Diguem d’entrada que fe és solidaritat. Així ho entén el teòleg colombià Harol Segura. (article Fe que es veu, 28/09/11, Lupa protestante)

(more̷

Que amb la resurrecció de Jesús el sepulcre va quedar buit, pels integristes, és un fet inqüestionable, però la pregunta de Pagola és recorrent. Els evangelistes expliquen que unes dones van trobar el sepulcre buit. Marc situa l’escena, dient: Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé  […] Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s’esglaiaren. Ell els diu: –No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. La sorpresa devia ser gran: sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por. (Mc 16,1-8). Encara no entenien el «el pla de Déu». Els evangelistes difereixen en descriure el missatger: «Un jove vestit de blanc» (Marc). «un Àngel del Senyor» (Mateu). «dos homes amb vestits resplendents» (Lluc). «dos àngels vestits de blanc» (Joan). Malgrat aquestes afirmacions, sembla que «Les primeres confessions i himnes litúrgics que parlen de la resurrecció de Jesús, no fan referència al sepulcre buit. Pau tampoc en parla en les seves cartes. Afirma Pagola que «Només es parla del sepulcre buit a partir dels anys setanta».
(more̷

El títol d’aquest capítol del llibre de Pagola, Jesús. Aproximación histórica, ens situa a la resposta que Pere donà al gran sacerdot: «El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús» (Ac 5,30). Déu, que no va intervenir davant l’execució del seu fill: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» (Mt 15,34) «va intervenir per arrencar-lo del poder de la mort» (Pagola, llibre citat).

(more̷