Sobre la crisi econòmica
Dimecres, Febrer 11, 2009El tema del dia, als diaris, rà dios, televisions i fins i tot converses privades, és la greu crisi econòmica que està patint el món.
El Grup ha volgut reflexionar sobre tema tant candent com a ciutadans i sobretot com a cristians.
Nosaltres no som economistes ni hem d´administrar grans capitals, però vivim immersos en aquest món i ens influeix fortament en la nostra forma de vida. Aixà doncs, reconeixem que de la situació actual tots en som una mica culpables. El capitalisme desenfrenat, el consumisme també desenfrenat, el diner especulador que no produeix res, l´oblit de la dimensió espiritual de l´home, són causes d´aquest daltabaix que ara passa la nostra societat. Tot això porta al desorientament, al passotisme de la joventut que no veu futur, a la falta de valors humans i, cada vegada més, a fer més extenses les bosses de pobresa.
Els polÃtics i els economistes miren de trobar-hi solucions, però totes van dirigides a afavorir que el poble segueixi consumint sense fer res per canviar el sistema. Potser sà que, en aquest moment, aquesta és una solució per aturar la devallada, però no serveix per evitar que d´aquà X anys es torni a renovar la crisi.
És, doncs, el moment de plantejar-nos com vivim i ho hem de fer com a ciutadans i sobre tot com a cristians.
Com a ciutadans hem d´anar als valors humans i fomentar-los. Practicar nosaltres i educar els qui tenim al nostre cà rrec, en l´esforç, la voluntat, l´austeritat, l´estalvi, la solidaritat. Hem d´exigir dels nostres polÃtics un canvi en profunditat en el sistema econòmic que domina en el món. Fem nostres les paraules de José Ignacio Faus que en un article publicat a la Vanguardia diu: “Se habla ahora de refundar el capitalismo…… Pues el capitalismo no será refundado sin estas dos medidas: sustituir el salario mÃnimo legal por el salario moralmente justo, y establecer un tope máximo para salarios y beneficios. Sin esto seguirá el mismo capitalismo de siempre, con un par de liftings a lo Berlusconi”
Però com a cristians hem d´anar encar més lluny. Ens hem de fer aquesta pregunta: Aquesta manera de viure i el model de societat que hem muntat, està d´acord amb el fer de Jesús?
A l´Evangeli trobarem la resposta. Jesús es preocupa primer que res de la gent que l´envolta, va directe a la persona, a millorar la seva situació tant fÃsica com espiritual. Ell desitja per a tothom el Regne de Déu: “Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de grà cia, Regne de justÃcia, d´amor i de pau”. I tota la seva vida va encaminada a fer present i actual aquest regne; no el vol per al futur ni per l´altra vida. El vol per ara. Aquest és el món que hem de construir entre tots, un món plenament humà , arrelat a la terra i als homes però també en la plena confiança en el Pare.
Individualment en hem de plantejar viure atents als qui tenim a prop i a les seves necessitats, disposats a compartir, a comportar-nos amb més austeritat. Els cristians hem de canviar el cor i estar al costat del pobre, de l´indigent, de la viuda, del malalt. El qui es diu cristià i està al costat del poder, del diner, de la societat opulenta, de l´afany de domini i d´alguna manera hi col.labora, sigui laic o sigui prevere, per molt que “sigui d´església”, no és cristià . González Faus en el mateix article citat diu sobre el canvi de cor: “Nuestra crisis económica solo tiene esta salida: cambiar los corazones. Y la inviabilidad de esta solución explica los fracasos de la humanidad a la hora de crear un orden humano de convivencia”…….. “No hay más solución que cambiar los corazones. Algo casi imposible. Pero seguiremos luchando”
I com a Comunitat Cristiana, com Església, com ens comportem?
Aquesta d´ara seria una bona ocasió per a l´Església de donar testimoni davant el món de la seva fe cristiana. Cert que hi ha organitzacions d´església com Cà rites, els missioners en països subdesenvolupats i tantes altres que dirigeixen el seu esforç a fer com Jesús: alleugerir el sofriment dels humans. Però l ´exemple més impactant fóra el de les altes instà ncies de l´Església i per ara no ho veiem reflectit en el seu comportament. El silenci de les altes jerarquies eclesià stiques, al menys les d´aquest paÃs, sobre la situació actual no el podem comprendre. Fan manifestacions per altres aspectes més o menys importants, però mai s´han mobilitzat per la pobresa i la fam.
Cal que existeixi un Estat Vaticà ? Ens sembla una relÃquia de temps antics que ja hauria d´haver desaparegut. Els lligams que, pel fet de ser un estat, treuen llibertat a l´Església per ser profeta en mig del món, ens fan nosa. Les despeses que comporta la seva existència són considerables. L´Església s´hauria de desprendre de tanta fastuositat. Les grans cerimònies vaticanes amb tant de luxe, vestuaris carÃssims i desplegaments de serveis de seguretat com els emprats en els viatges del Papa, són un escà ndol als ulls que ho necessiten tot. Com ens atrevim a anomenar-nos “Església dels Pobres”?
Pensem que tot hauria de ser més senzill. Sense caure en la ingenuitat de creure que ara es pot anar pel món com en temsp de Jesús, cal emprar els mitjans actuals, però amb austeritat, tenint en compte sempre la doctrina dels Pares de l´Església que ens els seus escrits proclamen clarament que tot el que tenim ho tenim en dipòsit per compartir-ho amb els germans perquè tot és de Déu.
Perquè s´ha decapitat la Teologia de l´alliberament? Perquè els bisbes que l´han posat en prà ctica fent-se com Jesús iguals als homes han estat desautoritzats i fins i tot perseguits per la pròpia església? És que no hi havia res de bo en el sentit de germanor, de justÃcia amb els que no tenen veu, de compartir amb els més pobres allò que el Senyor ha posat a disposició de tots? Però els poderosos, tant civils com eclesià stics, s´hi han oposat per por de perdre el poder i el domini sobre el poble que exerceixen des de fa tants segles. Potser també perquè els qüestiona a ells mateixos?
No és aixà com es dóna testimoni del Crist. Sembla com si aquesta Església opulenta no estés d´acord amb el que Ell va viure i predicar.
Ens alegra llegir que la Conferencia Episcopal ha decidit donar a Carites 1,9 milions d´euros per atendre l´augment de peticions, però voldrÃem alguna cosa més. Més humilitat, més treball a peu de carrer, com certament fan alguns bisbes i preveres, més compte en l´ús que es fa dels mitjans de comunicació de l´església.
Les altes instà ncies de l´església s´hi haurien de posar ja!, si no volen acabar de perdre una gran part de la joventut, generosa i decidida, que s´estima més col.laborar amb les ONGs que formar part activa d´una església que ha perdut el poder de seducció que te Jesús.
Ens dol haver de dir tot això perquè l´Esglèsia la sentim ben nostra i l´estimem. Per això preguem per tots els que la formen per tal que l´Esperit ens il.lumini i ens guii cap a un seguiment de Jesucrist més autèntic i més testimonial del Regne de Déu.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
