El grup ha reflexionat sobre la ponència, l’Experiència dels pobres i l’experiència de Déu, que José Comblin va fer al XX Fòrum «Cristianisme i món d’avui», a València (20/04/08). Aquestes són algunes de les afirmacions de Comblin. 

Els qui acompanyaven Jesús eren pobres. Uns rics entraren a l’Església i amb la seva superioritat humana i social, ocuparien els llocs de comandament, fins avui.       

(more̷

Mai és tard per tenir un record per l’abat emèrit Cassià M. Just. Ell seguirà formant part de les nostres referències a l’hora de cercar homes de Déu, lliurats i fidels a l’Església, malgrat el seguit de succedanis que se’ns presenten com a seguidors o continuadors dels apòstols. ¿On són els bisbes que van apostar pels drets del poble quan el nacionalcatolicisme campava per la Hispània, fent costat a un Règim que no es cansava de decretar penes de mort? Fins i tot Pau VI demanava clemència. I de bisbes, algun d’ells va fer costat a l’abat demanant el mateix? Ni va haver algun?  Montserrat ens salvà del naufragi religiós gràcies a les denúncies profètiques dels seus abats. Escarré es jugà el seu lloc a l’Abadia amb les declaracions al diari francès Le Monde. Cassià amb les seves intervencions davant les forces d’ordre públic i pacificant la comunitat. Sebastià Bardolet, seguint la línia dels seus antecessors, consolidant la pau interna del monestir i intervenint de forma molt eficaç en el Concili provincial de la Tarraconense. I, ara, l’abat Soler, fent declaracions en una línia més evangèlica que les que ens arriben de la Conferència Episcopal Española, i en contra, clarament, de la quantitat d’insults contra els cristians progressistes i els catalans de la COPE.  Parafrasejant les paraules del bisbe Torras i Bages que hi ha la façana del Monestir: Catalunya serà cristiana o no serà, podríem dir: Catalunya serà cristiana mentre tinguem Montserrat.