Ha escrit Pagola: Els hebreus tenien una idea molt bonica i real del misteri de la vida. Diu un relat del segle IX abans de Crist: «Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu» La Pentecosta és la festa de l’Esperit que infon el seu alè sobre els apòstols i, dóna vida als cristians. La Pentecosta tanca el cicle de festes litúrgiques més importants, al costat de Nadal i Pasqua de Resurrecció.  

Pentecosta és una paraula que prové del grec i vol dir cinquantena, és a dir el cinquantè dia després de la Resurrecció de Jesús en que es compleix la gran promesa, la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols, en compliment de les paraules de Jesús poc abans de la seva Ascensió: «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món» (Mt 28, 20). Amb la Pentecosta s’acaben els dies de l’amistat en que Jesús ressuscitat visitava al seus apòstols, per refermar-los en la fe i enviar-los a predicar.  La Pentecosta és la plenitud de la Pasqua. Per això se l’anomena Pasqua Granada. És la vinguda de l’Esperit sobre la comunitat dels deixebles, que els transmet (i ens transmet) la missió de predicar l’amor de Déu, que confià a Jesús i ell ens l’ha transmès a nosaltres. El Regne de Déu és un procés en marxa. L’Esperit ens ajuda, a nosaltres cristians d’avui, a anar-lo fent realitat. L’Esperit de Déu que ens habita, ens omple!. Con diu sant Pau, «Som temples de l’Esperit Sant». Per això cal cercar-lo al nostre interior. A Déu se l’adora en esperit i en veritat, li digué Jesús a la samaritana. Pentecosta es la festa del goig i l’esperança. 

Un dia Pau va preguntar als deixebles d’Efes: «Ja vau rebre l’Esperit Sant, quan us vau convertir a la fe? Ells li respongueren: ni tan sols no hem sentit dir que hi ha un Esperit Sant. Pau els digué: Doncs quin baptisme heu rebut? Li contesten: el baptisme de Joan» (Fets 19, 2-3). Joan era el Precursor, batejava amb aigua –baptisme de conversió–, però deia al poble que creguessin en el qui vindria després d’ell, això és Jesús. (Cf. Fets 19, 4). Però el vertader bateig es rep quan Jesús «va alenar damunt dels deixebles i els digué: Rebeu l’Esperit Sant», com llegim al final de l’evangeli de Joan. També ha escrit Pagola: «Sense l’Esperit de Jesús l’Església és pols sense vida; una comunitat incapaç de d’introduir esperança, consol i vida en el món […] Sense l’Esperit creador de Jesús, a l’Església podem acabar tots creient el mateix». És per això que des de fa molts segles, cantem «Veniu, oh Esperit Sant…» amb l’esperança de que puguem alliberar-nos de la mediocritat, i de la manca de força creadora.   

El pare Lluís Vila, ha escrit:

• Creure en l’Esperit, es testimoniar que el Crist és vivent i es troba en cada u de nosaltres.

• Creure en L’esperit, és viure a l’estil de Jesús; que és el que ens fa autènticament lliures, ens fa ser germans, i ens dona l’alegria per a viure i treballar pels més febles.

• Creure en l’Esperit és fer créixer en nosaltres, d’una manera profunda, una gran set de solidaritat, de justícia de pau i de respecta. 

• Creure en l’Esperit és creure en la vida; és creure que la vida tindrà en el Crist, victoriós, la darrera paraula sobre totes les fatalitats i la mort.

• Creure en l’Esperit és creure en l’Església, Poble de Déu, com a llum i sal de la terra.

Jesús és obra de l’Esperit. A la sinagoga de Natzaret va llegir les paraules: «L’Esperit del Senyor reposa sobra meu, perquè ell m’ha ungit» (Lc 4, 18). En acabar de llegir aquests verset digué que aquestes paraules d’Isaïes s’acomplien en la seva persona. I, Pau diu als Hebreus: «Però la sang de Crist, que per l’Esperit etern s’ha ofert ell mateix a Déu com a víctima sense cap defecte, amb molta més raó purificarà la nostra consciència de les obres que porten a la mort, i podem donar culte al Déu viu» (He 9,14). I, als Corintis: ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? (1Co 6,19) I, els dons de l’Esperit, són: amor, goig, pau, paciència benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix (Ga 5, 22-23)

Aquesta entrada va ser creada en Sunday, May 11, 2008 a les 21:08 en la categoria General. Vostè pot seguir qualsevol resposta a aquesta entrada per RSS 2.0 Vostè pot anar al final i deixar una resposta.