El grup ha reflexionat sobre la ponència, l’Experiència dels pobres i l’experiència de Déu, que José Comblin va fer al XX Fòrum «Cristianisme i món d’avui», a València (20/04/08). Aquestes són algunes de les afirmacions de Comblin. 

Els qui acompanyaven Jesús eren pobres. Uns rics entraren a l’Església i amb la seva superioritat humana i social, ocuparien els llocs de comandament, fins avui.       

Perquè l’Església és dels pobres? Perquè Déu en atorgar la terra al gènere humà li concedí el seu poder; renuncià al seu poder.       

La riquesa és poder i font de poder. El poder és imposició, dominació. Consisteix a voler que els altres facin la meva voluntat. (Contrari al que diem al Parenostre). Jesús no volgué imposar res a ningú. Vingué a refer la llibertat i no a destruir-la. Vingué a cridar, però no a imposar.        

Ser pobre és l’experiència del no-poder. L’avantatge del pobres  és que no poden imposar la seva voluntat a uns altres.       

Si l’Església és dels pobres , com explicar que aparentment l’Església sigui identificada amb els rics? La història s’explica en documents i sols deixen documents aquells que tenen un mínim de poder.       

La història de l’Església està plena de reformes monàstiques per a retornar a la pobresa dels orígens. Pel contrari: condemna dels Espirituals franciscans i de tots els moviments de pobresa. El gran cisma. La reacció anti-cristiana dels segles XVII al XIX. La revolució francesa.       

Al Vaticà II, la qüestió del pobres i de l’Església dels pobres va quedar lluny de la immensa majoria dels bisbes. Els pobres i la pobresa no estaven present en la consciència dels bisbes.        

El Pacte de les Catacumbes donà origen a la trobada de Medellín. El document que es va redactar, deia: «Una Iglesia pobre denuncia la carencia injusta de bienes  de este mundo y el pecado que la engendra; predica y vive la pobreza espiritual, como actitud de infamia  espiritual y apertura al Señor; se compromete ella misma en la pobreza material. La pobreza de la Iglesia, es en efecto, una constante en la Historia de la Salvación» (XIV,5) «Todos los miembros de la Iglesia están llamados a vivir la pobreza evangélica» (XIV,6). La reacció no es va fer esperar. La Conferencia de Puebla va denunciar les proclamacions de Medellín com una infiltració política extremista, influx del marxisme en l’Església.       

L’Església és dels pobres, però històricament nasqué en l’Església una institució independent del poble cristià, la qual s’identificà amb l’Església. El problema és que l’«Església» sent la necessitat d’apropar-se als pobres. Però si es reconegués pobre no li caldria apropar-se als pobres. El problema és que encara és massa poderosa.        

L’experiència de Déu entre els pobres . Qui és el Déu vertader? És el Déu crucificat, que ha deixat tot el poder, tota dominació, que no imposa, però crida. El Déu, el regne del qual s’expressa en les Benaurances, el Déu que no fa víctimes, no mata, no destrueix; crea llibertat i, per això, és pobre, nasqué pobre. 

Referint-se a la seva experiència del Brasil, va dir:        

Les Comunitats de base són comunitats de pobres. La teologia de les comunitats de base desenvolupa els aspectes cel·lulars de l’Església. Les Comunitats de base són expressió d’una eclesiologia de comunió/comunitat. Com a comunitats de pobres, són una denúncia de la injustícia i una crida a la justícia. Coma comunitats entre els pobres, són un factor de formació d’una societat fraterna i justa.       

Perquè siguem admesos en l’església dels pobres, necessitem entrar en convivència amb ells amb molta senzillesa, cap arrogància, cap superioritat intel·lectual. No demanen que siguem pobres com ells, sinó que els donem el respecta que es mereixen. 

Nota.- José Comblin és un sacerdot belga, missioner al Brasil. És sociòleg i teòleg. 

              

Recomana aquest article
Imprimeix aquest article

Aquesta entrada va ser creada en Sunday, April 27, 2008 a les 20:42 en la categoria General. Vostè pot seguir qualsevol resposta a aquesta entrada per RSS 2.0 Vostè pot anar al final i deixar una resposta.