…Em refereixo a  l’eucaristia i a la nostra manera de viure-la. Com sabem, l’eucaristia té el seu origen en un sopar de comiat, en la humanitat, en la naturalitat espontània, i també en la profunditat  dels que representa en la vida dels humans el fet de compartir la mateixa taula, el mateix pa i el mateix vi. 

Es tracta, tal com sabem, del símbol de la vida compartida. Doncs bé,, amb el pas del temps, el que va tenir el seu origen en una experiència tan humana i tan entranyable fon absorbit pel cerimonial religiós, de manera que, a partir de l’Alta Edat Mitja, es va transformar en un solemne ritual en el que resulta difícil i complicat fer comprendre a la gent que allò era la “cena” del Senyor. 

En que s’assembla una missa pontifical, en un marc grandiós de la catedral, a la “cena” de comiat de Jesús, o simplement als àpats de Jesús amb els seus deixebles i amics? Igualment podríem dir de les eucaristies celebrades en una litúrgia ritual tradicional en que el president queda totalment aïllat dels comensals, separat del poble per la rigidesa de les cerimònies. 

No sembla exagerat dir que, en el cas concret de l’eucaristia, la religió ha interpretat, ha difuminat i fins ha convertit en opaca la revelació, és a dir, l’Evangeli. D’aquí que la taula compartida de Jesús amb els seus s’ha convertit en un cerimonial religiós solemne, en un ritual que ha de ser acomplert amb total exigència. Senzillament, la religió i la litúrgia rígida  han “desnaturalitzat” l’Evangeli i s’han apartat de la senzillesa i significat original. 

                           José M. Castillo. La utopia de Jesús. Espiritualidad para insatisfechos. Ed. Trota.

Aquesta entrada va ser creada en Friday, July 11, 2008 a les 22:23 en la categoria General. Vostè pot seguir qualsevol resposta a aquesta entrada per RSS 2.0 Vostè pot anar al final i deixar una resposta.