El nou catecisme
El dia 2 de Juliol els bisbes de la Tarraconense feien públic un decret d´implantació del catecisme per a infant “Jesús és el Senyor” signat a Tarragona el 19 de Juny del present any.
Al Concili Provincial Tarraconense de 1995, la conclusió nº 7 demanava la creació d´un projecte global de catequesi per a les diócesis de Catalunya, la qual cosa no s´ha volgut tenir en compte.
Se´ns imposa un catecisme, traduit directament de l´elaborat per la Conferencia Episcopal Española, amb vuitanta-sis preguntes i corresponents respostes: estil i sistema de fa setanta anys. Avui, tothom, infants, joves i adults, no són com els de fa setanta anys. Volem dir que el nostre cristianisme “ha de ser intel.lectualment presentable, es a dir, compatible amb les evidències culturals vigents i viscudes a l´aire de la cultura laica, no reclòs en el gueto d´una subcultura eclesiàstica medievalitzant” (P.Ll. Font)
Avui la fe s´escapa de dogmatismes i cal interpretar-la des de l´estudi actual de la Bíblia i en la llibertat de les persones. La base i el contingut de la nostra fe és Jesucrist i això és el que s´ha de fer entendre, adaptant-ho a infants, adolescents i adults. Prou persones tenim a Catalunya amb l´intel.lecte ben lúcid per elaborar el catecisme que necessitem. La fe porta un ingredient de terra i de poble; Catalunya té la seva idiosincràsia i l´Església l´ha de respectar i promoure.
El catecisme que volem ha de tenir present que l´Església catalana té futur en la mesura que evangelitzi als infants i joves que, en l´avenir, serán els homes i dones que dirigirán el món.
No ha de confondre el creure amb acceptar uns continguts, sinó amb una crida continuada de conversió.
Els teòlegs, bisbes, preveres, catequistes, no poden reduir-se a explicar els misteris de la nostra fe amb el vocabulari teològic de sempre, sinó que tenen la gran responsabilitat de traduir fidelment els continguts de la fe a les circumstàncies del nostre poble i de la nostra cultura.
El catecisme que volem ha de plantejar-nos una espiritualitat que sàpiga donar sentit a la nostra vida. No es tracta de veure la fe com un dipòsit que ens han transmès, sinó com una resposta que compromet tota la persona.
Ha de saber aclarir que el vel que suposadament amaga Déu, no ha existit mai. Tenim Déu al descobert davant nostre: tota la seva obra. I ha de ser una ajuda perquè cada un de nosaltres poguem arribar a trobar el Creador amb el simple ús de les facultats que ens ha concedit.
Pensem que el problema és el sistema vigent de l´el.lecció de l´episcopat. La història ens parla de l´el.lecció de bisbes fins al s.XIV: “…..que sigui ordenat bisbe amb el consentiment de clergues i laics i els bisbes de la província……” (Joan I papa, any 991) “……elegit pel clergat i pel poble….” (Gregori VII, any 1080). Referències del llibre “Ningún obispo impuesto” de José Ignacio González Faus (Sal Terrae. Santander 1992). Ben diferent és el sistema d´ara.
L´obdiència als poders de dalt no ens deixar ser el que som. Això és un pecat contra l´essència i la llibertat de l´home. Així anem.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
