ENCARA ENS QUEDA PER PARLAR
Escrit i assumit per Enric PRATS I AUQUÉ.-
Gürtel, Pedofília, València, Pretoria, Garzón, i un llarg etcètera molt negre. Politització en justícia, en economia, en mitjans de comunicació, en deports, en religió, i tot això, envoltat d´un anticatalanisme més que evident.
Perfil de corrupció: pistolers de camí ral i tir a la nuca, lladres del diner del poble. Quin fàstic!
Què és un aforat? Hi ha gamma altes entre les persones? A més cultura i més alt càrrec, més responsabilitat i igual càstig. Hom pot ser ministre, primer president, portar una toga al cap, birret o mitra o presumir d´uns punys blancs amidonats de punta. Què hi fa?
El cas pedofília és vell. En la cristiandat l´església era intocable. Hi havia uns privilegis pels quals els clergues havien de ser jutjats per un tribunal eclesiàstic i subjectes a lleis eclesiàstiques no civils. La raó no era altra que una església protegida, diguem-ne Constantiniana. Avui la societat és laica, en aquest sentit més justa, i el poble s´ha alliberat d´aquells atàvics condicionaments religiosos. Els familiars d´aquestes víctimes difonene els fets i desenmescaren les realitats.
El pontífex actual va ocultar durant anys aquestes monstruositats. Actualment ha iniciat una actitud de canvi. Ara, doncs, ens arriben els casos del proteccionisme ancestral junt amb el que hi pugui haver d´actual. Cal afegir la premsa, àvida de fets tremendistes. El que abans era un encobriment com a sagrat, avui és delicte públic, delicte per a tots igual.
Què és aquesta cosa estranya del celibat sacerdotal obligatori? Un altre tema.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
