Però el Regne es manifesta sobretot en la persona de Crist, Fill de Déu i fill d’home, que vingué “a servir i a donar la seva vida en rescat de la multitud” (Mc 10, 45). Aquesta escrit de Marc reproduït a la Lumen gentium (nº 5), ens interpel·la quan veiem l’actuació dels nostres bisbes manifestant-se pels carrers en contra de les lleis del Parlament, que democraticament, ha elegit la gent del país. Aquells que sempre invoquen les paraules del Papa, els hauriem de preguntar, de quin Papa? Perquè lleó XIII, en les seves encícliques va senyalar El deure d’obediència a les autoritats legítimes. També era Papa! Però es va saber adaptar-se al seu temps. Ans més tard, el Concili Vaticà II, va definir que calia donar resposta als signes dels temps. La tesi d’aquell Papa, era la que diu que els governs han de respectar la llibertat de l’Església i fomentar el seu desenvolupament, però en la hipòtesi de que això no sigui possible (per exemple durant la II República espanyola), l’Església intentarà pels mitjans legals establerts (via parlamentària o diplomàtica), que no es vulnerin els seus drets de llibertat de culte i d’ensenyament.

(more̷

A Religión Digital, (13/01/20 hem llegit una interessant entrevista amb el pare Bernardí Seguí, responsable dels jesuïtes de Mallorca. Es pot llegir sencera a les pàgines centrals  d’aquesta pàgina web. Però n’hem volgut destacar allò que fa referència al poder temporal, o si es vol, a la intervenció política de la jerarquia eclesial, per la incidència que estan tenint aquests dies les manifestacions de la CEE en relació a la campanya electoral.

Entrevista a Bernardí Seguí, responsable de los jesuitas mallorquines.-  Una última pregunta: ¿César o Roma?
-César y Roma. La iglesia ha tener la misma libertad que cualquier otra entidad para decir en privado y en público lo que opina, y que la gente le haga el caso que quiera. Pero también ha de respetar la voluntad absoluta de la sociedad civil, y ha de saber que ésta tiene otra manera de interpretar la ley natural, el fundamento de la obligación moral.
-¿Y recibir las críticas políticas a acciones políticas?
-Sí, recibir las críticas, sin renunciar a decir lo que creemos que debemos decir.

El cardenal Ratzinger, l’any 1977 va escriure a Fe y futuro, Sígume Salamanca, pp. 76-77 en relació als canvis que ell augurava per a l’Església, el que transcrivim a continuació.

“en tots aquests canvis que es poden conjecturar, caldrà que l’Església retrobi de nou i amb tota decisió allò que per a ella és essencial, el que sempre ha constituït el seu centre:  la fe en el Déu trinitari, en Jesucrist, el Fill de Déu fet home, l’assistència de l’Esperit que perdura fins a la fi dels temps. Tornarà a trobar el seu autèntic nucli en la fe i en la pregària i tornarà a experimentar els sagraments com a culte diví, no com a problema d’estructuració litúrgica”.