qui ens interessa ser amics. L´estructura actual de l´Església és de l´Edat Mitjana. El concepte d´Església com a societat perfecta està acabat. ´l´Església és la comunitat de tots els batejats, on tots som iguals i només ens diferenciem pels diversos carismes, que formem ja, aquí i ara, per gràcia de Déu, un tot orgànic; en el benentès que hi ha d´haver algú que vetlli per la comunió de tots.

En general falta formació entre els creients i aquesta és una tasca urgent que hem de dur a terme. Som responsables de fer-ho entendre als creients i no creients que ens envolten, però també als clergues i a la jerarquia perquè, en general, no s´han dedicat a fer-ho saber saber i comprendre. Cal que els laics siguin acollits en l´Església amb plena responsabilitat i enviats per ella a evangelitzar, a ser testimonis de la Bona Nova del Regne.

De la Teresa Forcades i la Cori Casanova recollim aquestes dues frases: “La tasca és mostrar que es pot viure la vida de cada dia, la vida normal, la de tothom, la vida que és no com voldríem des de l´amor i la reconciliació” (Teresa Forcades)

“Existeixen en el món xarxes no confessionals de persones que han fet una aposta ética per a la humanitat. En aquesta xarxa de relació, els laics cristians hi són imprescindibles. És el que en diem viure en “la frontera de l´Església”. (Cori Casanova)

Hi estem totalment d´acord, falta compromís cristià en el món, però creiem que els laics també tenim dret a decidir, a prendre part en l´organització i les grans decisions de l´Església tal com es feia al principi quan l´important era la comunitat i la fe. Tot això des de l´amor a l´Església, un amor lliure que no es deixa manipular per tapar forats perquè tot segueixi igual.

Però també, i això és important, hem de pregar amb pregària individual i de grup. Pregar per aquesta Església que té por de perdre els privilegis, confiant sempre en que mai faltarà l´assistència de l´Esperit Sant si es compleixen les regles del joc de la inclusió i del tracte igualitari entre batejats.

Tenim el que cal per treballar pel Regne i ho hem de fer lliurament, segons la crida i la disponibilitat interior de cadascú.

       Grup Joan XXIII de Reus  - Febrer del 2011