No ens agrada que els polítics Jordi Portabella, Albert Fernández i Carles Martí, diguin que aniran a la missa de la Mare de Déu de la Mercè, per un deure del càrrec. Francament aquests senyors no tenen ni idea de què significa la missa pels cristians. Pel senyor, Portabella, ERC ha d’anar a la missa per tradició, no per creència, i perquè forma part de dels actes tradicionals de la festa major.  Per Albert Fernández, que es confessa creient i que la seva assistència serveix per a representar els votants catòlics (?). El senyor Martí es despatxa a gust dient: “Entiendo que es uno más de los actos de una fiesta que deriva del culto a la Virgen de la Mercè, copatrona de Barcelona”.

Crec que tots tres farien bé de quedar-se a casa. La missa és l’assamblea dels que creuen en Jesucrist mort i ressucitat. Res a veure, per tant, amb cap de les motivacions que tenen aquests polítics per anar-hi   

Ens agrada la postura de la Sra. Imma Mayol (ICV) que ha dit que no anirà a la missa de les festes de la Mare de Déu de la Mercè. Ella i el seu grup son coherents. Estan a favor de donar al Cesar el que és del Cesar i a Déu el que és de Deu. També ens agrada Xavier Trias, que diu que hi anirà perquè és creient i per convicció.

En un Estat laic, com el nostre, hem d’entendre bé qué és cada cosa. En una celebració del memorial de Jesucrist un no creient no hi fa res. Però a sobre, si hi va en fucnió del càrrec, el que fa és nosa. 

No, no ens agrada: que el celebrant digui les paraules canòniques de la consagració “Preneu i beveu-ne tots, que això és la meva Sang…”, i que després resulta que “tots” vol dir únicament el celebrant, perquè a la resta de participants en l’àgape del Senyor, se’ns nega combregar amb el vi eucarístic.

Algú pot justificar aquesta incongruència?

Si, ens agrada: que el jesuïta Jon Sobrino hagi estat homenatjat, per l’Associació de teòlegs Juan XXIII, en el transcurs del congrés que celebren aquest cap de setmana a Madrid.

Sobrino fou objecte d’una severa notificació per part de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, del Vaticà, censurant les seves obres sobre Jesús de Natzaret.

Transcripció: S. Sol

Les vacances han acabat. D'aquí a poc començarem un nou curs. Nous temes es posaran sobre la taula per ser analizats amb criteri evangèlic. Nosaltres som església però hi ha qui es creu més església que nosaltres i això, vulgues que no, coarta i crea angoixa. Mentre nosaltres discutiem sobre el sagrament del perdó i intentavem descubrir com Jesús perdonava, el bisbe de Vic amonestava als seus capellans urgint-los a la celebració d'aquest saframent de la Penitència amb confessió individual explícita de tots i cadascun dels pecats mortals i la conseqüent absolució individual, i desautoritzant les celebracions amb confessió general i absolució col·lectiva. Mentre el nostre equip aprofundia en el sentit de l'Eucaristia, el cardenal Rouco conminava a tancar la parròquia de San Carlos Borromeu, de Madrid, per considerar que Enrique de Castro celebra les misses sense seguir fil per randa la litúrgia establerta. Mentre llegiem i creiem que la teologia de l'alliberament era una manera d'entendre el missatge de Jesús, els guardians de l'ortodòxia de la Cúria romana declara que Jon Sobrino manté imprecissions i errors que manifesten “notables discrepàncies amb la fe de l'Església”. 

Ara començarem un nou curs i ens trobarem amb el nomenament d'un nou bisbe per Lleida i un altre per Girona. ¿Tindrà el nunci –i la Santa Seu– en compta el perfil de bisbe volgut pels fidels d'aquelles diòcesis, un “pastor”, o una vegada més nomenaran un “xai” que digui i faci tot el que li manin des de Roma? (Vegis El Pregó, nº 321-322 d'agost de 2007, ps. 4-5)   

Salvador Sol