Festa Eucaristia, VOLEM BISBES CRISTIANS!
En el grup, entre altres coses, es va comentar el tancament de la campanya Volem bisbes cristians, que un grup de joves havia endegat uns mesos abans, arran de la manifestació dels bisbes de la CEE pels carrers de Madrid, en defensa, suposadament, de la família, però que tothom va entendre que era una clara protesta contra el Govern i les lleis a favor del divorci, i del casament entre homosexuals. La festa va començar amb una missa a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, amb una assistència de poc mes de 300 persones.
El rector Mn. Francesc Romeu, va concelebrar acompanyat de tres sacerdots, que van acceptar que l’slogan de la campanya responia a un crit de protesta contra comportaments d’alguns membres de la jerarquia catòlica espanyola rebuda per una part de laics –i algun sacerdot—com a poc evangèlica i digna del càrrec de pastors d’un ramat que no és d’ells sinó de Crist. Els joves van explicar que s’havien adreçat a tots els bisbe catalans i que només Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, els va rebre i van poder parlar amb ell, i Joan Enric Vives, de la Seu, els va trametre una nota. Els demés no els van contestar. Devien sentir-se ofesos. Ens varen dir també, que havien rebut més de 1200 notes d’adhesió, una selecció temàtica de les quals van exposar en un llarg pannell perquè els assistents poguéssim llegir-les. També a l’ofertori se’ns va demanar que anotéssim, en uns papers que hi havia al díptic que ens van lliurar, el que ens havia motivat de la campanya. Papers que es van incorporar als esmentats, i que del conjunta en faran una publicació per a trametre a cada uns dels bisbes catalans.Finalitzada la missa, al patí de la parròquia hi hagué un concert per una banda de joves del Casal Loiola, animat per un jove jesuïta que s’encarregava del teclat. Hi hagué pica – pica i trobada d’amistat entre els assistents.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
June 24th, 2008 at 23:13
Jo crec que la societat no en necessita de bisbes.
Ben demostrat està -que a l´hora dels problemes “polítics” que l´ESGLÉSIA ha buscat tenir- (per voler estar sempre al costat del Poder i en el Poder) no servien per a res, ni estaven preparats per a servir.
-I molts esperàvem, creiem-, que algun d´ells al menys potser diria : PROU; i aportaria amb l´EVANGELI com a Constitució, “alguna PARAULA de compromís, VALENTA i amb sentit del càrrec. Doncs que són prínceps de l´ESGLÉSIA.
La realitat és que no ha estat així.
Tothom d´ells -i són vells- esperaven que el PAPÀ donés intruccions, per a enfrontar les circumstàncies i el problemes moderns.. -quan el PAPÀ .. és més vell que ells- i quasi bé tots, tan vells.. com l´Església i les seves estructures sense SANG.
No entendre .. és molt greu. No poder solventar.. és revel.lador de que : L´Esperit no hi va.
I que tota l´estructura sense solució de continuitat, està tan lligada i ben lligada, que li passa exactament com a Espanya.. QUE ÉS TAN SAGRADA… que no hi ha manera d´arreglar els problemes greus… perquè alguns són PROBLEMES MANTINGUTS perquè són útils.
ÚTILS per aglutinar la gent més atraçada i de mala voluntat, o que és voluntariament ignorant, de la veritat de la història. Gent que formen un nucli històric “inhumà, en aquesta península inacavada”.
Personal que van furibúndicament en contra, dels Pobles i les persones que créixen i evolucionen amb els anys. Als que tradicionalment els primers “presenten com a dimonis” . Poden ser presentats com: Los ROJOS, los NACIONALISTAS, los MALOS PERIFÉRICOS,
los SEPARATISTAS.. en definitiva LOS OTROS.
-Aquells que són diferents perquè tenen una altra història real, millor i més sencilla, i que és autèntica que els primers.. Persones i Pobles els segons… que ja tenien una PÀTRIA i una MARE,
quan els primers com qui llença un escanyador Llaç Corredíses , van inventar -se LO DE LA MADRE PATRIA.