CREUS SÍ, CREUS NO.
El nostre país sembla que s’enfronta a una nova croada contra tots aquells que volen que la creu deixi de presidir les aules escolars de les escoles públiques. Croada és, pel diccionari de l’Enciclopèdia catalana: Qualsevol expedició de cristians contra musulmans, contra heretges o contra sobirans separats de la disciplina papal, i això és el que s’està fent. Els partidaris de fer ostentació de símbols de la seva cultura religiosa els molesta veure els símbols catòlics a la terra que els acull, sense tenir en compte que formen part de les seves arrels.
La sentencia d’un jutge de Valladolid obligant a retirar el Crist de l’escola Macías Picavea d’aquella ciutat, ha encès les alarmes, fins i tot del Vaticà, que per boca del President del Consell Pontifici de Cultura, Gianfranco Ravas, significa retirar un dels símbols que millor sintetitza «el dolor de les víctimes del poder». Expliquen que quan Tierno Galván va entrar com alcalde de Madrid al seu despatx algú li va insinuar que s’hauria de treure un Crist del damunt de la taula, i ell va dir, que no calia, que no li molestava. I, és que les persones intel·ligents acostumen a ser tolerants.
Però la realitat s’imposa. Ja hi ha cinc sentències, quatre d’elles a Valladolid i una a Madrid, que obliguen a retirar les creus a petició d’alguns pares. Ens hi hem d’anar acostumant. Ben mirat, el que és important dels catòlics no és l’exhibició de símbols religiosos que puguem fer, sinó la fe que manifestem.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
November 29th, 2008 at 20:30
Aixó ja comença a fer pudor de txeques.
December 2nd, 2008 at 21:24
Els cristians hem de defensar allò que es nostre, i la creu (Sant Crist), es una tradició ben nostra i de tota Europa. Si com a cristians volem o fem els ulls grossos en quant a la seva desaparició de les parets dels centres públics, ens estem suicidant culturalment i espiritualment. No hi veig altre alternativa. Ser cristià no consisteix en còrrer segons el vent que bufa sinò que moltes vegades és un còrrer a contravent. En això del Crucifix molts cristians s’han apuntat a la cursa a favor de la moda imperant, la cursa molt popular de les masses socialistes, la cursa a favor del vent que bufa per estelviar-se esforços de cames, la cursa dels que surten en els mitjans, la cursa d’allò políticament correcte, i faltaria molt més.
December 2nd, 2008 at 21:38
El que és important des católics es que siguin ferms amb la seva fe però pel que veig ni tan sols els cristians de Catalunya defensen el Crucifix, pel que dedueixo que aquests cristians no deuen ser ferms amb la fe. Defensar que el Crucifix es quedi penjat a les parets dels llocs públics no es cap disbarat sempre que és faci sense violència i democraticament, però pel que veiem, la cristianitat catalana, ni piu.